Publicacions d'Amics del País

Quan tornarà el creixement?

• Joaquín Almunia
• Textos d'Amics del País
• Data: 05/03/2012
• 3895 lectures

Transcripció de la conferència pronunciada en l’acte solemne del lliurament dels Premis Anuals de la SEBAP celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec de Joaquín Almunia, vicepresident de la Comissió Europea i comissari europeu de Competència.

Quan tornarà el creixement? La pregunta és una mica arriscada, però com sóc economista a més de polític... Els economistes hem anat aprenent al llarg del temps a respondre a aquest tipus de preguntes aparentment complicades amb frases que deixen una escletxa a l'ambigüitat i que no ens comprometen massa, sabent que els nostres pronòstics, normalment, no es veuran corroborats per la realitat, sinó que es veuran corregits...

'Quan tornarà el creixement? Per descomptat, aquest any, malauradament, la resposta és no. Hem publicat a principis d'any l'actualització de les previsions econòmiques per a aquest any: a la zona euro hi haurà el que anomenem un 'creixement negatiu', és a dir, menys zero i algo, i en el conjunt de la Unió Europea 27, amb algunes economies que ajuden a pujar una mica la mitjana, estarem, segons les nostres estimacions, a 0. Per tant, aquest any no hi haurà creixement.

El va haver l'any passat, des de l'any 2010 semblava que havíem anat redreçant les coses i que ja l'impacte més fort de la crisi del 2007-2008 s'havia pogut anar superant, havíem fet esforços, havíem pres mesures en el sistema financer i mesures per regular l'activitat financera, s'havia utilitzat (com no s'havia fet fa molt temps) la política fiscal i pressupostària per animar l'economia i, amb això i amb el suport d'economies emergents que seguien creixent al 6, al 8 o al 10 %, havíem tornat a tenir creixement. Però la crisi del deute públic, que comença a Grècia però que després s'ha anat manifestant al llarg del 2010 en altres països, i el vincle entre aquesta crisi del deute públic i la situació del sistema financer amb bancs que en els seus balanços tenien, i tenen, un volum important d'actius que pateixen les conseqüències de la crisi del deute públic, ens han tornat a portar, no a la situació de partida -la recessió en què estem en aquest moment és d'esperar que sigui una recessió més curta, bastant més curta que l'anterior, i molt menys profunda que l'anterior-, però en tot cas no tenim creixement.

És veritat que abans de la crisi no teníem massa creixement a Europa. Hi havia països que sí, hi havia països que tenien taxes de creixement molt estimables. Alguns, no solament Espanya, però és el cas d'Espanya, tenien unes taxes de creixement altes però basades en fonaments molt fràgils que van demostrar ser insostenibles. Hi havia altres països que creixien perquè estaven en un procés de recuperació del temps perdut, de les dècades perdudes, com els països del centre i de l'est d'Europa, la majoria dels quals anaven creixent a unes taxes força superiors a la mitjana europea. Però el cor d'Europa, les economies madures d'Europa, les grans economies dels països industrialitzats, o més industrialitzats, d'Europa, ja abans de la crisi tenien problemes de creixement o, més aviat, problemes de poc creixement. El que anomenem el «creixement potencial» de les economies europees era molt baix, era un creixement propi de societats ja massa madures, si es pot expressar així, amb menor capacitat d'innovació, amb menor capacitat d'assimilació de noves tecnologies, amb menor capacitat de competir amb economies emergents molt dinàmiques i basades en exportacions agressives amb costos de treball molt més baixos que els nostres, etc.

[Si voleu llegir íntegrament la conferència, descarregueu-vos l'arxiu PDF]