Publicacions d'Amics del País
Qui mata els Blockbusters?
La notícia de l'anunci del tancament de molts Blockbuster encara ressona als nostres periòdics. El culpable, segons la companyia, és la pirateria. En aquest artícle reflexionem breument sobre aquesta argumentació, força simple, i intentem posar en context el model de negoci dels continguts digitals en el què s'ubica la caiguda de l'imperi Blockbuster
Fa només alguns dies, esmorzàvem amb notícies als mitjans digitals i als vells diaris de sempre que varen cridar-me especialment l'atenció. D'acord amb diversos mitjans, la cadena de videoclubls nordamericna més famosa del món mundial, Blockbuster, es veia obligada a estudiar el tancament dels seus locals a l'Estat, adduint com a motiu una raó una miqueda manida: la pirateria. No sé vosaltres, però jo començo a estar una mica cansat d'aquest discurs que li dóna la culpa de tot a una pràctica social molt estesa que es conceptualitza com a "pirateria"... i en aquest cas, en el "Cas Blockbuster" hi ha elements que ens permeten desmuntar aquest discurs dominant.
El videoclub és un negoci basat en el lloguer de continguts audiovisuals, com les pel·lícules o els videojocs, en diversos formats o suports: VHS, DVD, etc. Tots els indicadors apunten cap a un major consum de continguts digitals a tots els sectors d'edat, tal i com mostren els estudis de PriceWaterhouse per al cas espanyol o les dades de qualsevol consultora internacional. Aquestes mateixes dades mosten un increment sostingut del volum de negoci i dels beneficis de la indústria de la creació dels continguts audiovisuals, tal i com assenyala una nota de la Fundació FranceTelecom de pròxima publicació. Així doncs, si el consum del contingut audiovisual s'incrementa i el volum de negoci i dels beneficis també... on és el problema que fa que trenca el model Blockbuster? Si tornem a l'anterior definició del negoci, la resposta no sembla tan simple i sobretot no sembla estar limitada a això que anomenen "pirateria".
Mor el "Suport"? O s'esgota el model de negoci?
Aquestes són les dues principals hipòtesis. A mi em sembla una mica aviat per apostar per la mort del "suport". Si fem un cop d'ull a societats més avançades en les TIC i en la Societat de la Informació, com Korea o Japó, és fàcil intuir que el suport no té un camí fàcil als propers anys. Japó i Korea estan articulant les seves polítiques públiques en el sector TIC al voltant del concepte d'ubiquitat amb els plans Korea IT839 i u-Japan. Aquest context ubicu combinat amb una creixent interoperatibilitat entre dispositiu, de convergència d'estàndards i de digitalització dels continguts obre un futur incert per als suports com el CD, el DVD i els nous formats. Sospitosament, el negoci dels videoclubs se basa, actualment i com ja dèiem, en el lloguer de continguts digitals sobre suports (físics).
Per una altra banda, no està de més fer un cop d'ull a experiències exitoses en la distribució de contingut. Fa uns dies Apple va anunciar que acabava de vendre la seva canço número mil milions (1.000.000.000) a la seva iTunesMusicstore posicionant-se com a líder indiscutible en la distribució de continguts digitals a nivell mundial. Apple comença a distribuir continguts audiovisuals a través d'acords amb diferents productores i cadenes de televisió del món... i sospito que no haurem d'esperar massa per a tener disponible a l'iTunes la programació més demanada de la televisió, com mostren experiències a casa nostra com el nou servei de http://www.3alacarta.com. Simplificant fins a l'extrem, podem dir que l'èxit d'Apple està fonamentant-se en un dispositiu de prestacions (en capacitat i duració de bateria) sense competidors al mercat, i en la integració d'aquest dispositiu en un ecosistema de gestió de continguts basat en un programari d'alta qualitat (iTunes) i en una botiga online de continguts accesible de forma ràpida, barata i intuïtiva. Possiblement aquesta argumentació ens porti a fer una prospectiva no gaire optimista del model tecnològic (tant en soft com en hard) que ha triat Televisió de Catalunya per a la seva nova iniciativa, però aquest no és el tema d'aquest article. El que ens interessa ara és subratllar el fet que existeixen models de negoci exitosos en la distribució de continguts digitals, tot i la "pirateria".
Per tant, sembla que les claus d'aquesta mort (anunciada, com veurem) no es troben tant en la pirateria com en un model de negoci caducat, obsolet i esgotat. Tindria una altra sortida Blockbuster? Jo penso que sí i, com sempre, la resposta està en una aposta per la innovació, per la I+D i la creativitat, però aquest ja és un altre tema.
La cultura del Hit i la Cua LlargaPer una altra banda, molts portem un temps escoltant -o llegint- parlar de la mort de Blockbuster, no tant com a empresa sinó com a símbol de la distribució de contingut basada en el Hit o el supervendes. Si algun cop has entrat a un Blockbuster ja saps a què em refereixo. En aquest videoclub pots trobar 20 còpies de la pel·lícula que s'estrena en DVD una determinada setmana. És a dir, si voleu veure El senyor dels anells el cap de setmana que s'estrena en DVD, podeu anar a aquesta cadena de videoclubs perquè teniu la certesa que allí en tindran un munt de còpies. Això sí, no espereu trobar-hi les cintes que comenta Pawley, ja sabeu de què parlo: cinema europeu, independent i altres.
Chris Anderson, editor de la revista Wired, porta ja un temps parlant del que ell anomena 'long tail' (vegeu que en diu la wikipedia al respecte) al seu blog i en un llibre de propera aparició. La cua llarga és una mica difícil de definir. Segons la Wikipedia, la cua llarga descriu un determinat model econòmic o de negoci, com pot ser el d'Amazon o el d'iTunes, en el què els productes que tenen poca demanda o un volum de vendes baix poden articular, de forma conjunta, una demanda que superi els líders de vendes. Segons les últimes investigacions de Chris Anderson, en aquesta última dècada el volum de Hits al sector musical està baixant d'una forma molt clara, portant a la mort als models de negoci que tenen aquesta base.
No és la pirateria, no. Les respostes no són tan simples i cal ser una mica més rigurosos en l'anàlisi de les causes que porten a un estendard del sector a la fallida... perquè si aquest és el rigor amb el fan els análisis sectorials, no m'estranya que tanqui el Blockbuster de la cantonada.
----
Aclariment:
Aquest article és original de Fernando Garrido Ferradanes i ha estat traduït i localitzat al català per en Joan Mayans i Planells. Ha estat publicat durant el mes de març de 2006 al portal Vieiros en la seva versió original galega i a la secció de Divulgació de l'Observatori per a la CiberSocietat tant en galego com en català.
