Publicacions d'Amics del Pa�s

Qu� lluny est� Espanya d�Europa!

Enric I. Canela Campos
Articles
Data: 05/11/2007
21818 lectures

Reflexi� sobre l'estat de les universitats espanyoles en comparaci� amb la mitjana europea basat en els resultats de l'Informe "Why reform Europe's universities" publicat pel think-thank europeu Bruegel.

Fa poc es va publicar pel think-thank europeu Bruegel l'informe Why Reform Europe's Universities?. Els seus autors s�n Philippe Aghion, Andr� Sapir, Mathias Dewatripont, Caroline Hoxby i Andreu Mas-Colell. L'esmentat informe construeix un �ndex d'efic�cia a partir del r�nquing de Xangai i dedueix que malgrat l'efectivitat d'alguns pa�sos, Europa no aconsegueix assolir els Estats Units i que la dist�ncia que separa ambdues regions �s molt gran.

Per� el que motiva aquest article no �s analitzar la situaci� d'Europa en el seu conjunt, sin� la de la investigaci� a Espanya.

Les dades de la investigaci� espanyola mostren que una proporci� molt elevada, m�s de la que correspon als pa�sos m�s desenvolupats, es realitza en les institucions p�bliques, el CSIC i les universitats, i poca en les empreses. Si s'agrupa la investigaci� per tipus d'instituci� s'observa que el conjunt de la universitat �s qui m�s hi contribueix.

Quan es compara la universitat espanyola amb la de la resta del m�n, l'informe Bruegel ho fa (empra el r�nquing de Xangai 2006, per� amb el 2007 les coses no varien), s'observa que d'Espanya nom�s situa 14 universitats entre les 500 millors del m�n, i, dels pa�sos analitzats, res m�s no supera Gr�cia, Hongria, la Rep�blica Txeca i Pol�nia. Aquesta situaci� est� d�acord amb el percentatge del PIB que Espanya destina a l'educaci� superior (la dada emprada a l'informe �s un 1,3% en el 2001, encara que no ha millorat en dates posteriors).

Tamb� l'informe analitza quins s�n els factors que m�s influeixen en l'efic�cia de les universitats. Els resultats indiquen que aquesta dep�n dels recursos que dediquen i de l'autonomia de les universitats, mostrant-se que l'intervencionisme de l'administraci� �s negatiu.

Encara que aquests r�nquings puguin ser criticables, principalment per sobrevalorar la mida o infravalorar les universitats amb major dedicaci� a les ci�ncies naturals o de la vida, s� donen una idea del pes de cada pa�s en el conjunt mundial.

A m�s del fet evident que fa falta augmentar el pes de la investigaci� empresarial, de l'informe es podria extreure algunes lli�ons. La primera �s que �s necessari destinar m�s recursos a la universitat com ho fan els pa�sos m�s desenvolupats. La segona �s que augmentar-los sense m�s ni m�s t� el risc que no s'utilitzin adequadament. Perqu� aix� no ocorri �s necessari incrementar l'autonomia de les universitats en tot all� que est� relacionat amb el seu govern, amb l'administraci� del seu pressupost, amb la contractaci� i amb la selecci� dels seus estudiants. No nom�s aix�, �s imprescindible establir mecanismes per a qu� les universitats, amb major autonomia, rendeixin comptes a la societat de l'�s que fan dels recursos posats a les seves mans.

Article publicat a Tecnonews el 30 d�octubre de 2007