Publicacions d'Amics del País
saber escoltar
- Lina Zulueta
- Articles
- Data: 27/07/2007
- 27346 lectures
En un món on les comunicacions són el eix de la vida, és fàcil pensar que la comunicació interpersonal és pràcticament genuïna, poques vegades ens adonen de la dificultat que existeix en el acte comunicatiu. Sovint creiem que la comunicació oral és tant senzilla que no requereix cap mesura d’adequació, però en el diàleg per a entendre’ns és necessari un requisit indispensable, s’ha d’escoltar.
En un món on les comunicacions són el eix de la vida, és fàcil pensar que la comunicació interpersonal és pràcticament genuïna, poques vegades ens adonen de la dificultat que existeix en el acte comunicatiu. Sovint creiem que la comunicació oral és tant senzilla que no requereix cap mesura d’adequació, però en el diàleg per a entendre’ns és necessari un requisit indispensable, s’ha d’escoltar. Quan parlem per a nosaltres mateixos tenim un altre tipus de discurs, el soliloqui, i en ell no hi ha més auditori que la pròpia ment, però quan ens hem d’entendre, a més d’una actitud activa, necessitem ser receptius i només rebem quan estem disposats a escoltar. L’habilitat d’escoltar és una capacitat potencial, que com la parla, neix amb la persona, la diferència és que escoltar requereix tenir una actitud conscient, la qual permet una disposició mental oberta a connectar amb l’entorn, les persones i rebre i intercanviar la informació de forma eficaç, una capacitat indispensable en situacions adverses on saber escoltar és la facultat necessària per entendre problemes reals o potencials.
L’acte d’escoltar esdevé especialment complex quan el missatge fa referència a aquells aspectes que qüestionen les nostres habilitats o conviccions, o es mou en temes que evidencien les pròpies debilitats, en aquestes situacions poden aflorar barreres autogenerades que intercepten el missatge i hom es queda només amb una part, la que és més suportable per la nostra autoestima, impedint disposar d’informacions que podrien aportar claus per millorar o evitar conseqüències irreversibles. Una d’aquestes barreres és l’egocentrisme, que impedeix escoltar tot allò que no va orientat cap a la satisfacció del propi interès, al igual que la barrera fonamentada en els prejudicis, derivats dels aspectes de caràcter racial, religiós, d’aparença física, de sexe o d’edat, que normalment s’arrelen en la manca de coneixements i formació. Un bon oient no es deixa dominar per aquests prejudicis, és conscient de les barreres adquirides i decideix fitxar l’atenció en el interlocutor i en el contingut del missatge, tot evitant els filtres que el podem distorsionar. Un altre prejudici que no podem obviar és el jutjar, censurar al nostre interlocutor és tancar la major part del missatge. Podem superar el nostre prejudici trobant la diferència entre el instint natural i saludable d’autodefensa, i el prejudici discriminatori que ens porta al aïllament o al rebuig del que ignorem. L’acte d’escoltar és un acte complex que ens aporta molts coneixements, ens apropa en les nostres relacions i ens facilita encertar en les decisions, o pel contrari pot aïllar-nos i ofegar-nos en un mar de solitud. Ara be, aquesta habilitat tan indispensable manca amb excessiva freqüència, i el que és més preocupant, no forma part del procés d’aprenentatge, en especial en els joves en l’etapa escolar, on es requereix incrementar l’estímul en el treball, el temps en la formació seriosa de la lectura i en les habilitats com oients; mesures que prepararien als alumnes per escoltar a les aules durant la jornada escolar, d’una bona capacitació esdevé l’adquisició de nous coneixements, i els prepararien per seguir fent-lo al llarg de tota la vida. El fracàs escolar és un fet que coneixen molts col•lectius, com la falta de capacitat d’adaptació, la intolerància etc, al darrere hi ha tot un mar de decisions que propicien situacions indesitjables, i l’ incapacitat d’escoltar emergeix amb contundència, oblidant que escoltar és l’ aptitud sorgida de l’esforç en el procés d’assimilació de coneixements. Saber escoltar és una necessitat per a tots i cadascun de nosaltres, especialment en el mon global interrelacionat i hipercomunicat. Una necessitat assumible si forma part del nostre procés vital de l’aprenentatge. Un recurs indispensable pel progrés, i com a tal hauria de formar part de la formació, una formació que requereix recursos, atenció i ésser considerada com a prioritat bàsica de tot país que vol garantir el progrés i la llibertat dels ciutadans. Lina Zulueta Fernández Vocal de la Junta directiva del Cercle per al Coneixement-Barcelona Breakfast Filòloga i psicopedagoga Aquesta es una versió reduïda de l'article publicat a la darrera revista Poblet per accés un clic aquí