Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya del sopar-col�loqui amb l�Alfons L�pez Tena

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 30/06/2008
23382 lectures

El proppassat dijous 26 de juny organitz�rem el darrer sopar-col�loqui abans de l�estiu amb l�Alfons L�pez Tena com a ponent. Com a vocal de la Junta del Poder Judicial i President del Cercle d�Estudis Sobiranistes, la seva pon�ncia vers� sobre les possibilitats reals de Catalunya d�assolir la independ�ncia.

L'Alfons L�pez inici� la seva intervenci� fent un breu rep�s a la hist�ria de la configuraci� europea des de la seva vessant econ�mica. Des del segle XIX, amb la primera rep�blica, quan es va dur a terme la unificaci� del mercat, conjuntament amb l�abolici� de les barreres interiors del comer� i la creaci� d�una sola moneda nacional (la pesseta), el context catal�-espanyol es configur� com un mercat intervingut, proteccionista i amb barreres altes. Si b� Catalunya tenia una situaci� de subordinaci� pol�tica i econ�mica clara, sobretot durant les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco, les empreses catalanes guadien d�una situaci� de domini en tot l�Estat Espanyol. Amb l�acta de la Uni� Europea, l�entrada efectiva d�Espanya, i l�acceptaci� de l�euro com a moneda �nica, l�avantatge de pert�nyer a una mateixa unitat pol�tica desapareix per a Catalunya, ja que desapareix l�avantatge d�accedir a un mercat que t� una forta barrera aranzel�ria cap a l�exterior, i l�Estat perd la capacitat d�intervenir en mat�ries de pol�tica monet�ria, com la fixaci� d�interessos, tipus de canvi, aranzels i quotes d�exportaci� e importaci�.

La reivindicaci� de Catalunya havia estat la d�aconseguir ser un estat democr�tic, liberalitzat, modern, i integrat en una Europa equilibrada, on fos respectada.

El que no s�havia previst en aquest sup�sit inicial era que partim d�una manca de plantejament d�Estat. Hem defugit el tema de l�Estat per� volem gaudir dels efectes que nom�s tenen els estats, com pot ser la representaci� directa a la Uni� Europea o la participaci� dels consellers als Consells de Ministres. Tamb� �s cert que la situaci� catalana com a economia productiva ha variat considerablement en els darrers anys. No �s el mateix tenir una pressi� fiscal del 7% o del 12% amb les primeres reformes d�en Felipe Gonz�lez, que del 40% com pr�cticament ens trobem avui en dia. La difer�ncia entre els impostos que paguen els catalans i la despesa p�blica que rebem en inversions sempre ha existit, per� ara �s m�s gran i es percep m�s.

Nom�s li queda a Espanya un mecanisme d�actuaci� econ�mica, la inversi� p�blica, i les dades i fets s�n eloq�ents: despr�s de d�cades de detraure cada any el 10% del PIB catal� sense invertir a Catalunya, es desplomen els serveis p�blics que gestiona Espanya: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. L�Alfonso L�pez ens destaca que els catalans no reben res a canvi de l�expoli fiscal, ni tan sols la transpar�ncia de les balances fiscals, fetes p�bliques a la Uni� Europea, a pa�sos com Alemania o el Regne Unit.

A l�expoli de l�Estat i l�explotaci� monopol�stica dels serveis p�blics privatitzats se li afegeix la pen�ria de la Generalitat. Despr�s de trenta anys d�autonomia, i per 7,5 milions d�habitants, el pressupost catal� �s de 32.000 milions d�euros. Despr�s de 8 anys d�autonomia, i per a 5 milions d�habitants, el pressupost escoc�s �s de 46.000 milions d�euros. Esc�cia en vuit anys ha aconseguit el doble per habitant del que ha aconseguit Catalunya en trenta.

Certament, en un m�n globalitzat que est� organitzat en estats, passa a ser fonamental, per la manca de protecci� econ�mica, el fet de ser competitiu en una situaci� de lliure mercat, per la qual cosa es requereix tenir centres log�stics, un bon nivell educatiu universitari, una forta inversi� en R+D+i, etc. Malauradament, el d�ficit fiscal a Catalunya �s exponencial, en els darrers 10 anys s�ha multiplicat per dos, i a tot aix� se li suma que les actuacions per part de l�estat han anat encaminades en benefici d�interessos econ�mics que no eren els catalans.

Segons alguns indicadors internacionals, pel que fa a la competitivitat de l�economia catalana, aquesta des del 2006 ha perdut 6 posicions, i en l��ndex de desenvolupament de Nacions Unides, Espanya ens ha avan�at. Referent a la renta per c�pita, en temps de la transici�, Catalunya era la Comunitat Aut�noma que tenia la renta per c�pita m�s alta. Amb el pas del temps, ens han anat sobrepassant Madrid, Navarra, el Pa�s Basc, Castella i Lle�, Arag�, Cant�bria, la Rioja, i al 2007 fins i tot Melilla. Si ho mirem en termes de renta disponible (renta per c�pita � impostos + despesa p�blica), Catalunya es troba la novena, i si seguim aquest ritme en uns quants anys es situar� per sota de la mitjana de l�estat espanyol.

Aix� es volia retrassar per la via de l�Estatut, per� no funcion�. La �nica dicotomia possible �s �voler el que tens o tenir el que vols�. El que no es sostenible �s aquesta situaci� de reivindicaci� i frustracions cont�nues. O b� assumim la realitat de prov�ncia arraconada, o fem el pas de creaci� d�un estat independent.

La segona opci� requereix sentar-se a analitzar com aquest plantejament pot devenir realitat, com continuar dins de la Uni� Europea i calcular quins s�n els efectes que generaria la independ�ncia (infraestructures, subministrament energ�tic, estructura institucional, continu�tat de relacions internacionals) per tal de maximitzar els beneficis de la independ�ncia i minimitzar-ne els inconvenients.

Espanya t� molt a guanyar amb un Estat catal�, perdria un membre descontent i problem�tic, per� guanyaria un bon ve� i amic, i podria superar els bloquejos que sofreixen les llibertats i la democr�cia per causa d�una estructura institucional concebuda i practicada per assegurar el domini d�una majoria nacional espanyola sobre les minories nacionals.