Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya de l�acte amb Artur Mas

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 23/10/2006
25939 lectures

Ressenya de la reuni� de treball amb Artur Mas, la primera de les tres trobades amb l�ders pol�tics organitzades conjuntament entre el Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast.

El passat 18 d'octubre v�rem tenir la primera trobada amb format de reuni� de treball amb Artur Mas, el candidat de CiU a la presid�ncia de la Generalitat. Despr�s de la introducci� realitzada pel President del Cercle, Antoni Garrell, basada en un document que recull el posicionament del Cercle i del Barcelona Breakfast i que podeu trobar com a informaci� relacionada, Artur Mas va comen�ar la seva pon�ncia parlant sobre la necessitat de que l'Administraci� de la Generalitat es converteixi en un motor d'arrossegament des del punt de vista de la societat del coneixement i �s de les noves tecnologies de la informaci� i de la comunicaci�. Ens comunic� que una de les seves propostes en cas d'arribar al Govern seria fer un esfor� molt important en l'�mbit de la universitat en el tema dels postgraus, per tal de convertir Catalunya en capital europea universit�ria, que implica introduir bons programes, bons professors nacionals i estrangers i la introducci� de l'angl�s com a tercer idioma. Respecte al tema de les infraestructures, el candidat de CiU es mostr� m�s aviat contrari a que fos la Generalitat la que fes la inversi� en xarxes de telecomunicacions, ja que creu que ha de ser la iniciativa privada qui s'encarregui, amb excepci� d'aquells casos on no hi hagi suficient massa cr�tica de demanda. Tamb� ens parl� de que s'ha de recuperar el projecte de convertir la B-30 en el gran eix de la societat del coneixement a Catalunya, aix� com impulsar el quart cintur�.

El debat amb els socis del Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast don� lloc a les seg�ents preguntes:

Aix� com amb les Olimpiades del 92 Catalunya experiment� un augment del turisme i es convert� en un element d'atracci� d'empreses i inversi� estrangera, no he vist al programa de les eleccions cap pla d'acci� ni pol�tica agressiva encaminada a atraure empreses estrangeres.

Artur Mas: El que no podem pretendre �s que a Catalunya les coses les fem a trav�s de grans esdeveniments. El que plantejem des de CiU �s declarar la propera d�cada de Catalunya com la d�cada del coneixement, i llan�ar una imatge de marca en funci� d�aix�. De la mateixa forma que fa uns anys es va llan�ar el missatge de �som sis milions�, ara ens toca transmetre un nou missatge que volem que vagi en la l�nea de l�economia del coneixement. En aquest sentit pretenem orientar les inversions, actituds, operacions i decisions que afectin el camp de l�empresa, universitat, centres de recerca, centres de transfer�ncia tecnol�gica, infraestructures.

Podria haver-hi un pacte administraci�-universitat-centres de recerca que no depengu�s del color pol�tic?

Artur Mas: Es pot intentar, jo per exemple tinc clar que en mat�ria d�infraestructures �s totalment necessari, ja que no podem permetre que cada cop que hi ha un canvi de govern es paralitzin els projectes de l�anterior. Per posar un exemple, l�autoritat del transport metropolit� pact� un pla d�inversions en mat�ria de metro i ferrocarril en la �ltima legislatura de Jordi Pujol, que preveia la construcci� de la l�nea 12 del metro, que havia de comunicar el Baix Llobregat amb el cor de la l�nea 9 de Barcelona. Aquesta inversi� estava programada al Pla d�Infraestructures del transport, votada entre el Govern de la Generalitat de CiU i tots els ajuntaments de l�Autoritat del Transport Metropolit�, el 90% dels quals eren socialistes. Malgrat aix�, amb l�arribada al Govern del tripartit, el projecte de la L�nea 12 va quedar paralitzat.

Per tant, �s clar que es pot intentar, per� dep�n de la voluntat de comprom�s de les diferents forces pol�tiques. Nosaltres creiem que el que necessita Catalunya ara �s un govern que tingui un calendari per endavant i impulsi projectes que despr�s no tinguin marxa enrere.

Despr�s de veure el vostre programa, he trobat a faltar coses com impulsar la generaci� o aproximaci� a noves patents, marques o tecnologies. El sector tecnol�gic es caracteritza per ser un entorn molt canviant. Existeixen diferents models tecnol�gics i econ�mics: des del que entenem com a programari lliure basat en serveis, programari comercial basat en un model m�s senzill, programari en xarxa... Basar la innovaci� amb un �nic model pot ser arriscat. A Catalunya estem en unes 60 o 62 patents per mili� d�habitants per any, molt lluny de la mitjana europea. El que gastem en recerca (1,44% del PIB) nom�s ens produeix 60 patents per mili� d�habitants anualment. El que necessitem �s m�s recerca aplicada, m�s patents, protecci� de la propietat intel�lectual, neutralitat tecnol�gica, innovaci� en totes les tres l�nees.

Artur Mas: El programa �s l�eix central de la nostra actuaci�, per� que alguna cosa no consti al programa, no significa que no s�hi pugui incorporar. De totes formes, nosaltres considerem que l�Administraci� ha de resoldre coses pr�pies com les infraestructures, el m�n universitari, la Catalunya triling�e, mentre que la innovaci� aplicada correspon al m�n empresarial. �s clar que la Generalitat pot ajudar en algun d�aquests eixos, ajudant financera o impositivament, per� no podem substituir la iniciativa de la gent. S�ha de veure qu� pot donar el pa�s de s�, de forma que tothom assumeixi la seva quota de responsabilitat.

A la darrera legislatura de CiU no es va fer gaire incid�ncia en el tema de tecnologies de la informaci�. Voldria saber si en el seu programa actual teniu alguna directriu consistent amb aquest aspecte. Per exemple, el transport metropolit� de Barcelona necessita un fort impuls a nivell tecnol�gic, ja que est� molt ben equipat a niviell d�infraestructures de vehicles per� li falta infraestructura TIC.

Artur Mas: En els propers anys, gr�cies a l�Estatut, est� previst integrar la xarxa de rodalies i regionals de Renfe. El model a seguir des d�un punt de vista de qualitat �s Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i malgrat sabem que Renfe no est� al mateix nivell, volem aconseguir que l�empresa ferrovi�ria per excel�l�ncia sigui un FGC ampliat. Respecte al tema de la incid�ncia en les tecnologies de la informaci�, a la �ltima legislatura del govern de CiU ens vam comen�ar a moure en aquest sentit, per� potser va ser massa tard, amb totes les complicacions que comporta iniciar pol�tiques noves i fins i tot de reforma de la pr�pia Administraci�. Intentarem que la futura Generalitat sigui un motor per ella mateixa del que han de ser les tecnologies de la informaci� i de la comunicaci�, i per tant, en part, del que �s la Societat del Coneixement. Aix� ho podem fer ja que tenim compet�ncies molt importants en l��mbit sanitari, educatiu o del transport p�blic.

Des del punt de vista privat, a Catalunya no tenim ind�stria TIC, empreses de software o altres que generin valor en aquest sentit. Nosaltres, des de la perspectiva interna entenem que hem de transferir aquest coneixement a altres sectors i que certes tasques les hem de realitzar conjuntament amb l�Administraci�. El problema �s que no tenim un interlocutor directe ja que no hi ha una �nica finestra i com a petites empreses no tenim el pes suficient. Com podem plantejar a l�administraci� una relaci� de partnership p�blic-privat?

Artur Mas: Respecte a l'organitzaci� de la Generalitat, ens hauran d'ajudar una mica. Desconeixent com funciona aquesta interlocuci�, podem pensar err�neament que s� va b�. Per tant, s�n vost�s qui ens han de dir on creuen que nosaltres hem de posar l'organisme que sigui l'interlocutor habitual del seu sector. Ens estem plantejant de tornar a fer un departament que sigui Innovaci�, Universitat i Recerca i pugui fer pol�tiques industrials, aix� com potser tamb� un que sigui Societat de la Informaci�.

Moltes empreses, sobretot del m�n t�xtil, perfectament equipades amb tecnologia TIC, recerca i desenvolupament, han tingut que tancar per causa de la importaci� xina. Per tant, est� molt b� parlar de les TIC per� sovint les empreses catalanes no poden afrontar diferents elements que introdueix la compet�ncia exterior. Les TIC s�n necess�ries, per� crec que tamb� s�han de valorar altres factors, com s�n el valor i el coratge dels emprenedors del pa�s.

Artur Mas: A Brussel�les fem el que podem fer, per� temes com aquest, de compet�ncia exterior, no els podem resoldre ni la Generalitat ni el Govern Central, sin� que �s la Comissi� Europea qui se n'encarrega. Els problemes que menciona s�n extensius tamb� a altres sectors, i el cas �s que hem d'acceptar que el m�n va clarament cap a l'apertura total, que pot trigar 5, 10 o 15 anys. Amb el tema de l'agricultura, per exemple, hem d'assumir que no podem viure cultivant productes que necessiten de la subvenci� europea, ja que he de poder competir internacionalment sense la necessitat de la subvenci�. I no tot �s un problema de subvenci� sin� tamb� de legislaci�, i en aquest sentit Europa no t� una posici� �nica, i Catalunya hi pot fer molt poc.

Sobre el tema del disseny, si agafem els pa�sos que destaquen en els r�nkings internacionals, tots tenen una pol�tica desenvolupada de promoci� al disseny dins de la seva pol�tica industrial del pa�s o de la regi�. L�he sentit a parlar d�economia creativa i que hem d�apostar per la innovaci� a trav�s del disseny, organitzaci� de producte i de m�rketing. Tot i que s�n les empreses les que han de fomentar la inversi� en el disseny, qui �s qui pot i ha de fomentar el coneixement del disseny o del seu valor estrat�gic?

Artur Mas: Quan parlem d'economia creativa no parlem nom�s d'innovaci� tecnol�gica en el camp industrial ni de recerca d'alt nivell. L'economia creativa intenta ser un segell, una marca de pa�s i de qualitat. Fa uns anys cre�rem el terme "economia productiva", que feia refer�ncia a l'economia real, de la producci� de b�ns i serveis. Ara, com a discurs de pa�s, ja que volem que l'economia segueixi essent productiva i competitiva, hem llan�at el terme "economia creativa", que significa afegir creativitat a tots els sectors, tamb� en el del disseny, per tal d'augmentar la nostra capacitat de competir internacionalment.

L�acte finalitz� amb la cloenda a c�rrec de Ramon Palacio, i unes darreres paraules sobre les funcions que volem que duguin a terme les administracions p�bliques: crear el marc legislatiu estable per a que les empreses puguin innovar, predicar amb el propi exemple, i en tercer lloc, ajudar a trav�s de la financiaci� de projectes, subvencions i ajudes.