Publicacions d'Amics del Pa�s

Quina universitat volem?

Salvador Estap� Triay
Articles
Data: 15/05/2009
13314 lectures

S'ha publicat recentment un article d'opini� en el New York Times sobre la fi de la universitat tal com la coneixem fins avui que m'ha semblat prou interessant com per ressenyar-lo. El seu autor �s Mark C. Taylor, de la Universitat de Columbia, i comen�a amb la contundent frase: �l'educaci� de postgrau �s el Detroit de l'ensenyament superior�. Afirma Taylor que la majoria dels programes de postgrau de les universitats americanes fabriquen un producte per al qual no existeix mercat (candidats per a llocs docents que no existeixen) i desenvolupen capacitats per a les quals no hi ha gaireb� demanda (en subdisciplines d'investigaci� dins de subdisciplines i publicacions en revistes que nom�s llegeixen alguns col�legues d'idees afins).

Segons l�autor, el sistema de postgrau es troba en crisi des de fa d�cades i la llavor d'aquesta es remunta a la formaci� de les universitats modernes. El model universitari de masses ha donat lloc a una creixent separaci� i especialitzaci� de les disciplines en lloc de fomentar una major col�laboraci� entre elles. Aix� no �s d'estranyar que en departaments com el seu, assenyala Taylor, amb prou feines amb deu professors, vuit estiguin treballant en subdisciplines diferents, amb poc o cap contacte entre elles. A m�s, a mesura que els departaments es fragmenten, s'investiga i es publica cada vegada m�s sobre menys. Cada acad�mic administra no una branca de les ci�ncies, sin� un coneixement esc�s que, sovint, �s irrellevant per afrontar els problemes veritablement importants del present i del futur. Per a Taylor, la universitat ha d'emprendre una profunda reestructuraci� i resumeix en sis passos el proc�s conduent cap a un sistema d'educaci� superior m�s �gil, imaginatiu i adaptable.

Primer, caldria reestructurar els plans d'estudi, comen�ant pels programes de postgrau i seguint el m�s r�pidament possible amb els programes de grau. L'actual model de departaments separats propi d'una divisi� de la m� d'obra de la societat industrial �s obsolet i ha de ser reempla�at per un curr�culum estructurat en forma de web o de xarxes complexes. �s impossible tenir una comprensi� adequada de les q�estions m�s importants amb disciplines autistes, sense cap capacitat de permeabilitat ni di�leg entre elles.

En segon lloc, proposa suprimir els departaments i crear programes enfocats a problemes, amb una durada de set anys i que, despr�s de la seves corresponents avaluacions, puguin ser cancel�lats, renovats o canviats de dalt a baix.

En tercer lloc, cal augmentar la col�laboraci� entre institucions. No �s necessari que totes les institucions facin de tot. La tecnologia avui ja fa possible formar associacions per compartir estudiants i professors. Per tant, les institucions han de ser capaces d'ampliar les formes de contractaci�, investigaci� i doc�ncia. Per exemple, si una universitat t� un departament fort en franc�s i una altra universitat en t� un de fort en alemany, a trav�s de teleconfer�ncia i Internet, ambd�s temes es poden ensenyar en ambd�s llocs amb la meitat de personal.

Quart, transformar el sistema i els formats tradicionals d'elaboraci� de la tesi doctoral. Molt especialment en les ci�ncies socials i les humanitats: la majoria de les tesis erudites, com les dels llibres medievals, tenen m�s notes a peu de p�gina que text i, per aix�, acaben en prestatgeries on ning� les llegeix i molt menys les publica. S'hauria d'animar els estudiants de postgrau a produir tesis en formats alternatius.

Cinqu�, ampliar la gamma d'opcions professionals per a estudiants de postgrau. A la majoria dels estudiants postgraduats els hi ser� molt dif�cil aconseguir el tipus de feina per la qual s�han estat formant. Per tant, �s necessari ajudar-los i preparar-los per a feines en camps diferents als de l'educaci� superior. L'exposici� a nous enfocaments i a diferents cultures i l'examen de q�estions de la vida real pot ajudar-los a trobar treball en el m�n de les empreses o el de les organitzacions sense �nim de lucre.

Finalment, en sis� lloc, Taylor proposa abolir el sistema de titularitats. Inicialment destinada a protegir la llibertat de c�tedra, la titularitat ha donat lloc a disciplines sense estudiants i professors impermeables al canvi. Al cap i a la fi, una vegada s'ha concedit la titularitat ja no hi ha incentius al desenvolupant professional del professor o a l�exig�ncia a assumir altres responsabilitat potser en l��mbit de l'administraci� o de l'assessorament als estudiants. La titularitat hauria de ser substitu�da per contractes de set anys, que, com els programes docents, serien susceptibles de ser rescindits o renovats. Aquesta pol�tica permetria que les universitats recompensessin els investigadors i professors que estan al dia, segueixen evolucionant i produint i s�n capa�os de fer lloc a les noves generacions de joves equipats amb noves idees i habilitats.