Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya del seminari-debat amb Jordi Portabella

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 07/03/2007
28460 lectures

En el primer dels seminaris-debat amb els alcaldables a l'Ajuntament de Barcelona, compt�rem amb la pres�ncia de Jordi Portabella, candidat d'ERC a les eleccions municipals del 27 de maig. A difer�ncia dels nostres sopars mensuals, els seminaris-debat estan m�s enfocats al debat i a la interrelaci� o contrast d'idees de forma directe entra els socis i el convidat.

En aquesta primera convocat�ria, Jordi Portabella inici� la seva intervenci� fent menci� a la necessitat d'especialitzar-nos per tal d'entrar en l'era del coneixement, fet inevitable i necessari en les economies del pa�sos desenvolupats. Barcelona com a ciutat, que compta amb una llarga tradici� industrial, ja ha iniciat la seva transformaci�. Avui en dia, sobresurten alguns enclavaments com la zona franca, el 22@ i la zona industrial de Bon Pastor-Verneda. El posicionament de la ciutat comptal en la societat del coneixement no �s dolenta; s'hi est� desenvolupant ind�stria auxiliar vinculada al tema de l'autom�vil, aix� com ind�stria farmac�utica i qu�mica. Partint de la seva situaci� privilegiada en quant a mar i clima mediterrani, Barcelona es configura com un pol de captaci� i atracci� de recursos humans provinents d'arreu del m�n, al mateix temps que cal destacar que les seves universitats tenen un nivell for�a homologable a la resta d'Europa.

Malgrat aquestes bones condicions de partida, no cal oblidar que ens queda treball a fer per millorar q�estions com la transfer�ncia de coneixement de la universitat a l'empresa o la introducci� dels propis recursos dins de la xarxa a trav�s de la innovaci�. Adaptant el criteri de la triple h�lix, cal potenciar el treball conjunt de les Administracions P�bliques, universitats i empreses per tal d'anar encaminant-nos vers el que podr�em anomenar com especialitzaci� en la diversitat. En comptes de centrar-se exclusivament en una sola cosa, pot donar m�s fruits ampliar l'espectre per� mantenint-ne la centralitzaci� en el que refereix a la localitzaci� territorial, per tal d'afavorir la creaci� de sin�rgies i cl�sters. Abans de donar pas al debat, Jordi Portabella f�u una crida a l'aposta forta per sectors estrat�gics com el de les energies renovables, el sector TIC, multim�dia, aix� com el biom�dic, farmac�utic i qu�mic, en els que ja es d�na un important impuls per la innovaci�.

En el debat amb els associats sorgiren les seg�ents q�estions:

Antoni Garrell: Cal ser optimista per� sense oblidar que l'economia del coneixement es basa en una s�ria de prerequisits i indicadors, en els quals Catalunya no ocupa les millors posicions. Tenim un alt �ndex de frac�s escolar, la movilitat �s redu�da, les pol�tiques cient�fiques varien en funci� de qui est� al govern i el sistema financer est� massa enfocat al cr�dit i a la construcci�.

Rafael Su�ol: No �s tan f�cil de canviar el model energ�tic actual. Cal considerar la rendibilitat i el que suposaria un increment del preu.

Jordi Portabella: La formaci� del professorat i la modernitzaci� de les escoles en la primera i segona etapa certament requereixen d'un impuls, per� per fer-ho es necessiten m�s recursos. Referent al tema dels transports, la plataforma log�stica de l'�rea metropolitana �s una de les m�s compactes, creada per potenciar les sin�rgies entre les zones industrials m�s potents de l'�rea. Respecte a l'aeroport, els problemes sorgeixen per la distribuci� de cargues i passatgers entre Madrid i Barcelona. Seria convenient aprofitar els avantatges geogr�fics i especialitzar els vols cap a diferents continents, de forma que Barcelona per exemple podria assumir els vols cap a �sia, i Madrid cap al continent americ�.

Pel que fa al tema energ�tic, no es pot obviar el canvi clim�tic amb les seves corresponents conseq��ncies sobre el medi ambient. Consumim molt m�s petroli del que actualment s'extrau, per la qual cosa �s imprescindible iniciar el canvi cap a altres formes de producci� d'energia, com �s la fotovoltaica.

Xavier Marcet: A Catalunya actualment patim d'un raquitisme estructural, ent�s com una greu dificultat en el creixement de les empreses, sobretot les noves que surten de l'�mbit universitari. Malgrat sovint es diu que Barcelona t� una gran capacitat d'atracci� respecte l'estranger, ens costa estructurar pol�tiques sistem�tiques de captaci� de talent. El nombre de seus empresarials al territori catal� es for�a redu�t, i la diversificaci� en cl�sters no �s soluci� si no definim millor els nostres sistemes de lideratge.

Llu�s Coll: El problema de l'aeroport del Prat no ve d'ara, sin� de molts anys enrere. Un altre tema �s la diversitat d'opinions i la falta d'una unitat de criteri entre les pr�pies forces pol�tiques.

Santiago Montero: Anys enrera es demanava per part de l'administraci� p�blica una tercera pista de 700 metres, la qual es constru� finalment de 1.300 gr�cies a pressions provinents de fora de l'Administraci�. En aspectes t�cnics com aquest, s'haurien de tenir m�s en compte les opinions d'experts i professionals en la mat�ria.

Josep Moles: A Barcelona i a tota Catalunya en general predominen les empreses petites. Quan aquestes creixen es veuen pr�cticament for�ades a marxar a Madrid, ja que all� �s on hi troben el mercat. Necessitem clarament una estrat�gia eficient que ens acosti al mercat i en millori les comunicacions.

Jordi Portabella: �s cert que la major part del teixit empresarial catal� est� conformat per PIMEs. Les fusions i/o absorcions s�n dif�cils quan no hi ha la predisposici� per part dels agents implicats de cooperar per assolir major competitivitat. Una alternativa seria l'associacionisme o l'execuci� directa. Un sector a Catalunya, i sobretot a Barcelona, que est� creixent a gran velocitat �s el turisme. El sector hoteler, de fet, est� jugant un paper molt important en el proc�s d'internacionalitzaci�.

Hern�n Scapusio: Un dels problemes m�s greus no �s tant que no produ�m coneixement, sin� que no el sabem vendre. Hem d'apostar fort pel consum digital com a nova via d'arribar als potencials clients. La Universitat Oberta de Catalunya �s un bon exemple de model que ha funcionat.

Albert P�lach: Entroncant amb el tema del consum digital, cal dir que un dels obstacles majors per la seva potenciaci� �s la manca d'infraestructures. Referent al 22@, la idea �s bona per� falta dotar-la de m�s continguts i serveis.

Jordi Portabella: El 22@ sorgeix com a idea urban�stica que pret�n redensificar la ciutat. Des del govern hem potenciat la creaci� d'un sector estrat�gic com �s el del software. El que es pret�n �s aprofitar les economies d'escala i de xarxa que es generin.

Roser R�fols: Com a advocada, considero que s'hauria de tenir m�s en compte l'opini� dels juristes en temes de propietat intel�lectual, cosa que els empresaris sovint obliden.

Pere Monr�s: La q�esti� no �s que manquin idees, sin� que �s dif�cil movilitzar les persones, ja que hi ha un sentiment for�a generalitzat de no "fer-se masses expectatives". Aquesta falta de lideratge s'ha de combatre, conjuntament amb la potenciaci� de nodes i xarxes que ajudin a convertir l'�rea metropolitana en un pol d'excel�l�ncia.

Jordi Mar�n: Quines s�n les xarxes internes i externes que es plantegen potenciar des de l'administraci� p�blica per situar Barcelona com a ciutat del coneixement? A part d'exemples com Barcelona Activa o el 22@, quines altres propostes es debaten a nivell d'infraestructures?

Santiago Sard�: El tema del transport de les mercaderies tampoc no est� resolt. Necessitem m�s armonitzaci� amb l'amplada europea.

Jordi Portabella: A mode de cloenda, mencionar que cal fer �mfasi en la construcci� en xarxa, i que per aix� �s necessari incorporar noves tecnologies, malgrat suposi un esfor� pressupostari important. S'hi han d'invertir diners i recursos per tal d'equil�librar les xarxes, que per naturalesa tendeixen a la concentraci�.