Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya del dinar-debat amb en Joan Ridao

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 28/02/2008
23912 lectures

La segona trobada del Cicle de debat amb els candidats per Catalunya a les Eleccions Generals del 2008 fou el passat 18 de febrer amb en Joan Ridao, candidat d�Esquerra Republicana de Catalunya.

En Joan Ridao comen�� la seva intervenci� amb una clara declaraci� de principis: l��xit de la inserci� plena de Catalunya en l�economia del coneixement condicionar� la capacitat de mantenir i aprofundir no nom�s la competitivitat de l�economia de Catalunya �i de la capacitat, per tant, de crear ocupaci�, sin� tamb� els elements estructurals de la cohesi� social, com passa en els pa�sos del nord d�Europa amb estats del benestar m�s desenvolupats.

En paraules del propi Joan Ridao, per tal de desenvolupar una economia del coneixement competitiva, �Catalunya necessita tres coses: ens cal talent, ens cal crear un entorn favorable i, com sempre, ens calen diners�.

- En primer lloc, es necessita talent. Catalunya ha d�incrementar la densitat de coneixement del seu teixit productiu i ho ha de fer esdevenint un pol de talent important a Europa en general i a la Mediterr�nia m�s concretament.

�s evident que el sistema universitari �s clau per a la creaci� i consolidaci� d�aquest �pol de talent� i, per tant, la seva reforma, una urg�ncia evident. El canvi nom�s ser� possible si una coalici� interna i externa a la pr�pia instituci� universit�ria s�hi compromet. No es canviar� la universitat sense comptar, en primer lloc, amb aquells que la protagonitzen i la governen i, no es canviar� la universitat, si els pol�tics, els membres dels consells socials, els empresaris i els col�legis professionals no tenen m�s proximitat a la universitat.

En Ridao ens coment� que per poder iniciar el canvi en temes d�educaci�, es necessitaven m�s recursos, ja que el d�ficit fiscal no ha penalitzat nom�s Catalunya amb unes infraestructures log�stiques insuficients, sin� que tamb� les infraestructures educatives i de recerca n�han sortit ressentides i �s evident que la millora del finan�ament de Catalunya ha de revertir en un sistema de finan�ament p�blic de les universitats i de la inversi� en R+D, m�s alt. Per altra banda, tamb� est� el tema de la governan�a i autonomia pel que respecta a la reforma universit�ria. Les universitats s�n models gen�ticament autoreferencials, s�n el que Henry Mintzberg nomenava burocr�cies professionals que tendeixen a considerar com a sin�nim autonomia i autogesti�, que es governen amb clara divisi� i participaci� estamentals, i en les que l�exercici de l�autoritat �s sinu�s i el tempo de les decisions acostuma a ser lent.

La soluci�, segons en Joan Ridao, no vindria per retallar l�autonomia universit�ria, sin� per donar una major autonomia acompanyada d�un sistema de responsabilitats integral en el marc d�un conjunt de regles de joc el m�s clares possible. Aix� implicaria la necessitat de tenir m�s transpar�ncia i rendiment de comptes.

Un altre tema que tamb� est� pendent �s millorar la vinculaci� al m�n de l�empresa, i concretament remoure els impediments que estableix l�article 83 de la LOU a la participaci� de personal docent i investigador de les universitats en empreses de base tecnol�gica.

- En segon lloc, l�economia del coneixement per prosperar a Catalunya necessita un entorn favorable. Un entorn favorable, sobretot, a l�emprenedoria, sobre la qual incideixen nombrosos factors, per� en Joan Ridao volgu� donar un �mfasi especial a la simplificaci� de la burocr�cia en la relaci� Administraci�-empresa. Des d�ERC consideren que el foment dels programes p�blics de suport a l�R+D i la innovaci� s�n claus, i per tant, la seva proposta per a la pol�tica estatal fou clara: augment dels programes p�blics estatals d�R+D+i i la seva transfer�ncia a la Generalitat. Sobre la darrera reforma de l�Impost de Societats, que estableix una reducci� de les deduccions fiscals per R+D+i fins a la seva extinci� al 2011, consideren que fou un error i cal recuperar les deduccions, millorar-les i mantenir-les m�s enll� de l�horitz� establert. Per aix�, la seva proposta program�tica incorpora diversos elements:

1. Mantenir la llibertat d�amortitzaci� dels actius fixos d�R+D+I.

2. Crear un cr�dit fiscal per a PIME per tal que les despeses originades pels informes motivats d�R+D+I siguin fiscalment dedu�bles.

3. Generalitzar la prima fiscal de la despesa incremental en R+D+I de les empreses, de manera que la part de despeses que signifiqui un increment respecte a la mitjana dels dos exercicis anteriors tinguin una deducci� m�s important.

4. Fer compatibles les deduccions fiscals amb les reduccions de les quotes de la seguretat social del personal dedicat a tasques d�R+D+I

- L'�ltim aspecte del qual ens parl� en Joan Ridao fou el sistema de finan�ament de Catalunya. Esquerra t� com a objectiu a mig termini el sistema de concert econ�mic com a model de finan�ament.

L�actual estatut catal� fa indispensable la reforma de la Llei org�nica de Finan�ament de les Comunitats Aut�nomes (LOFCA) per assolir un nou model de finan�ament. Els criteris m�s rellevants del model que proposar� ERC s�n els seg�ents:

1. Un model que asseguri que a l�any base cap comunitat aut�noma rebi menys recursos que amb el model de finan�ament actual, mitjan�ant la creaci� del Fons de Garantia de Recursos M�nims (FGRM), dotat per l�Estat per no perjudicar les regions m�s pobres.

2. Els territoris que realitzin un major esfor� fiscal disposaran d�una quantitat addicional de recursos procedents del Sistema de Finan�ament, mitjan�ant la creaci� d�un Fons de Capacitat Fiscal (FCF).

3. En el termini de cinc anys, d�acord amb el que preveu l�article 204.2, l�Estat cedir� per delegaci� a l�Agencia Tribut�ria de Catalunya la totalitat de la gesti� de l�IRPF. En aquest moment s�estudiar� la cessi� total de l�IVA, de la totalitat dels impostos especials i de l�impost de societats.

4. Per cada any de vig�ncia del Sistema de Finan�ament, en el moment d�efectuar la liquidaci� dels recursos financers que corresponguin a les diferents comunitats aut�nomes, l�Estat presentar� una estimaci� de les balances fiscals de totes les comunitats, siguin de r�gim com� o de r�gim foral.

5. En el termini de tres anys, l�Estat es compromet a efectuar una estimaci� de les necessitats de finan�ament dels seus serveis i de les seves compet�ncies.

6. Modificaci� de la Llei d�estabilitat pressupost�ria per vincular l�esfor� fiscal de cada territori al repartiment horitzontal dels topalls d�endeutament: qui paga m�s, t� l�mits m�s alts.