Publicacions d'Amics del País

'Procés creatiu' | Debat Amics del País amb Joan-Pere Viladecans

'La meva defensa davant el mon sempre ha estat pintar'

• Amics del País
• Resum d'activitats
• Data: 15/09/2017
• 5020 lectures

Dins del cicle 'Procés creatiu' organitzat per la comissió de Cultura d'Amics del País i amb la col·laboració del CONCA, Carles Duarte conversa amb el pintor i artista plàstic, Joan-Pere Viladecans, sobre el seu procés d'inspiració i producció.

Joan-Pere Viladecans és pintor des que mamava als braços de la mare, tal i com ell mateix confessa haver somiat en la conversa que vam mantenir amb l'artista a la seu de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (Sebap). Intueix que l'impuls per pintar és inherent al seu caràcter, està imprès en el seu ADN. “La meva defensa davant el mon sempre ha estat pintar”. Pintar per transmetre, per comunicar, dialogar amb l'espectador, interpel·lar-lo. És un home que no pot viure aïllat. Llegeix tres diaris al dia i el que més li agrada és escoltar la gent i observar el què passa al món. I això es plasma en la seva obra. No creu en l'artista de laboratori. Per Joan-Pere Viladecans, s'ha de tenir un compromís amb un mateix i amb la societat que ens ha tocat viure.

Les seves obres mantenen un diàleg constant amb la cultura popular, les revetlles, l'olor al Mediterrani i el llegat artístic. “Som memòria”, afirma el pintor quan és preguntat per la relació que hi ha entre les serves obres i la tradició. “Quan un artista treballa recorda, es commou, s'emociona. L'art té l'enorme virtut de dialogar amb els vius i els morts. Això és memòria”. L'obra de Joan-Pere Viladecans parla amb el llegat de Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol i Joan Miró, amb qui va compartir moments i converses.

Preguntat pel procés creatiu, per la construcció del propi estil, el pintor Joan-Pere Viladecans confessa que és un camí natural d'experimentació, de diàleg constant entre l'instint, l'impuls que ve de la terra, i la raó que endreça i dota l'obra de pensament. És un misteri que es construeix i es desenvolupa a través de l'experimentació i l'atzar. “Si cau una taca de pintura a l'obra, segur que aquella taca és bona, hi havia de ser. Això és l'atzar. Però cal estar molt connectat amb l'obra per poder-la rebre o bé rebutjar-la”.

Finalment, i amb una mirada als nous corrents artístics emergents, Joan-Pere Viladecans afirma que li desperten molt d'interès. Els nous formats democratitzen l'art, l'art deixa de ser elitista, ja que deixen de ser obres úniques, com ho són la pintura o l'escultura. Però apunta que modernitat no vol dir expressar-se a través d'eines digitals. El pintor reivindica sempre el pensament darrera l'obra artística.