Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya del seminari-debat amb en Jordi S�nchez

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 25/01/2008
21718 lectures

El proppassat 21 de gener organitz�rem el primer seminari-debat del 2008 amb en Jordi S�nchez, Director de la Fundaci� Jaume Bofill. Amb el t�tol �L�Estat de l�Educaci� a Catalunya�, aquesta trobada obr� un nou front de debat sobre l�educaci� i la formaci� al nostre pa�s, tem�tica en la que el Cercle vol incidir i que trobar� la seva continuaci� en el seminari-debat organitzat pel proper dia 12 de febrer amb en Xavier Melgarejo, Director del Col�legi Claret de Barcelona.

En aquesta ocasi�, davant els resultats extrets de l�Informe publicat per la Fundaci� Jaume Bofill sobre l�educaci� a Catalunya i les conclusions de l�Informe Pisa, la trobada s�organitz� per tractar de detectar els principals problemes que pateix el nostre pa�s en aquests aspectes i cercar-ne possibles solucions.

En Jordi S�nchez inici� la seva intervenci� ressaltant que l�educaci�, que durant llarg temps havia estat la gran oblidada en el debats del pa�s, en aquests moments torna a situar-se al bell mig de l�atenci� medi�tica i la opini� p�blica. La tend�ncia del nostre sistema educatiu que ja apuntava l�Informe Pisa 2003 i s�ha corroborat amb el del 2006, aix� com els indicadors que l�anuari de la Fundaci� Jaume Bofill posen sobre la taula, ens for�a a plantejar-nos s�riament la necessitat d�abordar els reptes i mancances presents.

Una q�esti� ineludible i que sens dubte ha marcat la situaci� actual, �s el passat m�s recent de Catalunya i l�entorn del qual procedim. Venim d�un sistema amb enormes d�ficits democr�tics, hem patit una successi� de reformes educatives molt intensa en el temps que nos duen a parlar de la reforma reformada nom�s entrar en aplicaci�, i ens trobem amb una realitat un p�l peculiar en la que hist�ricament l�oferta educativa ha estat coprotagonitzada amb bastant paritat entre la iniciativa p�blica i la privada. En termes estad�stics aix� significa aproximadament un 60% de centres p�blics i un 40% de privats i/o concertats, situaci� que s�inverteix a l��rea metropolitana de Barcelona.

Aquests antecedents, conjuntament amb el model funcionarial de la figura docent al que estem lligats per tradici� i regulaci�, conformen un dels aspectes als que haur�em de prestar atenci� si ens volem apropar al tema en clau de futur. De fet, aquesta darrera q�esti� �s una de les que m�s soroll ha provocat amb el document de bases presentat per la Generalitat, i que ha resultat en la convocat�ria d�una vaga del sector pel proper 14 de febrer.

En Jordi S�nchez ens planteja un darrer element a tenir en compte a l�hora d�avaluar el sistema educatiu tot mirant la cojuntura actual: el nostre pa�s ha viscut una enorme transformaci� en els darrers anys, vinculada per un costat a la conversi� d�una societat industrial en una economia del coneixement (sobretot per l�efecte tractor dels pa�sos de l�entorn), i per l�altre cant�, la transformaci� de l�estructura social marcada pel fen�men de la immigraci�.

Els informes ens posen sobre la taula, en paraules d�en Jordi S�nchez, un doble problema d�efic�cia i d�equitat en el nostre sistema educatiu:

El problema d�efic�cia ve determinat per la dificultat d�assolir uns objectius pel que fa refer�ncia a la qualitat de l�educaci� en un context europeu. Si entenem que l�efic�cia d�un sistema est� basada en la capacitat de produir resultats a partir de la inversi� col�lectiva feta en l�educaci�, el frac�s escolar �s un indicador clau per mesurar el nivell de qualitat. En aquest sentit, les dades s�n molt poc satisfact�ries: un 30% dels alumnes que finalitzen l�educaci� obligat�ria no aconsegueixen acreditar cap titulaci� i un 50% o 60% dels joves que decideixen continuar amb el batxillerat, els cicles formatius o entrar a la universitat, no aconsegueixen finalitzar el seu itinerari.

Quan parlem de la qualitat en l�educaci�, no podem obviar un altre debat que est� intr�nsicament relacionat amb l�ess�ncia de la pr�pia educaci�, �s a dir, amb el sentit �ltim que li volem otorgar i els fruits que n�esperem. Potser hem anat incorporant d�una forma excessivament simple un enorme relativisme sobre el que ha de ser i incorporar l�escola. Encara ara qualsevol casu�stica i problem�tica social passa per a que l�escola assumeixi una determinada educaci�, la qual cosa ha anat acompanyada d�una cada cop major dificultat de les fam�lies d�assumir una responsabilitat afectiva amb l�educaci� dels seus fills. No podem oblidar tampoc la import�ncia i efecte que tenen els canvis en les din�miques familiars, que amb elements com la progressiva incorporaci� de la dona al mercat laboral, alteren la conciliaci� familiar amb els horaris i realitats dels fills, que acaben substituint certes mancances amb hores davant el televisor. �s indispensable fer una revisi� i reflexi� cr�tica dels elements que als anys 70 i 80 es consideraren necessaris que incorpor�s l�escola tenint en compte la situaci� actual.

Tamb� vinculada amb la manca de qualitat del nostre sistema, hem de ressaltar la preocupant dada d�estar a nivell europeu i fins i tot de la OCDE, nom�s per davant de Portugal i Malta pel que fa a la taxa de joves majors de 17 anys que abandonen qualsevol sistema formal d�aprenentatge. Aix� ens situa en un escenari de precarietat molt important, sobretot a 10 o 15 anys vista. La globalitzaci�, la creixent competitivitat i la debilitzaci� de les fronteres en termes laborals, fan que Catalunya hagi d�esfor�ar-se per poder situar al mercat europeu estudiants capacitats per assumir els reptes que planteja un escenari global on el domini de l�angl�s es torna una eina imprescindible.

La segona gran preocupaci� expressada per la Fundaci� Jaume Bofill �s el tema de l�equitat. Si l�educaci�, un dels pilars fonamentals del sistema de benestar t� com a objectiu crear la igualtat d�oportunitats, les dades del sistema educatiu catal� ens mostren que la capacitat d�invertir la realitat de l�estructura social del pa�s �s molt baixa. Si mirem les dades de frac�s escolar en relaci� amb els components socioculturals de les fam�lies, trobem una segregaci� per origen social molt gran en l�educaci�. Aix� ve degut en part per les conseq��ncies de la reforma dels anys 90, per� tamb� per la incapacitat d�una incorporaci� homog�nia dels nens estrangers nouvinguts, i la percepci� cada cop major de l�opini� p�blica de que l�escola p�blica ja no garanteix l�autoritat ni la seguretat que molts pares desitgen pels seus fills.

El problema d�aquesta segregaci� que apunt�vem s�origina en la selecci� del centre que fan les fam�lies. Existeix una correlaci� accentuada entre les fam�lies que conscientment escullen l�escola pels seus fills (normalment concertada), de capital sociocultural m�s elevat, i la probabilitat de que els seus fills tinguin millors resultats o millors expectatives d�assolir bons resultats. En aquest sentit, els centres educatius acaben sent molt m�s homogenis que la realitat social del pa�s. �s a dir, ens reproduim entre els iguals. Amb aquesta situaci� en la que aquelles fam�lies que seleccionen el centre d�estudis tenen una major capacitat socioecon�mica i uns fills que tindran m�s possibilitats d��xit, front a les llars on els fills acaben anant al centre que els toca, on es trobaran amb gent de similar origen social i unes possibilitats d��xit menors, ens fa replantejar i q�estionar fins a quin punt hem de seguir posant sobre la taula el concepte de la llibertat d�elecci�. Si b� la Constituci� amb el seu article 27 ens delimita molt el terreny de joc, el dret a l�educaci� no hauria de ser nom�s el dret a tenir una pla�a en una escola, sin� el dret a tenir les mateixes oportunitats per obtenir uns bons resultats i acreditacions.

Aix� tamb� est� vinculat amb el repartiment desigual de l�alumne estranger entre l�escola p�blica i la privada. L�escola concertada no els ha assimilat, en part perqu� des de les institucions p�bliques ha mancat una voluntat clara d�assumir que l�escola concertada forma part del sistema educatiu i requereix d�un finan�ament m�s ajustat de les despeses del que hist�ricament s�ha anat aportant. Si deixem que la regulaci� vingui donada exclusivament per les lleis del mercat i li sumem les percepcions negatives de l�escola p�blica, aix� ens acaba generant desigualtats d�acc�s.

En Jordi S�nchez tamb� ens parl� de l�enorme defici�ncia de finan�ament p�blic en l�educaci�. Lesfor� a Catalunya des dels anys 80, malgrat ara estem en una tend�ncia que va cap a la correcci�, est� no nom�s molt per sota de la mitjana europea (3,2% dels pressupostos de la Generalitat en funci� del PIB van cap a l�educaci�, mentre que la mitjana de l�Europa dels 15 es situava entre el 4,8 - 5,2%), sin� tamb� a la cua d�Espanya. S� que �s cert que a Catalunya l�esfor� pressupostari no �s nom�s d�un 3,2%, si tenim en compte que la resta ho aporten les fam�lies (aproximadament un 1,2% del conjunt del PIB catal�). Ara b�, deixar en mans del mercat aquesta aportaci� econ�mica ha quedat patent que genera unes inefici�ncies socials que avui en dia comencen a ser molt visibles.

La pon�ncia d�en S�nchez finalitz� amb una reflexi� sobre els cicles formatius professionals, que podrien i haurien de convertir-se en una bona plataforma per donar sortida a situacions que aboquen al frac�s. Ens trobem amb un decalatge que sembla fer-nos pensar que si un no arriba a la universitat no val la pena estudiar. Aix� ens duu a un buit pel que fa refer�ncia a la formaci� professional. Un mercat laboral vora� de m� d�obra barata ha sedu�t a molts joves que amb 16 anys veuen la possibilitat de guanyar-se els seus primers calers amb un sou mileurista que 10 anys despr�s ja no ser� suficient. Les conseq��ncies a mig i llarg termini, sobretot si entrem en un moment de recessi� econ�mica, seran nefastes. Precisament Catalunya i les Balears, on el pes de l�economia est� molt centrat en el sector de serveis i fins i tot en l�economia estacion�ria, s�n les comunitats on major abandonament dels estudis als 17 anys es produeix. Caldria una ferma reflexi� dels agents socials, econ�mics i pol�tics per donar sortida a les necessitats que t� el nostre mercat laboral i intentar conjugar-ho amb un impuls i incentivaci� caps als estudiants per a que aquests s�insereixin en cicles formatius professionals.

En el debat posterior que es gener� amb els associats del Cercle, sortiren alguns temes com el de la situaci� del professorat de Catalunya. En Jordi S�nchez ens avan�� que segons un estudi que tenen en marxa sobre la satisfacci� i motivaci� del personal docent a Catalunya, els resultats mostren que malgrat els sous i les condicions laborals s�n bones, gran part dels professors perden la il�lusi� i motivaci� inicials perqu� gaireb� no tenen perspectives de progressar professionalment.

El seminari-debat conclou amb la convicci� compartida de que �s necessari fer arribar aquestes q�estions als poders p�blics del pa�s per tal d'evitar que la situaci� d'estancament incideixi en el futur en una realitat laboral que requerir� de professionals especialitzats i qualificats que el sistema educatiu actual no est� generant.