Publicacions d'Amics del País

'Procés creatiu' | Debat Amics del País amb Benet Casablancas

'El procés de creació musical és una lluita frenètica i literal contra el temps'

• Amics del País
• Resum d'activitats
• Data: 13/09/2017
• 4306 lectures

En el marc dels debats Amics del País, dins del cicle Procés Creatiu organitzat per la comissió de culura i amb la col·laboració del CONCA, Carles Duarte conversa amb Benet Casablancas, músic, compositor i musicòleg, una de les figures eminents del nostre país que amb més qualitat pot representar-nos en el mapa internacional de la cultura i l'art, sobre el seu procés creatiu i artístic.

“El procés d'una creació musical és una lluita frenètica i literal contra el temps perquè a mesura que concretes la idea original, poètica, el misteri percebut s'esvaeix”, explica Benet Casablancas a la conversa que vam mantenir amb ell a la seu dela Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (Sebap) dins del cicle Procés creatiu. Definir la forma d'una peça musical, l'arquitectura que permet expressar l'emoció percebuda pel compositor, és la part més important i la que planteja més dificultats específiques, però “quan escrius la primera nota, sents un punt d'alleujament. No obstant, cal estar alerta”, assegura Benet Casablancas, “de no perdre la força, la pulsió, el sentiment que has experimentat i has volgut plasmar”.

Benet Casablancas, tal i com el defineix Carles Duarte, president del CONCA, no actua senzillament empès per la mera experimentació, transgressió com a element definitori. Sinó que la seva obra projecta un coneixement precís, complet i minuciós. Pel compositor Casablancas, “la música és una arquitectura en el temps” i, com en el camp de l'arquitectura, calen càlculs matemàtics per definir la composició, les càrregues i la distribució i fer intel·ligible la forma de l'art per acabar trobant l'empatia d'algun interlocutor. No obstant, confessa el compositor, “hi ha vegades que tot i haver acabat una obra des de la raó, intueixes que hi manca alguna cosa, la peça t'interpel·la”.

L'obra de Benet Casablancas es confronta amb les inquietuds, anhels i pulsions dels seus contemporanis, de l'ésser humà d'avui, però no ho fa mai ignorant el bagatge de segles de cultura. El compositor sovint dialoga amb altres llenguatges artístics per trobar la inspiració. Un quadre de Rothko on les tonalitats, proporcions i transicions el van conduir a escriure'n una melodia; el poema de J. V. Foix Jo tem la nit que el compositor va musicar estirat, tal i com així ho expressa, per la lletra; el Hamlet de Shaskpeare, autor que sempre l'ha commogut per la barreja de tendresa infinita i crueltat; entre d'altres exemple.

Preguntat per si el bon creador neix o es construeix, Benet Casablancas ha respost que cal un entrenament, un reconeixement i un esforç com a societat per integrar la presència natural de la música a la vida social i cultural a diferents nivells per adquirir i desenvolupar sensibilitats que potenciïn el desenvolupament artístic de la música. En aquest sentit, ha citat el proverbi de Goethe: “no podeu mediatitzar en l'experiència estètica perquè la pròpia obra artística ja és un missatger de lo inefable. Però a mesura que hi poseu esforç, serà retornat amb escreix”.