Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya del sopar amb Joan Trull�n

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 19/05/2006
26817 lectures

Joan Trull�n, Secretari General d'Ind�stria, fou el darrer convidat al sopar mensual del Cercle del mes de maig. Amb ell parl�rem sobre la import�ncia i el lloc que ha d'ocupar la Ind�stria en la Societat i Economia del Coneixement.

El Secretari General de Ind�stria, Joan Trull�n, inici� la seva pon�ncia fent la afirmaci� de que el moment actual que travessa el nostre pa�s �s clau, tal i com va ser-ho l'any 59. De la mateixa forma en que al 59 es dugueren a terme reformes per fer avan�ar el pa�s econ�micament, ara �s el moment per encaminar seriosament el nostre pa�s vers el que entenem sota economia del coneixement.

El nostre problema ara mateix �s pensar en quants anys arribem al nivell en el que avui en dia est� situada Alemanya, o en quants anys arribem a cumplir els objectius de Lisboa. Hem de plantejar-nos com podem avan�ar posicions i situar-nos en un lloc realment capdavanter. Sens dubte, el nostre gran problema �s l'esc�s creixement de la productivitat que a la vegada afecta el grau de competitivitat de la nostra economia.

Si la gesti� de la macroeconomia est� fora de l'abast de la nostra pol�tica econ�mica nacional, on s� podem incidir �s en la microeconomia. Per tant, aquella funci� de producci� basada en l'avantatge en costos derivats d'uns salaris relatius m�s baixos, l'hem de modificar canviant aspectes microecon�mics fonamentals, com poden ser els relacionats amb el mercat de treball i la formaci�. S'ha de dir que la formaci� que tenim avui en dia al nostre pa�s no t� res a veure amb les universitats fa 25 anys. Ara ens trobem amb una universitat que fa recerca, innovaci� i que es preocupa de l�economia al seu voltant i de l�entorn empresarial. Pel que fa a la formaci�, tenim un greu problema quant a la formaci� continuada. Hem d'entendre que ens cal reciclar els nostres coneixements al llarg de tota la nostra traject�ria i que aix� s'ha d'integrar dins del circuit vital i de treball. Tot i aix�, ara mateix tenim les generacions joves m�s preparades i qualificades de tota la nostra hist�ria.

Referent al capital i als tipus d�inter�s, els emprenedors avui en dia tamb� ho tenim m�s f�cil que 30 anys enrere. On es troba, doncs, el problema?

Els economistes li diem sovint el factor residual, que no �s res m�s que �el coneixement�, �s a dir, la forma d�associar capital i treball en la producci�, la forma d�organitzar les empreses, la forma d�innovar i de transmetre creativitat... �s aqu� on ha d�incidir la pol�tica industrial. Aix� implica l�optimitzaci� de la recerca, del desenvolupament i de la innovaci�, aspectes fonamentals per mantenir la competitivitat en els nostres centres productius. El que una societat tingui m�s o menys productivitat que una altra, dep�n del grau d�esfor� en aquest intangible que �s la capacitat innovadora i emprenedora de l�empresa, en tant que utilizadora de les TIC.

Treballar en un bon entorn industrial �s la millor garantia per a que la llavor que caigui en aquest lloc fructifiqui. Com pot incidir la pol�tica industrial en tot aix�? Sobretot a trav�s dels incentius. El govern pot donar incentius, per� el m�s important �s que siguin les persones les que facin seva la transici� cap a l�economia del coneixement.

I com incidir en un sector que porta 10 anys dient que vol canviar la R+D+i en relaci� al PIB i no ho ha aconseguit? Amb un esfor� gran de difusi�, per� sobretot d�incentivaci� al canvi per fer m�s f�cil l�adopci� d�aquesta recerca, desenvolupament i innovaci� per part dels nostres ciutadans.

Tant el ministeri d�Educaci� com el d�Ind�stria s�han de fer responsables de dur-ho a terme. El Ministeri d�Educaci� tractar� de portar les universitats i els centres de recerca de la I maj�scula (investigaci�) a la i min�scula (innovaci�) i el Ministeri d�Ind�stria intentar� portar les empreses de la i min�scula a la I maj�scula. Per tant, el Ministeri d�Ind�stria portar� m�s aviat la bandera de la innovaci� que la de la recerca, mentre que el d�Educaci� portar� la de la recerca.

Qui no tingui un sistema recurrent i permanent d�innovaci� no podr� estar en un mercat obert i competitiu. La innovaci� es pot originar i transmetre a trav�s de diferents formes, sigui a trav�s de ciutats com poden ser Sabadell o Terrassa, a trav�s de clusters o mitjan�ant la capacitat d�arossegament d�una empresa a una altra (innovaci� tractora). La pol�tica industrial s�ha de plantejar un sistema que permeti incentivar la transformaci� de la manera de produir, sigui de manera pressupost�ria, recolzant l�entorn i els districtes o incidint sobre les expectatives. Aquest �ltim punt �s molt important, sobretot partint de que segueix existint una mena de determinisme hist�ric en les nostres ments; creiem que el futur est� predeterminat pel passat i no ens veiem capa�os de superar certes barreres i cr�ixer per sobre de les expectatives. Hem de trencar amb aquesta idea de determinisme i entendre que el futur dep�n del que nosaltres volguem fer.