Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya del sopar amb Jordi Valls

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 30/06/2006
28322 lectures

En el sopar del 27 de juny, el darrer del Cicle sobre el nou model de finan�ament i desenvolupament, compt�rem amb la pres�ncia del Conseller de Treball i Ind�stria, Jordi Valls, que ens parl� sobre competitivitat i innovaci� en el context de la Societat del Coneixement.

El Conseller comen�� la seva intervenci� plantejant que el model econ�mic que hem seguit en els darrers anys s'est� quedant obsolet i requereix tot un canvi que permeti la "governabilitat" de la ind�stria al 2006. Una governabilitat que ha de poder-se estructurar deixant enrera el tradicional concepte industrial manufacturer dels segles XIX i XX. Fins i tot les estad�stiques per les que ens guiem avui en dia no acaben de donar just�cia al que realment s'hauria de considerar com a activitat industrial. Com a exemple, podem veure que la ind�stria audiovisual, inclosa l'editorial, en termes estad�stics es considera que forma part del sector serveis. No obstant aix�, l'audiovisual ocupa unes 140.000 persones a Catalunya, davant d'unes 60.000 - 70.000 ocupades per la qu�mica i unes 40.000 - 60.000 persones que treballen en el camp de la ind�stria agroaliment�ria.

Si ens fixem en la innovaci�, �s inconcebible que encara estigui dividida en dos �mbits governamentals, CIDEM i universitat. En la mateixa l�nea, podem parlar de la Secretaria de la Societat de la Informaci�, per� no podem seguir veient-la com una Secretaria pr�pia desvinculada de la resta de sectors econ�mics. Cal que siguem conscients de que �s hora de modificar el concepte industrial a utilitzar. El que avui en dia comen�a a cobrar real import�ncia s�n el comer� internacional i la log�stica. Aquesta darrera, molt cops menyspreada, es converteix en una necessitat per totes aquelles empreses, que malgrat no dur a terme un proc�s d'internacionalitzaci�, s� estan en un proc�s d'internacionalitzaci� de prove�dors. Estudiar i seguir el moviment de materials a la ind�stria des de les primeres mat�ries fins a l'expedici� del producte acabat quan arriba al mercat �s essencial i indispensable en un m�n cada cop m�s globalitzat, on el comer� es caracteriza per ser essencialment internacional.

En aquest sentit, tenim diversos elements a tenir en compte:

1) La necessitat de les empreses d'internacionalitzar-se o, per altra banda, deslocalitzar-se, motivada a la imperant globalitzaci� de les tecnologies de la informaci� i comunicaci�.

2) La creixent import�ncia de millorar la nostra productivitat. Els nostres nivells de productivitat no s�n gaire alts, a causa dels baixos nivells d'incorporaci� tecnol�gica als processos productius. Si mirem el cas dels Estats Units, independentment del seu d�ficit p�blic o en la balan�a de pagaments, els seus nivells de productivitat s�n alts perqu� s'hi ha generat una cultura i un coneixement tecnol�gic important, visible en els processos productius. A Catalunya el tema no est� en crear un sector TIC, sin� que aquest es trobi dins de l'estructura industrial. Hem de ser capa�os de crear talents que puguin desenvolupar-se en empreses potents, de forma que la gent que tingui capacitat productiva pugui incorporar tecnologia.

3) Hem de canviar el nostre model econ�mic actual. Si fins ara el 80% de la riquesa provenia de l'ocupaci� i el 20% de la productivitat, ara ens interessa c�rrer m�s en termes de productivitat que no pas en ocupaci� Aix� no significa que no vulguem cr�ixer en ocupaci�, sin� que preferim fer-ho d'una forma m�s ralentida, per� s�lida i de qualitat. Tot i aix�, no oblidem que hem tingut un creixement econ�mic considerable en els �ltims anys. Les previsions de la OCDE per Espanya diuen que entre el 2008 i el 2012 segu�riem creixent al 2,5% anual. Una altra dada que crida l'atenci� �s que per primer cop des del segon semestre del 2001, el primer trimestre del 2006 ha mostrat un al creixement en el sector industrial.

Per mantenir i millorar aquest creixement cal que es doni una reducci� de la inversi� en construcci� per tal de poder redestinar aquesta inversi� a altres processos industrials.

4) La pol�tica de les empreses ha de servir de suport constant per cr�ixer i per canviar. Aix� ha d'abarcar tots els �mbits: si abans tota l'atenci� estava centrada en el producte, el que ara �s vital s�n elements com el disseny, la marca, el m�rketing, la comercialitzaci�... Els productes, de vida cada cop m�s curta, necessiten d'altres elements de fidelitzaci� i de diferenciaci� de la marca. En el mateix sentit, es requereix un increment de la formaci�, ja que �s discutible la rentabilidad social i laboral del volum de fons europeus destinats a formaci� en el nostre pa�s durant els darrers 10 o 15 anys. Ara est� surgint una nova generaci� d'empreses que no pot concebre l'activitat sense les TIC. La clau est� en aconseguir que el teixit tradicional tingui un bon element d'incorporaci� tecnol�gica i no sigui �nicament les empreses emergents les que utilitzin de forma eficient les tecnologies de la informaci�.

En aquesta l�nea, cal fer un esfor� entre l'administraci� p�blica i el sector universitari per tal de convertir la informaci� en coneixement i integrar el coneixement en l'activitat del sector industrial. Malgrat sembla que cada cop s'aconsegueix m�s aquest objectiu i es van aproximant les posicions dels dos actors, segueixen havent-hi dificultats en l�mbit universitari per superar el tema de la conversi� de la informaci� en coneixement, aix� com el sector empresarial encara no t� o no sap utilitzar totes les eines per adquirir m�s reptes en l'�mbit tecnol�gic.

L'administraci� p�blica ha de responsabilitzar-se de prendre mesures per aglutinar la innovaci� en un sol �mbit governamental, aix� com tamb� ha de generar una governabilitat que doni resposta en aquesat realitat del segle XI, posant m�s valor afegit, m�s innovaci� i facilitant una major interrelaci� entre els tres sectors: universitat, empresa i administraci� p�blica.