Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya del seminari-debat amb Alberto Fern�ndez

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 21/03/2007
25054 lectures

La segona convocat�ria de seminaris-debat amb els alcadables a l'alcaldia de Barcelona va estar protagonitzada per l'Alberto Fern�ndez, candidat del Partit Popular a les eleccions municipals del 27 de maig. Amb ell compart�rem de primera m� les seves propostes i visions sobre el futur de Barcelona en relaci� a la societat del coneixement.

Introdu�t pel Secretari General del Cercle, Salvador Estap�, que f�u una crida a la necessitat d'apostar per una Barcelona capdavantera en la societat del coneixement i en l'economia creativa, Alberto Fern�ndez comen�� la seva intervenci� comentant que a nivell de ciutat cal prendre un seguit de decisions estrat�giques al voltant d'�mbits com la seguretat, la inmigraci�, els serveis d'atenci� a les persones i el lideratge que es vol que exerceixi Barcelona. Barcelona ha de continuar essent una ciutat de serveis i de turisme, per� acompanyant-ho d'una aposta clara per la qualitat i l'excel�l�ncia en sectors d'economia productiva i creativa i afavorint empla�aments com el districte de la innovaci�, el 22@. S'ha de redefinir la Barcelona real, anant m�s enll� de l'�rea metropolitana, arribant a l'�mbit del pla territorial. En segon terme, �s necessari enfortir les relacions empresa-universitat i treballar en el tema de la formaci�. Els millors professionals han de ser formats a Barcelona, a la vegada que la nostra ciutat requereix poder atraure el talent exterior. Hem de saber aprofitar el valor afegit que aporta Barcelona en termes de qualitat de vida, clima, societat i estructura urbana. En aquest sentit, �s necessari treballar tamb� per facilitar l'accessibilitat a l'habitatge per tal de garantir la movilitat.

L'Alberto Fern�ndez va mencionar la import�ncia d'enfortir inciatives com el Parc biom�dic, el Supercomputador i tot el sector de la bioci�ncia en general, aix� com dotar de m�s continguts el 22@, que defin� com una gran idea per� mal desenvolupada i amb un alt cost pol�tic. Hagu�s estat molt m�s l�gic empla�ar el 22@ a la Zona Franca per tal de crear un pol tecnol�gic i log�stic, al costat de l'aeroport, en comptes de construir-hi habitatges. El problema �s que ara des de l'aeroport fins la zona F�rum s'hi arriba amb tota una hora de viatge, la qual cosa �s un handicap en una societat en la que la rapidesa i facilitat de comunicacions s�n indispensables pel progr�s i creixement econ�mics.

Partint del requisit indispensable de redefinir el model actual de serveis i turisme que planteja Barcelona, amb un enfocament clar vers la qualitat i excel�l�ncia, tamb� en termes de negoci hem de lluitar per tal de que ciutats com Saragossa o Val�ncia, que disposen de l'avantatge de tenir m�s s�l que nosaltres, no es converteixin en competidores directes de Barcelona. Saragossa per exemple, �s la gran ciutat emergent: disposa de pr�cticament 1000 km2, t� un govern en bona sintonia amb el govern de l'estat i una bona xarxa d'autopistes i autovies amb connexi� amb Fran�a. En aquest sentit, a Barcelona ens toca fer una aposta selectiva respecte a la ind�stria que volem tenir i potenciar per tal d'aprofitar al m�xim les condicions naturals donades per la nostra localitzaci�.

En el debat que s'obr� a continuaci� intervingueren els associats Juan Jos� P�rez, Antoni Garrell, Rodolfo Fern�ndez, Josep Pallar�s, Santiago Sard�, Pere Monr�s i Agust� Argelich. Els temes que suscitaren m�s inter�s f�ren les possibles mesures que es podrien prendre per enfortir Barcelona al costat de ciutats espanyoles emergents, el futur pr�xim en quant a aliances entre forces pol�tiques despr�s de les eleccions municipals, els problemes inherents a la societat catalana que tendeix al debat constant per� despr�s no acaba de concretitzar les propostes en accions reals i permanents, l'element de la por i adversi� al risc com a principal obstacle per la creaci� de talent i la manca d'acord entre forces pol�tiques malgrat la b�squeda del consens per tal de no caure en el que seria pol�ticament incorrecte. La preocupaci� per la lentitud i bloquejos a l'hora de prendre decisions pol�tiques degut a problemes d'autoritat i lideratge fou un tema transversal al llarg de tot el debat amb els associats.

Alberto Fern�ndez contest� a les preguntes fent especial menci� a la necessitat de crear noves infraestructures, anant m�s enll� de q�estions com la terminal sud de l'aeroport. Amb una queixa a la manca de definici� d'una Catalunya dels eixos, aix� com de la Barcelona de les rondes, que no nom�s �s la litoral ni la de dalt, A. Fern�ndez parl� sobre la possibilitat de perllongar Barcelona per sobre del Tibidabo. Reiterant que la manca de s�l �s necessari combatre-la, el candidat del PP f�u una crida a la coordinaci� del govern metropolit� en mat�ria de s�l i habitatge. Catalunya ha de ser capa� d'atraure les multinacionals que fins ara a Madrid han tingut totes les portes obertes tant ver venir com per a marxar, i en aquest sentit a Barcelona s'ha de prioritzar el tema dels transports i comunicacions.