Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya de l�Acte amb Jos� Montilla

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 26/10/2006
23924 lectures

Ressenya de la trobada amb Jos� Montilla del passat 23 d'octubre, la segona de les reunions organitzades conjuntament entre el Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast, encaminades a compartir idees i opinions amb els candidats a la Presid�ncia de la Generalitat. L'Acte tingue lloc a la UPC acompanyats del Rector Dr. A. Gir�

Despr�s d'una introducci� a c�rrec de Xavier Marcet, President del Barcelona Breakfast, el primer ponent, Jordi Valls, Conseller d'Ind�stria, prengu� la paraula i inici� l'acte parlant sobre el canvi productiu que est� visquent la nostra societat. Un canvi que es d�na en tots els aspectes i comporta la unificaci� del concepte espai i temps. En aquest sentit, a les portes d'una nova realitat cada cop m�s palpable, el nostre model econ�mic s'ha d'adaptar fent �mfasi en les noves tecnologies de la informaci� i la comunicaci�, la innovaci�, el talent de les persones i primant les infoestructures per sobre de les infraestructures.

Abans de cedir la paraula al convidat de la trobada, el Conseller d'Economia, Antoni Castells, ens f�u una breu valoraci� sobre els darrers tres anys: ens coment� que la inversi� en R+D havia augmentat, que els ajuts a la innovaci� i el desenvolupament havien pujat considerablement de quantia i que s'havien impulsat Centres de Recerca importants, acompanyat d'una injecci� de finan�ament en les universitats.

La pon�ncia del candidat socialista a la Generalitat de Catalunya, Jos� Montilla, comen�� amb l'afirmaci� de que el coneixement �s el millor actiu del segle XXI. Jos� Montilla situ� a Catalunya com un pa�s modern i avan�at que ha d'apostar pel coneixement i la competitivitat, i ha de fomentar la innovaci� com a valor social. Coment� que Catalunya t� un enorme potencial de futur, uns nodes territorials capdavanters, com s�n el Tecnocampus o el Parc Cient�fic i Tecnol�gic de Lleida, una economia que funciona, amb un PIB que avan�a r�pid i redueix el diferencial amb el creixement conjunt de l'economia espanyola i la taxa d'atur m�s baixa dels darrers 30 anys. La responsabilitat que ha d'assumir el proper govern �s la d'impulsar pol�tiques m�s innovadores en educaci�, salut i temes socials, aix� com fomentar la cooperaci� entre universitat i empresa, i donar suport a la recerca. Pel que fa al talent i a la iniciativa de les persones, �s important introduir des dels primers anys de col�legi activitats i noves formes d'aprenentatge que estimulin la creativitat i iniciativa dels joves. En l'�mbit sanitari, l'�s correcte de les TIC pot ser crucial per solucionar q�estions com la teleassist�ncia i l'acc�s a les hist�ries cl�niques, i respecte al funcionament de l'Administraci� P�blica, �s important que les TIC s'utilitzin per millorar la relaci� amb el ciutad�, oferint serveis m�s eficients i eliminant l'excessiva burocratitzaci�. Finalment, el darrer tema de la pon�ncia de Jos� Montilla an� enfocat a redu�r el problema de la bretxa digital i la connectivitat, promovent m�s deplegament de xarxa de fibra �ptica i connectant els municipis amb m�s de 50 habitants. La frase que tanc� el parlament del Sr. Montilla i don� pas al debat amb els socis del Cercle i del Barcelona Breakfast fou que el m�s important per al pa�s �s tenir un govern que aposti fortament, tingui capacitat de lideratge i un comprom�s decidit amb els ciutadans i el pa�s.

La ronda de preguntes don� lloc a les seg�ents q�estions:

La dada que ens ha donat el Sr. Castells sobre l�increment de la inversi� en recerca �s una gran not�cia, tot i que em sorgeix el dubte de si la inversi� que fem en recerca la duem a terme eficientment, i si aquest efici�ncia realment es tradueix en innovaci� que genera productes i serveis a Catalunya. Si b� en inversi� en recerca estem a un 1,4% o 1,5% del PIB, en tema de patents ens trobem en 62 o 63 patents per mili� d�habitants l�any, xifra que s�allunya molt de la mitjana europea. Si fossim igual d�efica�os en la recerca generant productes i innovaci�, ens trobar�em a prop de les 120 patents per mili� d�habitants. Si el vostre partit aconsegu�s la majoria per a governar, t� previst impulsar la innovaci� en un sentit ampli, la protecci� de la propietat intel�lectual i l�efic�cia en la recerca de forma que generi productes, patents i marques?

Jos� Montilla: el nombre de patents que es registren a Catalunya i a Espanya �s for�a redu�t si ens comparem amb els nostres socis comunitaris i fins i tot en relaci� a la pr�pia despesa en recerca i innovaci�. Catalunya t� un sistema de R+D+i diferent a la resta de l�Estat Espanyol, ja que tant aqu� com al Pa�s Vasc la inversi� en recerca provinent del sector privat �s m�s elevada. Malgrat aix�, la inversi� p�blica segueix sent majorit�ria, gr�cies a l�esfor� de l�Administraci� i de les universitats. La predomin�ncia de la inversi� p�blica respecte a la privada tamb� t� molt a veure amb el tema de les patents; considero que no hem de mirar tant el nombre, sin� l�aplicaci� posterior que se�n fa. Per la cultura existent al nostre pa�s, hi ha poques patents, ja que no es registra tot l�esfor� que es fa, i a part, moltes patents despr�s no s�n comercialitzables. Per tant, hem de treballar en aquesta doble vessant, tot i que si analitzem les dades en refer�ncia als darrers tres o quatre anys, s� que podem observar un canvi de tend�ncia positiu. El que cal �s m�s inversi� amb esfor� p�blic i concertaci� amb el sector privat, aix� com concertaci� entre empresa i universitat. Tindrem m�s recursos, siguin propis de la Generalitat, dels plans estatals o de programes com pot ser el CENIT.

Catalunya �s un pa�s de petites i mitjanes empreses; les empreses innovadores que es troben a l�economia del Coneixement necessiten un lideratge i un impuls per part de l�Administraci�. Al Cercle pensem que aquest lideratge passa per ajudar-les a cooperar per a competir. Voldria saber, en cas de que governessin, quines serien les pol�tiques que impulsarien en aquest sentit per situar la pime catalana com a pionera en el sector del coneixement.

Jos� Montilla: �s una realitat que el nostre teixit empresarial est� format b�sicament per pimes. Dins d�aquest conglomerat, podem trobar pimes que han sabut adaptar-se als canvis que s�han produit en els darrers anys, s�han internacionalitzat i ara exporten a molts pa�sos. D�altres, en canvi, no veuen clara la necessitat d�incorporar les TIC a la seva activitat empresarial. Aix� es pot considerar un problema de cultura empresarial. Com a ministre he tingut algunes experi�ncies en aquest camp, amb programes com �Aprendiendo a exportar�, treballant amb empreses que tenien dificultats per encaminar-se cap a l�exportaci�. Un dels nostres reptes ha de ser fer veure a les pimes que treballar amb les TIC no �s una oportunitat ni un valor afegit, sin� una necessitat i obligaci� per tal de no perdre competitivitat i quedar excloses del mercat.

Sr. Montilla, sovint ha parlat de que vol aconseguir una Catalunya triling�e. Com ho vol implantar amb �xit a la universitat?

L�introducci� de l�angl�s ha de comen�ar a l�escola prim�ria i secund�ria, no com una assignatura m�s sin� com a llengua d�impartici� d�algunes mat�ries. D�aquesta forma, seria molt m�s f�cil seguir el mateix model a la universitat, tot i que el gran problema d�aix� radica en la formaci� i educaci� del professorat. Un altre tema �s el fet que el catal� sigui la llengua vehicular a les universitats, la qual cosa pot suposar un problema per a que vinguin estudiants de fora o professors visitants. Obrir el cam� a l�angl�s no crec que ens faci perdre el terreny guanyat pel catal�, ni dins de Catalunya, ni tampoc a l�exterior, ja que cada cop hi ha m�s universitats estrangeres que ofereixen l�ensenyament del catal�, aix� com altres institucions depenents de la Generalitat com �s la Ramon Llull o l�Instituto Cervantes.

�s possible fer un pacte innovaci�-recerca sense color pol�tic? En cas de que surti el seu govern, s�han plantejat la idea de crear una conselleria que agrupi innovaci�, recerca i universitats?

Respecte a la primera questi�, sens dubte seria desitjable que les pol�tiques que afecten a la innovaci� anessin m�s enll� d�una legislatura en cas de canvi de govern. Al Ministeri d�Ind�stria jo portava el programa Avanza, pactat amb el sector i les Comunitats Aut�nomes, i amb un horitz� del 2010. �s totalment necessari plantejar pol�tiques independents dels cicles electorals, per tal de poder donar confian�a a les empreses, universitats i a la ciutadania en general.

Pel que fa als instruments governamentals que gestionen les pol�tiques d�universitats i societat del coneixement, crec que a l�Estat Espanyol s�han intentat diferents models. Aqu� hem tingut un Departament d�Universitats i Recerca, a Madrid hi va haver un Ministeri de Ci�ncia i Tecnologia, a Andalusia s�ha provat d�ajuntar Industria, Treball i Universitats. Al final el que �s important �s que si es fa una pol�tica global, tot el conjunt del govern la tingui present i assumida, i sigui el seu president qui la lideri. No considero que tenir una conselleria que agrupi les tres coses sigui la garantia de major lideratge o coordinaci�.

Antoni Garrell, president del Cercle, tanc� l�acte recuperant unes paraules pronunciades pel Conseller Jordi Valls i amb les quals el Cercle i el Barcelona Breakfast convergeixen: el model econ�mic que ha sustentat el desenvolupament a Catalunya t� necessitat d�afrontar un canvi que estigui recolzat en la capacitat de les TIC, el poder de l�avan� cient�fic i el talent de les persones, cor del progr�s en la societat i economia del coneixement.