Publicacions d'Amics del Pa�s

RESPONSABLES I PAGADORS

Joan Majo i Cruzate
Articles
Data: 03/04/2013
5702 lectures

Joan Maj� reclama urgentment una reforma del sistema financer que separi exhaustivament l�activitat especulativa d�aquella que financia l�economia real. �Mentre aix� no passi, continuaran pagant justos per pecadors�, afirma.

L'actual rescat de la banca xipriota, un episodi gaireb� rid�cul per la seva import�ncia econ�mica, tindr� gran transcend�ncia pol�tica, ja que ha posat de manifest de forma cridanera dos problemes presents al llarg de tota la crisi: la necess�ria modificaci� de la regulaci� del sector financer i la manca d'encert en la gesti� de les autoritats europees. Tots dos tenen a veure amb la responsabilitat. Ara nom�s vull parlar del primer.

En el si d'una instituci� financera, tal com actualment estan regulades, hi tenen lloc operacions molt diverses, des de la retribuci� amb un petit inter�s dels estalvis d'un jubilat o d'una fam�lia, o l'obertura d'un cr�dit a un treballador aut�nom, o la concessi� d'una hipoteca per al primer habitatge d'una parella, fins al finan�ament de grans projectes industrials, la participaci� en grans operacions de promoci� immobili�ria sovint amb un component especulatiu en el preu del s�l, o el pur negoci financer en la creaci�, distribuci� i gesti� d'actius financers sofisticats, alguns de car�cter borsari i altres de fortament especulatius. Tots els bancs han combinat tots aquests tipus de negocis, alguns de gran risc. Algunes entitats fins i tot han traspassat la l�nia vermella i hi han afegit, a m�s, activitats de dubtosa legalitat, com emparar defraudadors fiscals o acceptar dip�sits procedents de diners d'origen desconegut.

Aix� suposa que han tingut i tenen uns tipus de clients molt diferents. Aquesta difer�ncia rau tant en el tracte que necessita el client com en el grau de complicitat que hi ha hagut en la naturalesa i les conseq��ncies de les operacions. Uns clients veien sempre l'empleat del banc o de la caixa com un assessor, i es van deixar aconsellar en les operacions per despr�s descobrir que m�s que un assessor era un venedor a comissi� de productes financers. D'altres, en canvi, eren clientes experts que prenien decisions amb coneixement de causa, coneixent perfectament la qualitat financera, i fins i tot �tica, de l'operaci� plantejada. Aquestes difer�ncies fan que h�gim de fer distincions. �s cert que en l'origen del desgavell financer al qual hem arribat es poden repartir les responsabilitats entre els que han deixat diners i els que els han demanat. Per tant, al costat de les grans i evidents responsabilitats dels bancs, tamb� cal acceptar una part de responsabilitat per als clientes. Ara b�, aix� no permet incloure en aquesta afirmaci� tot tipus de clients. I, en canvi, la filosofia de "tots els clients" �s la que ha estat en el fons de les primeres decisions sobre el rescat a Xipre.

�s cert que quan una entitat t� grans p�rdues i est� en risc de fallida cal trobar recursos per evitar-ho, per� el que no pot ser �s que s'apliqui la f�cil soluci� que aquests fons surtin de tots els ciutadans (via impostos), ni de tots els clients (via reducci� de dip�sits). Hem aguantat amb un cert esto�cisme durant uns anys la primera d'aquestes solucions, per� a Xipre, com que d'impostos se'n paguen pocs, s'ha volgut anar a la segona. No s� si s'han acabat les crisis banc�ries a Europa. Em fa por que no, perqu� est� clar que a Brussel�les estan preparant una normativa de conducta per a possibles nous casos. Quatre reflexions:

1. Els fons han de sortir primer dels accionistes, dels directius o dels propietaris de t�tols (bons, obligacions, deute subordinada, preferents...) assimilables a fons propis.

2. Si no n'hi ha prou, s'ha d'estudiar seriosament si el fet de permetre la fallida de l'entitat, garantint els dip�sits, pot ser m�s econ�mic que rescatar-la.

3. En aquest segon cas, no �s f�cil dir qu� �s m�s injust: que s'utilitzin fons p�blics (�s a dir, impostos pagats per tots els ciutadans) o fons provinents de dip�sits dels clients del banc. Sense haver-hi aprofundit, �s probable que la soluci� menys dolenta sigui una barreja de les dues.

4. En relaci� als clients, no es poden tractar tots igual. S'han de separar operacions d'estalvi, operacions d'inversi� i operacions d'especulaci�, i discriminar positivament les primeres, deixant-les al marge.

No hi ha cap dubte que tot aix� seria molt m�s f�cil i just si, d'una vegada, es fes una regulaci� que separ�s clarament dos tipus de bancs, uns basats en l'estalvi i el finan�ament de l'economia real, i uns altres centrats en la inversi�, el negoci purament financer i, segurament, el negoci especulatiu. Mentre no es faci, mentre segueixi l'onada del capitalisme financer, pagaran justos per pecadors.

Article publicat al Diari Ara el 30 de mar� de 2013