Publicacions d'Amics del País
Ressenya del seminari-debat amb Alberto Fernández
- SEBAP
- Resum d'activitats
- Data: 21/03/2007
- 25054 lectures
La segona convocatòria de seminaris-debat amb els alcadables a l'alcaldia de Barcelona va estar protagonitzada per l'Alberto Fernández, candidat del Partit Popular a les eleccions municipals del 27 de maig. Amb ell compartírem de primera mà les seves propostes i visions sobre el futur de Barcelona en relació a la societat del coneixement.
Introduït pel Secretari General del Cercle, Salvador Estapé, que féu una crida a la necessitat d'apostar per una Barcelona capdavantera en la societat del coneixement i en l'economia creativa, Alberto Fernández començà la seva intervenció comentant que a nivell de ciutat cal prendre un seguit de decisions estratègiques al voltant d'àmbits com la seguretat, la inmigració, els serveis d'atenció a les persones i el lideratge que es vol que exerceixi Barcelona. Barcelona ha de continuar essent una ciutat de serveis i de turisme, però acompanyant-ho d'una aposta clara per la qualitat i l'excel•lència en sectors d'economia productiva i creativa i afavorint emplaçaments com el districte de la innovació, el 22@. S'ha de redefinir la Barcelona real, anant més enllà de l'àrea metropolitana, arribant a l'àmbit del pla territorial. En segon terme, és necessari enfortir les relacions empresa-universitat i treballar en el tema de la formació. Els millors professionals han de ser formats a Barcelona, a la vegada que la nostra ciutat requereix poder atraure el talent exterior. Hem de saber aprofitar el valor afegit que aporta Barcelona en termes de qualitat de vida, clima, societat i estructura urbana. En aquest sentit, és necessari treballar també per facilitar l'accessibilitat a l'habitatge per tal de garantir la movilitat.
L'Alberto Fernández va mencionar la importància d'enfortir inciatives com el Parc biomèdic, el Supercomputador i tot el sector de la biociència en general, així com dotar de més continguts el 22@, que definí com una gran idea però mal desenvolupada i amb un alt cost polític. Hagués estat molt més lògic emplaçar el 22@ a la Zona Franca per tal de crear un pol tecnològic i logístic, al costat de l'aeroport, en comptes de construir-hi habitatges. El problema és que ara des de l'aeroport fins la zona Fòrum s'hi arriba amb tota una hora de viatge, la qual cosa és un handicap en una societat en la que la rapidesa i facilitat de comunicacions són indispensables pel progrés i creixement econòmics. Partint del requisit indispensable de redefinir el model actual de serveis i turisme que planteja Barcelona, amb un enfocament clar vers la qualitat i excel•lència, també en termes de negoci hem de lluitar per tal de que ciutats com Saragossa o València, que disposen de l'avantatge de tenir més sòl que nosaltres, no es converteixin en competidores directes de Barcelona. Saragossa per exemple, és la gran ciutat emergent: disposa de pràcticament 1000 km2, té un govern en bona sintonia amb el govern de l'estat i una bona xarxa d'autopistes i autovies amb connexió amb França. En aquest sentit, a Barcelona ens toca fer una aposta selectiva respecte a la indústria que volem tenir i potenciar per tal d'aprofitar al màxim les condicions naturals donades per la nostra localització. En el debat que s'obrí a continuació intervingueren els associats Juan José Pérez, Antoni Garrell, Rodolfo Fernández, Josep Pallarés, Santiago Sardà, Pere Monràs i Agustí Argelich. Els temes que suscitaren més interès fóren les possibles mesures que es podrien prendre per enfortir Barcelona al costat de ciutats espanyoles emergents, el futur pròxim en quant a aliances entre forces polítiques després de les eleccions municipals, els problemes inherents a la societat catalana que tendeix al debat constant però després no acaba de concretitzar les propostes en accions reals i permanents, l'element de la por i adversió al risc com a principal obstacle per la creació de talent i la manca d'acord entre forces polítiques malgrat la búsqueda del consens per tal de no caure en el que seria políticament incorrecte. La preocupació per la lentitud i bloquejos a l'hora de prendre decisions polítiques degut a problemes d'autoritat i lideratge fou un tema transversal al llarg de tot el debat amb els associats. Alberto Fernández contestà a les preguntes fent especial menció a la necessitat de crear noves infraestructures, anant més enllà de qüestions com la terminal sud de l'aeroport. Amb una queixa a la manca de definició d'una Catalunya dels eixos, així com de la Barcelona de les rondes, que no només és la litoral ni la de dalt, A. Fernández parlà sobre la possibilitat de perllongar Barcelona per sobre del Tibidabo. Reiterant que la manca de sòl és necessari combatre-la, el candidat del PP féu una crida a la coordinació del govern metropolità en matèria de sòl i habitatge. Catalunya ha de ser capaç d'atraure les multinacionals que fins ara a Madrid han tingut totes les portes obertes tant ver venir com per a marxar, i en aquest sentit a Barcelona s'ha de prioritzar el tema dels transports i comunicacions.