Publicacions d'Amics del País
Productivitat la clau per la competitivitat
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 24/03/2006
- 28187 lectures
Reflexió sobre l’impacte del procés de globalització en una economia com la catalana, que presenta uns ratis dolents de productivitat i competitivitat i un nivell baix d'internacionalització. Propostes d'actuacions possibles i factibles per el teixit productiu i la societat catalana per tal d'assumir aquest desafiament.
La setmana passada vaig compartir un dinar amb un grup d’empresaris per analitzar aspectes relatius a la transició de l’economia industrial a l’economia del coneixement. El dinar va sorgir arrel de la meva conferència del passat 17 de novembre en la Jornada LLeida-Empresa que organitzà el Cercle d'Economia de Lleida per tractar la gestió del coneixement i el capital humà en el si de l'empresa del segle XXI.
Els industrials estaven molt sensibilitzats per l’impacte del procés de globalització de l’economia i la debilitat d'Espanya, de retruc la catalana, arrel dels ratis dolents de productivitat i competitivitat, un fet que afegit al baix nivell d'internacionalització -entès com a capacitat de distribuir el procés productiu al llarg del planeta- planteja un escenari econòmic molt incert a mig termini, a menys que s’assumeixi amb força aquest desafiament i a la vegada s’abordi una estreta col•laboració amb les universitat i centres de recerca per afrontar programes de R+D+i. En aquesta línia, el grup constatà que l’economia espanyola és la única de la Unió Europea que a pesar del seu creixement i creació d’ocupació ha perdut productivitat des de 1995. Així, en el període 1995-2002 va perdre un 0,4%, mentre que l'increment mig de la UE15 fou d'un 1,2%. Una llista que està encapçalada per Irlanda amb un increment del 3,6% seguida per Grècia amb un 3,3%, (segons explicita l’últim informe de SIE’05 de Telefònica tot citant a OIT,IMD). Unes dades que són més desconcertants si es consideren les xifres d’Euroestat 2003 que indiquen que en el mateix període, Estat Units assolí un increment del 118,81% prenent com a base 100 l’increment de la UE15. Un fet que no es correspon a la posició que les dades macroeconòmiques de creixement y producció atorguen a Espanya, si bé expliquen els índex de pèrdua de competitivitat fruit del descens de productivitat. Alguns dels empresaris, tot recordant a diversos ponents de la jornada Lleida-empresa, constataren que l'increment de les inversions en TIC i la capacitació del seu ús és la via per superar aquesta greu feblesa. Essent cert que les empreses catalanes i espanyoles haurien d’incrementar les inversions en tecnologia i extreure de les mateixes la màxima potencialitat, cal assumir que no és suficient, i que cal enquadrar el procés productiu en els paràmetres que regeixen l’economia globalitzada actual. El primer és el relatiu al temps en que un avenç tecnològic pot ésser incorporat a l'estructura productiva; uns temps molt curts i que doten de més potencialitat a les organitzacions amb capacitat d’incorporar-les i d'utilitzar-les amb eficàcia i eficiència. El segon fa referència a la competència global, cosa que implica escenaris competitius desequilibrats i heterogenis, i el tercer és la regionalització planetària quant a coneixements i sectors productius. En aquesta línia les empreses requereixen afrontar el repte de la productivitat i la competitivitat com un binomi indissociable en el si de l’economia del coneixement, tot assumint la importància de les persones i el seu talent, canalitzant-lo i permetent que aflori per facilitar la innovació requerida per assolir la màxima rendibilitat o retorn per hora de treball. Aquest és un aspecte que no es pot oblidar, ja que l’Estat Espanyol presenta increments de rendibilitat per hora treballada molt baixos. Si a la OCDE s’incrementà un 1,99% en el període 1994-2003, i la UE15 un 1,7%, Espanya sols pujà un 0,38%. Per tot això, addicionalment a les requerides inversions tecnològiques, al llarg de la trobada es constatà que caldria actuar en les línies següents: possibilitar la continuïtat en el flux de desenvolupament dels sabers (R+D) en els centres de recerca i universitats amb el de la seva aplicació en els processos productius. Facilitar el sorgiment de xarxes que fomentin l'emprenedoria i la innovació amb complicitat i sintonia amb les estructures productives actuals, ajustar els marc legislatius per facilitar els canvis organitzacionals, la cooperació transversal i intersectorial de les empreses, la formació de la població ocupada i la incorporació dels titulats universitaris al procés productiu. Un conjunt d’actuacions possibles i factibles per el teixit productiu i la societat catalana, ja que es disposa de voluntat i personal preparat per fer-ho. Però caldria incrementar la despesa pública i privada en R+D+i per complir de forma integral els objectius de Lisboa; incentivar i primar les actuacions que facilitin la connexió de la universitat i l’empresa que permetin garantir que l’avenç científic i tecnològic arribin amb celeritat a l’empresa; promoure el desenvolupament d'un potent sector TIC altament qualificat i especialitzat per facilitar la incorporació dels avenços i disposar de les eines escaients; incorporar polítiques de innovació integral amb especial èmfasi en producte i organització; i assumir els estils de lideratge i aprenentatge propis de l’economia del coneixement. Antoni Garrell i Guiu President Cercle per el Coneixement