Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya del sopar-col�loqui amb l�Antoni Serra Ramoneda

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 10/03/2008
26307 lectures

El passat dimecres 5 de mar� celebr�rem un sopar-col�loqui amb l�Antoni Serra Ramoneda. Catedr�tic d�Economia de l�Empresa, fou rector de la Universitat Aut�noma de Catalunya entre el 1980 i el 1986, i ha estat vinculat tamb� al sector financer com a president de la Caixa de Catalunya durant 20 anys. Entre altres c�rrecs, actualment ocupa la Presid�ncia de la Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari, i la del Comit� Executiu de Tribuna Barcelona.

En la trobada del passat dimecres ens vingu� a parlar sobre la compatibilitat de l'economia del coneixement amb el paradigma de l�economia de mercat, en una intervenci� titulada �Mercat i coneixement�.

En Serra Ramoneda inici� la seva pon�ncia parlant sobre l�economia del coneixement, i en concret sobre el coneixement ent�s com a factor de producci�. Una de les seves declaracions inicials fou que existia una contradicci�, sobretot des de la caiguda de la Uni� Sovi�tica, en veure en el mercat una f�rmula de producci� imbatible per les economies modernes. Fins ara els economistes mai han donat massa import�ncia al coneixement com a factor intangible dins del proc�s de producci�. Els economistes cl�ssics distingien la terra, el capital i el treball com els tres factors claus de producci�. La combinaci� intel�ligent d�aquests factors, d�acord a unes lleis tecnol�giques, era la que en feia sortir uns productes que servien per cobrir les necessitats de la poblaci� i millorar el nivell de vida. Quan es parlava de la for�a del treball, tradicionalment es pensava m�s aviat en l�aspecte f�sic que no pas en el know-how que els treballadors podien aportar. Alfred Marshall, economista brit�nic i fundador de la denominada �s�ntesi neocl�ssica� fou el primer en tenir en compte el coneixement com a factor decisiu en el proc�s de producci�, anomenant-lo organitzaci� industrial i afegint-lo a la terra, capital i treball com a agents decisius. Friedrich Hayek, fil�sof i economista de l�Escola Austr�aca, es plantej� el problema present en totes les economies, que radica en saber combinar el dret a decidir com utilitzar un factor de producci� i el coneixement per saber com extreure�n el seu m�xim valor. La idea de que el mercat aut�nomament ja donar� pas a que sorgeixin les transaccions necess�ries per a que es doni la superposici� de coneixement i dret a decidir com utilitzar-ho �s molt lliberal i segons en Serra Ramoneda presenta certes limitacions.

En primer lloc, la transmissi� del coneixement t� una dificultat major que la transmissi� del dret de propietat tradicional o compra-venta de factors tangibles, ja que el coneixement per se no �s totalment codificable. La frase de que tots sabem molt m�s del que som capa�os d�explicar exemplifica molt b� la distinci� entre la part codificable i la t�cita del coneixement. En segon lloc, el problema tamb� rau en la valoraci� del coneixement. Una de les caracter�stiques del coneixement �s la de b� p�blic, que implica la seva reutilitzaci� sense que es desgasti i la dificultat d�aplicar el principi d�exclusi� dels beneficis a tercers. La tercera limitaci� de la que ens parla el Dr. Serra �s la dificultat d�expropiaci� del coneixement.

Hist�ricament, el factor que durant molts segles limitava les possibilitats de producci� era la terra, motiu que explica les guerres de conquesta i que determinava la riquesa de les nacions. Es crearen institucions i legislaci� que asseguraren que de la terra se n�extreia el seu m�xim valor. De fet, hem heretat del dret rom� els drets de l��s de fruit, els drets de transmissi� i el dret hipotecari. Amb la revoluci� industrial el capital prengu� el relleu com a factor clau en la producci� i tal i com preconitz� un jurista franc�s, la societat an�nima pass� a ser tan important pel capitalisme com tots els invents de la revoluci� industrial.

Avui en dia el coneixement �s el factor de producci� m�s important, i ens adonem que el mercat ja no �s el mecanisme m�s eficient i perfecte per a que aquest es pugui traslladar, valoritzar i transformar en b�ns i serveis. Les empreses en canvi es perfilen com el mecanisme que ha d�assumir aquest rol de transmissores del coneixement, creant i protegint-lo, aix� com transformant-lo en productes comercialitzables. Han de ser capaces de reduir els costos de transmissi� del coneixement i extraure�n el m�xim rendiment. Aix� ho poden fer ja que les relacions d�una empresa s�n a llarg termini, de forma que els treballadors es poden transmetre el coneixement t�cit a trav�s del contacte personal i el funcionament en base a rutines redueix els costos de transmissi�.

S�han d�endegar ara els canvis institucionals que permetin funcionar amb una economia del coneixement. Igual que en el seu moment el Regne Unit fou el primer pa�s on fou acceptada la societat an�nima amb l�aparici� de la R+D de la revolucio industrial, ens toca ara canviar el sentit del mercat que defin� n�Adam Smith i adaptar-lo als requeriments que demana la societat actual.