Publicacions d'Amics del País

Ressenya de les Jornades sobre Educació

El Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast ha organitzat la primera edició de les Jornades sobre “l’Estat de l’Educació a Catalunya, Perspectives de Futur” a l’Hotel Alimara el dijous 3 de juliol.

Cinc experts del món educatiu contrastaren impressions amb el Conseller d’Educació, Ernest Maragall, i els assistents a les Jornades, sobre les millores que hem d’endegar en l’àmbit de l’educació en el context de redacció de l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya .

En Joaquim Prats, President del Consell Avaluatiu del Sistema Educatiu, ressaltà que no hem assolit els objectius d’excel·lència i equitat que ens plantejàvem anys enrere, per la qual cosa ara hem d'emprendre diverses mesures per millorar la situació actual. Per una banda, cal potenciar el centre educatiu com el nucli fonamental d’acció i dotar-lo d’un grau molt elevat d’autonomia, a la vegada que hem de desregularitzar el sistema, estar per sobre del component ideològic, impulsar noves tècniques didàctiques i pedagògiques i tractar als professors com a professionals i no simples contractats.

Na Trina Milan, Antropòloga i Professora de la UOC, feia una crida a la introducció intel·ligent de les noves tecnologies de la informació i la comunicació al sistema educatiu, de forma que permetin que els continguts i procediments d’antuvi variïn, i s’explotin les possibilitats que ofereix la interconnexió en xarxa. També ens parlà sobre la necessitat d'implicar a la societat en la qüestió educativa, posant com un possible model els models de sponsorització de les empreses a certs països anglosaxons, on el treball conjunt del món econòmic amb els centres educatius és clau pels mòduls de formació professional i la posterior inserció en el mercat de treball dels joves.

En Xavier Melgarejo, Director del Col·legi Pare Claret de Barcelona, proposà entendre l’escola com el model de forma d’aprenentatge i com a cor de la comunitat. Arrel del seu estudi sobre el model finlandès d'educació, ens explicà el seu intent d'aplicar algunes millores en el funcionament del seu col·legi: aquestes es basaren en aconseguir que l’escola comptés amb el recolzament e implicació permanent dels pares, en que existís una visió i missió del centre clares, en projectes de treball conjunt, en un lideratge col·laboratiu i una responsabilitat compartida, en la descentralització de decisions i en convertir l’escola en motor de desenvolupament social i cultural.

Maite Gorriz, Directora de l’IES Priorat de Falset, partia de la premisa que “el centre del sistema educatiu és el centre educatiu”. Reclamà una major estabilitat del sistema i un major reconeixement social als professionals del món educatiu. Destacà la necessitat de premiar l'excel·lència i donar suport als casos d'èxit. A la seva ponència ens parlà sobre el funcionament del seu Institut de Secundària, que persegueix l'objectiu d'apropar les famílies a l'escola i implicar als joves en el seu propi institut, col·laborant i ajudant a organitzar activitats.

La taula rodona finalitzà amb la ponència d’en Ferran Ferrer, Coautor de l’Informe sobre Estat de l’Educació del 2006 de la Fundació Bofill, que ens deixà amb la idea clau de que hem d’entendre el sistema educatiu com una eina per aplicar les mesures d’equitat i excel·lència que la societat demanda, i treballar per millorar la gestió del sistema i els nivells de transparència. Amb una crida a no oblidar la formació dels adults, aspecte sovint obviat, en Ferran Ferrer també féu incidència en la necessitat de dotar-nos de millors mesures d'avaluació del sistema.

En la cloenda, el Conseller Ernest Maragall comentà que el gran repte de la llei d’educació passa per aglutinar l’esforç i corresponsabilitat de tots els actors implicats. Hem de sobrepassar la tradicional cultura de la gestió del sistema educatiu per entrar en una veritable governança de l’educació.

No només es tracta de mantenir els equil·libris, sinó de canviar el sistema i cercar i trobar la síntesi necessària des del punt de vista dels rols i encàrrecs que ha de tenir l’administració pública, la comunitat docent, els centres i la societat.

S’està intentant endegar un procès de reforma que comporti un alliberament del sistema, i compti amb el major suport polític possible.

Cal que ens plantegem ara com fer l’autonomia dels centres educatius tangible i real, com establir quin ha de ser el grau de capacitat per decidir i gestionar els recursos, així com encarar les mesures d’avaluació del sistema.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +