Publicacions d'Amics del País
Ressenya del sopar amb Jordi Valls
- SEBAP
- Resum d'activitats
- Data: 30/06/2006
- 28322 lectures
En el sopar del 27 de juny, el darrer del Cicle sobre el nou model de finançament i desenvolupament, comptàrem amb la presència del Conseller de Treball i Indústria, Jordi Valls, que ens parlà sobre competitivitat i innovació en el context de la Societat del Coneixement.
El Conseller començà la seva intervenció plantejant que el model econòmic que hem seguit en els darrers anys s'està quedant obsolet i requereix tot un canvi que permeti la "governabilitat" de la indústria al 2006. Una governabilitat que ha de poder-se estructurar deixant enrera el tradicional concepte industrial manufacturer dels segles XIX i XX. Fins i tot les estadístiques per les que ens guiem avui en dia no acaben de donar justícia al que realment s'hauria de considerar com a activitat industrial. Com a exemple, podem veure que la indústria audiovisual, inclosa l'editorial, en termes estadístics es considera que forma part del sector serveis. No obstant això, l'audiovisual ocupa unes 140.000 persones a Catalunya, davant d'unes 60.000 - 70.000 ocupades per la química i unes 40.000 - 60.000 persones que treballen en el camp de la indústria agroalimentària.
Si ens fixem en la innovació, és inconcebible que encara estigui dividida en dos àmbits governamentals, CIDEM i universitat. En la mateixa línea, podem parlar de la Secretaria de la Societat de la Informació, però no podem seguir veient-la com una Secretaria pròpia desvinculada de la resta de sectors econòmics. Cal que siguem conscients de que és hora de modificar el concepte industrial a utilitzar. El que avui en dia comença a cobrar real importància són el comerç internacional i la logística. Aquesta darrera, molt cops menyspreada, es converteix en una necessitat per totes aquelles empreses, que malgrat no dur a terme un procés d'internacionalització, sí estan en un procés d'internacionalització de proveïdors. Estudiar i seguir el moviment de materials a la indústria des de les primeres matèries fins a l'expedició del producte acabat quan arriba al mercat és essencial i indispensable en un món cada cop més globalitzat, on el comerç es caracteriza per ser essencialment internacional. En aquest sentit, tenim diversos elements a tenir en compte: 1) La necessitat de les empreses d'internacionalitzar-se o, per altra banda, deslocalitzar-se, motivada a la imperant globalització de les tecnologies de la informació i comunicació. 2) La creixent importància de millorar la nostra productivitat. Els nostres nivells de productivitat no són gaire alts, a causa dels baixos nivells d'incorporació tecnològica als processos productius. Si mirem el cas dels Estats Units, independentment del seu dèficit públic o en la balança de pagaments, els seus nivells de productivitat són alts perquè s'hi ha generat una cultura i un coneixement tecnològic important, visible en els processos productius. A Catalunya el tema no està en crear un sector TIC, sinó que aquest es trobi dins de l'estructura industrial. Hem de ser capaços de crear talents que puguin desenvolupar-se en empreses potents, de forma que la gent que tingui capacitat productiva pugui incorporar tecnologia. 3) Hem de canviar el nostre model econòmic actual. Si fins ara el 80% de la riquesa provenia de l'ocupació i el 20% de la productivitat, ara ens interessa córrer més en termes de productivitat que no pas en ocupació Això no significa que no vulguem crèixer en ocupació, sinó que preferim fer-ho d'una forma més ralentida, però sòlida i de qualitat. Tot i això, no oblidem que hem tingut un creixement econòmic considerable en els últims anys. Les previsions de la OCDE per Espanya diuen que entre el 2008 i el 2012 seguíriem creixent al 2,5% anual. Una altra dada que crida l'atenció és que per primer cop des del segon semestre del 2001, el primer trimestre del 2006 ha mostrat un al creixement en el sector industrial. Per mantenir i millorar aquest creixement cal que es doni una reducció de la inversió en construcció per tal de poder redestinar aquesta inversió a altres processos industrials. 4) La política de les empreses ha de servir de suport constant per crèixer i per canviar. Això ha d'abarcar tots els àmbits: si abans tota l'atenció estava centrada en el producte, el que ara és vital són elements com el disseny, la marca, el márketing, la comercialització... Els productes, de vida cada cop més curta, necessiten d'altres elements de fidelització i de diferenciació de la marca. En el mateix sentit, es requereix un increment de la formació, ja que és discutible la rentabilidad social i laboral del volum de fons europeus destinats a formació en el nostre país durant els darrers 10 o 15 anys. Ara està surgint una nova generació d'empreses que no pot concebre l'activitat sense les TIC. La clau està en aconseguir que el teixit tradicional tingui un bon element d'incorporació tecnològica i no sigui únicament les empreses emergents les que utilitzin de forma eficient les tecnologies de la informació. En aquesta línea, cal fer un esforç entre l'administració pública i el sector universitari per tal de convertir la informació en coneixement i integrar el coneixement en l'activitat del sector industrial. Malgrat sembla que cada cop s'aconsegueix més aquest objectiu i es van aproximant les posicions dels dos actors, segueixen havent-hi dificultats en làmbit universitari per superar el tema de la conversió de la informació en coneixement, així com el sector empresarial encara no té o no sap utilitzar totes les eines per adquirir més reptes en l'àmbit tecnològic. L'administració pública ha de responsabilitzar-se de prendre mesures per aglutinar la innovació en un sol àmbit governamental, així com també ha de generar una governabilitat que doni resposta en aquesat realitat del segle XI, posant més valor afegit, més innovació i facilitant una major interrelació entre els tres sectors: universitat, empresa i administració pública.