Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya de la reuni� de treball amb Joan Puigcerc�s

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 31/10/2006
23524 lectures

La darrera de les tres trobades amb diferents l�ders pol�tics la celebr�rem el passat 27 d'octubre amb el Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcerc�s. Durant la reuni� es va debatre el paper de Catalunya dins de la Societat del Coneixement i els elements claus per a que Catalunya avanci posicions en quant a competitivitat i efici�ncia.

Antoni Garrell, president del Cercle, introdu� la tercera de les sessions de treball sobre la societat i l�economia del coneixement que el Cercle conjuntament amb el Barcelona Breakfast han organitzat amb l�ders de les diferents formacions pol�tiques que es presenten a les eleccions el proper 1 de novembre.

Joan Puigcerc�s, secretari general d�Esquerra Republicana, comen�� la seva intervenci� parlant sobre la necessitat de canviar el model econ�mic del pa�s, i en especial, el seu paradigma industrial introduint noves tecnologies, coneixement i innovaci�. Simplificant, J. Puigcerc�s ens redu� a tres els temes que pretenien abordar en mat�ria d'economia del coneixement, essent aquests "fibra �ptica, formaci� i ferrocarril".

Conscient de que no es pot deixar tot en mans del mercat, ja que aquest busca la rendibilitat immediata, Joan Puigcerc�s f�u especial �mfasi en el paper cabdal que l'Administraci� P�blica ha de tenir per fer arribar l'ADSL a tot arreu. Amb un clar objectiu de primar la connectivitat, va defensar la idea de tenir un operador neutre i pactar amb els Ajuntaments per tal de poder cablejar amb fibra �ptica tot el territori catal�, sense menystenir tampoc altres tecnologies com l'ADSL o Wimax.

Sobre el tema de les deduccions per aquelles empreses que inverteixin en R+D+i i apostin clarament per la innovaci�, i la tend�ncia impulsada pel Ministeri D'Hisenda i Economia de baixar progressivament les deduccions, va mostrar clarament la seva inconformitat. Ens trobem en un pa�s que malgrat treballa moltes hores, t� una productivitat for�a baixa, causada sobretot per la manca d'innovaci� i la falta de formaci� professional. �s necessari que l'Administraci� P�blica assumeixi el seu grau de responsabilitat, i fomenti i/o incentivi clarament aquelles iniciatives que des del sector privat o la universitat volen encaminar-se en aquesta direcci�. Al pa�s ens manquen les e-infraestructures, tema que es podria contrarestar construint un anell industrial, i la capacitat d'atraure inversi� estrangera. Aix� com a Finl�ndia, en el seu moment, el govern va apostar pel sector de les telecomunicacions, a Catalunya des del govern, conjuntament amb les universitats, centres de recerca i empreses hem de marcar la direcci� que ajudi a Catalunya a ser capdavantera en l'Economia del Coneixement.

El debat amb els associats del Cercle i del Barcelona Breakfast don� lloc a les seg�ents preguntes:

Al nostre pa�s sens dubte tenim un d�ficit d'infraestructures palpable, en part degut a que amb cada canvi de govern es tendeix a comen�ar a legislar partint de zero.

Joan Puigcerc�s: ERC per exemple ha firmat el Pacte d'Educaci� amb la majoria de sindicats i patronals. Governi qui governi, els objectius estan marcats i ratificats pels actors implicats. Un tema en el que s� hem d'incidir �s en la distribuci� de l'energia. Ens cal millorar la nostra xarxa el�ctrica, ja que la nostra demanda creix incessantment.

S'ha agafat a Finl�ndia com a model per a Catalunya, quan la situaci� nostra �s ben diferent: no tenim el risc dinamitzador que ha tingut el pa�s n�rdic, per� s� tenim el mercat intern que Finl�ndia no t�. Com es pot compensar? Per altra banda, no acabo de veure en el vostre discurs una identificaci� clara de l'objectiu al qual volem arribar: necessitem tenir empreses que produeixin software, fomentar la ind�stria de mitjans, apostar pels continguts digitals... Finalment, comentar que com a Pime que s� inverteix en R+D+i, ens falta trobar els ponts que facilitin les relacions entre les empreses privades i l'Administraci�.

Joan Puigcerc�s: �s veritat que ara mateix falten els ponts necessaris per establir una bona relaci� entre Administracions P�bliques i el sector privat. Quan parlo de l'anella industrial precisament em refereixo a facilitar el trasp�s de continguts aprofitables per diferents empreses. L'administraci� ha de garantir una legislaci� flexible que permeti la utilitzaci� d'infraestructures, per� ha de ser el sector privat qui doti les infraestructures de serveis.

Has parlat d'un operador de telecomunicacions neutre? I de Catnix?

Joan Puigcerc�s: Quan est�vem al govern, impuls�rem un projecte d'operador propi (p�blic i privat). Preten�em crear un operador neutre que funcion�s a tot el territori, semblant al que Localred fa a nivell local.

CATNix �s un punt neutre d'intercanvi de dades entre l'Anella Cient�fica i les operadores comercials, d'�mbit catal�. Creiem que pot ser una bona oportunitat pel pa�s, veient que en altres ciutats, com a Amsterdam, ha funcionat molt b�.

�s possible fer un pacte entre tots els partits a llarg termini que englobi la recerca, innovaci� i universitats?

Joan Puigcerc�s: Si es compt�s amb la voluntat de totes les forces pol�tiques, i el treball conjunt amb els altres actors de la societat, �s perfectament possible, tot i que necessitar�em un mercat amb compet�ncia, i en aquests moments al nostre pa�s tenim una estructura molt r�gida i amb tend�ncia monopolista. (Agafant com a exemple a Telef�nica).

En l'�mbit dels mitjans de comunicaci�, qu� pot fer l'Administraci� per tal d'ajudar a que en puguin n�ixer de nous?

Joan Puigcerc�s: Els mitjans de comunicaci� ara mateix passen per diverses problem�tiques, una de les quals �s la p�rdua que experimenta la premsa de paper envers l'augment dels mitjans electr�nics. Un altre �s la rigidesa dels anunciants tenint en compte que un diari funciona o no per la publicitat que t�. Respecte a tot aix�, no s� com hi pot incidir l'Administraci�.

Partint de que Catalunya �s un pa�s industrial, hem d'apostar per una ind�stria TIC?

Joan Puigcerc�s: Hem de creure'ns que les TIC s�n un sector vertical, de fet, tenim empreses catalanes que exporten tecnologies de la informaci� i de la comunicaci�. Aquesta verticalitat �s necess�ria, per� no podem oblidar que tamb� necessitem una pres�ncia TIC horitzontal en totes les empreses.

S'ha parlat de la conscienciaci� de que �s necessari un canvi de model econ�mic, la import�ncia de projectes que materialitzin aquesta urg�ncia, i la necessitat d'una xarxa d'infraestructures eficient. Els tres nivells estan int�mament connectats, per� de vegades sembla que es generin colls d'ampolla si s'intenta apostar per les tres vies alhora.

Joan Puigcerc�s: El que �s cert �s que ens manquen infraestructures i que alhora de crear-les tamb� hem de tenir molt clar com i per a qu� les volem utilitzar. Per exemple, en molts llocs tenim banda ampla, per� est� pr�cticament inutilitzada. On es pot comprometre l'Administraci� P�blica �s a garantir i prove�r les infraestructures, mentre que el sector privat les ha de dotar de serveis.

Unes quantes q�estions: el sector TIC vertical a Catalunya est� tan atomitzat que �s molt dif�cil d'identificar. Per altra banda, abans s'ha parlat d'Irlanda i Finl�ndia com a models a seguir per Catalunya, quan els dos exemples s�n divergents en concepte. Pel que fa l'operador neture, crec que �s pr�cticament impossible competir amb empreses que parteixen d'una situaci� en la que ja ho tenen tot fet, tot i que no s� fins a quin punt el monopoli de Telef�nica no va ser culpa de que el mercat no va saber competir. Finalment, considero que �s imprescindible treballar per un pacte per a la innovaci� entre tots els partits, dedicant part del pressupost a la creaci� d'empreses de titularitat mixta.

Joan Puigcerc�s: Certament Irlanda i Finl�ndia han destacat per oportunitats diferents, mentre que el primer ha aprofitat millor que ning� els fons europeus, Finl�ndia ha basat el seu creixement en la creaci� de cl�sters. Respecte al monopoli de Telef�nica, l'intent de Retevisi�n va fracassar en part perqu� malgrat tenir la seva seu a Catalunya, moltes de les reunions estrat�giques es feien a Madrid. El pder de succi� i absorci� de Madrid segueix essent molt gran, per� no ens podem conformar en ser perif�ria. En aquest sentit �s interessant treballar per tenir un operador neutre i potenciar el Catnix.

Pel que fal tema de l'educaci�, a Espanya hem tingut una reforma educativa amb quasi cada nou govern. Tant a Catalunya com a Espanya, actualment no podem estar orgullosos del nostre rendiment escolar ni universitari. Quina �s la teva opini�?

Hem de refor�ar l'escola p�blica, ja que si el sector p�blic no funciona, el concertat entra en crisi. La immigraci� creixent a les aules s'ha intentat paliar amb la construcci� d'aules d'acollida (1.055), i la repartici� dels nens immigrants pels centres. Un altre tema �s la utilitzaci� de les TIC: ordinadors existeixen, el problema radica m�s en trobar un professorat que en pugui ensenyar la seva utilitzaci�. De la mateixa manera, l'angl�s s'ha d'integrar de tal forma a l'educaci� prim�ria, que no es doni com una assignatura m�s, sin� que es converteix en la llengua en que s'imparteixin altres mat�ries. La introducci� de la sisena hora obligat�ria de fet anava en la l�nea de millorar els coneixements d'angl�s i matem�tiques.

L'acte acab� amb la cloenda a c�rrec del President del Cercle, Antoni Garrell.