Publicacions d'Amics del Pa�s

Problema n�mero 2: L�energia

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 31/03/2008
23870 lectures

�s coneguda la import�ncia de l�energia pel desenvolupament social i econ�mic, ja que �s el que permet assolir alts valors de productivitat, possibilita la mobilitat i les comunicacions, atorga habitabilitat i comoditat, per� tamb� sabem que les fons energ�tiques actuals incideixen negativament en el medi ambient.

A principis del mes de mar� del 2008, coneix�em que les inversions que han situat a Espanya com un dels l�ders mundials em producci� d�energia el�ctrica per via e�lica donava el seu fruit, el dia 4 a les 4 de la tarda es superaven els 10.000 MW cobrint el 28% de la demanda el�ctrica, la resta fins els 34.185 MW requerits foren generats en un 25% per centrals de cicle combinat, un 20% amb energia nuclear, un 14% amb centrals de carb� i un 2% amb energia hidr�ulica, sens dubte, una bona noticia per� que no amaga la depend�ncia de les condicions climatol�giques, el forts vents permeten assolir aquesta significativa xifra, ni l�important percentatge de generaci� en base a la combusti� de residus f�ssils, que genera CO2, una generaci� contaminant a la que es suma la immensa majoria de vehicles a motor que consumeixen derivats del petroli. Un petroli que dia a dia incrementa el seu preu com han comprovat els milions de conductors que, en les vacances de setmana santa, al omplir el dip�sit dels seus vehicles han pagat entre 6 i 12 euros m�s que l�any passat. Aquesta era sols una de les evidencies del fort increment del preu de l�energia que certifica que vivim una �poca de fortes tensions energ�tiques motivades per la petrodepend�ncia, i el fort increment de la demanda procedent dels pa�sos emergents amb creixements econ�mics molt importants, com queda pal�s que a la Xina entre el 2002 i el 2006 el consum per c�pita d�energia prim�ria passes de 0,83 a 1,3 tones equivalents de petroli, o a la India de 0,32 a 0,37, unes xifres importants per� encara llunyanes al consum per c�pita dels EEUU, que si be ha disminu�t es situ� en 7,77 tones al 2006, o a les 4,1 de la Uni� Europea. Una demanda que ha posat el preu del barril de petroli per damunt dels 100 euros, si be al tancament de la setmana el preu retrocedia arrel de les ombres sobre el creixement econ�mic global. Un alt preu del barril encara no plenament percebut per nosaltres at�s el canvi del d�lar amb l�euro, que tamb� ha assolit m�xims hist�rics 1,55 d�lars per euro, un fet que comporta que pels pa�sos de la zona euro el increment sigui molt inferior. Si considerem els 81 dolars que costava el barril mig any enrere i el canvi euro d�lar de 1,39 del setembre, constatem que mentre qui paga en d�lars el barril el preu s�ha incrementat un 25%, mentre que a la zona euros sols un 12%.

�s coneguda la import�ncia de l�energia pel desenvolupament social i econ�mic, ja que �s el que permet assolir alts valors de productivitat, possibilita la mobilitat i les comunicacions, atorga habitabilitat i comoditat, i marca diferencies fonamentals entre els que la tenen garantida i accessible i aquells que encara tenen series dificultats per accedir-hi. Certament el creixement del consum energ�tic incideix negativament en el medi ambient, arrel de l� increment dels gasos d�efecte hivernacle per l�elevat percentatge que s�obt� en base a la combusti� de residus f�ssils, el baix percentatge d� energies renovables i, malauradament, els recels que genera l�energia procedent de la combusti� nuclear pels seus residus i greus episodis com el de Chernobil. Per� l�energia �s un be indispensable i creixent, originat no sols pel desenvolupament de grans �rees del planeta, sin� tamb� per l� increment de la poblaci� mundial, sols cal recordar que en els darrers 50 anys s�ha duplic�, superant els 6.000 milions i, encara que la tassa de natalitat ha baixat al 1,2%, al ritme actual al 2050 es poden sobrepassar el 9.000 milions.

Es cert que el creixement del consum energ�tic genera trastorns mediambientals, i tamb� �s cert que sense energia no hi ha vida. El nostre cos per mantenir-se viu necessita convertir els nutrients amb l�energia vital, i l�esp�cie humana s�ha desenvolupat a l�aprendre a canalitzar energies alienes per incrementar les seves capacitats. Podem constatar que en la mesura que s�incrementa el benestar i el desenvolupament personal i col�lectiu les necessitats energ�tiques creixent, ho certifica el consum mig anual per c�pita dels pa�sos de la OCDE que sobrepassa els 8.053 kWh, en contrapunt al gaireb� els 80 kWh dels pa�sos menys desenvolupats.

Per a molts ens queda lluny la utilitzaci� de la llenya per escalfar-nos, alimentar-nos, il�luminar la foscor, i fabricar eines; o requerir d�animals per despla�ar-nos o millorar el rendiment de la terra, encara que centenars de milions de persones encara esta en aquest estadi. La millora de la qualitat de vida ha estat possible merc�s a eines i m�quines m�s i m�s complexes que consumint energia permeten fer m�s amb menys esfor� i amb m�s rapidesa. La qualitat de vida en un mon globalitzat, tecnificat, hiperproductiu i massificat, requereix de creixents quantitats d�energia. El problema rau no sols en estalviar, que cal fer-ho i �s possible, sin� tamb� en com obtenim la quantitat d�energia requerida, i amb quins recursos energ�tics. Uns recursos que han de trencar tant la depend�ncia del petroli, que queda palesa amb les m�s de 3.500 milions de tones anuals requerides en l�actualitat en contrapunt al poc menys del mili� de tones produ�des al 1880, com l�hegemonia de la producci� de recursos energ�tics concentrats actualment en un 70% a Orient Mitj�, els Estats Units, i l'antiga Uni� Sovi�tica, i un 15% a Vene�uela, M�xic i Xina. La UE en general, i Espanya en particular que importa el 80% del seus recursos energ�tics, s�n clarament regions energ�ticament dependents, ja que s�importa gaireb� la totalitat del gas i del petroli que requereixen.

Cal acceptar que l�elevat preu de l�energia no �s conjuntural, ja que el desitjable desenvolupament dels pa�sos endarrerits i l�augment de la poblaci� mundial incrementaran la demanda a pesar del cam� a rec�rrer en l�efici�ncia en el seu �s que comportar� importants estalvis en els pa�sos desenvolupats. Un bon exemple �s el pla d'acci� aprovat per la Comissi� Europea amb la finalitat de que els europeus consumim un 20% menys d'energia fins a l'any 2020, un fet requerit si considerem que sols l'estand-by dels aparells de la U.E. consumeix, en un any, una quantitat d�energia electricitat similar al consum anual de Centreameric�. Per fer-ho hi cal crear h�bits d'estalvi i usar aparells m�s eficients, substituir les bombetes de llum incandescent, desconnectar els aparells electr�nics quant no s�utilitzen, descongelar amb m�s freq��ncia, apagar la pantalla del PC, les impressores, fotocopiadores i esc�ners, emprar menys els ascensors, o fitxar la temperatura escaient sense exagerar en fred o calor.

Es pot concloure que l�energia �s un element cabdal, al igual que l�aigua, per� que a diferencia d�altres recursos basics es pot obtenir de moltes fonts, si be d�algunes amb m�s esfor� i cost que altres. Cal dons actuar per una triple ra�; la primera per garantir aquest b� indispensable per la qualitat de vida i el progr�s; la segona per disminuir la petrodepend�ncia, que �s reduir l�agressi� constants permanents i sostinguda a l�ecosistema i al futur; i en tercer lloc, assolir un raonable grau d�autonomia i no depend�ncia en un b� que, ens agradi o no, generar� tensions creixents, al igual que l�agua, i es mantindr� en alts preus arrel de l�increment de la demanda. En conseq��ncia, ens cal dir S�, en contrapunt a dir NO. Un s� fonamentat en l�equilibri entre risc i seguretat, un s� pel progr�s enfront de l�estancament, un s� en la confian�a en l�home i les seves creacions i un no a la por a l�avens t�cnic i cient�fic. Un s� al desenvolupament sostenible, i un no al retroc�s quan la font energ�tica no era altra que la for�a animal pr�pia o la dels animals domesticables. I aquest si obliga a afrontar el repte que �s a la vegada un desafiament i una oportunitat.

Per tant, cal treballar i implantar tamb� fonts energ�tiques estables no sotmeses a situacions climatol�giques canviants o a conjuntures globals no propicies, quelcom que no es pot garantir solament amb l�esperan�ador augment de les energies renovables. Cal no renunciar a cap font energ�tica neta, acceptant l�energia nuclear per generar energia el�ctrica, avui per avui la m�s neta en el seu �s, f�cil de transportar, convertir en energia cal�rica, cin�tica i magn�tica; cal tamb� potenciar la recerca aplicada per facilitar l�increment de l�autonomia energ�tica personal, usant energia solar, e�lica, i geot�rmica a nivell dom�stic; tamb� avan�ar en alternatives als motors d�explosi� basats en el petroli o biocombustibles, mitjan�ant motors el�ctrics, i prestant especial atenci� tot esmer�ant esfor�os en fer possible el perfeccionament i domini dels motors d�hidrogen.

L�abordament i resoluci� d�aquesta problem�tica, que obliga actuacions a llarg termini, requereixen del comprim�s dels poders p�blics i la precisi� de la ciutadania fruit de prendre consciencia de la seva import�ncia, gr�cies a la tasca informativa i did�ctica dels mitjans de comunicaci�. Conseq�entment els mitjans de comunicaci�, i aquells que generen opini�, no poden relegar a segon terme els problemes clau pel futur, com s�n els energ�tics. Han de prestar-li especial atenci� i informar explicar alternatives i les implicacions d�actuar o no actuar. Una tasca complicada que obliga a extremar la prud�ncia tot alliberant-nos de les cargues arrelades en la por, l�angoixa i els vell prejudicis. Un projecte a llarg termini conven�uts que la resoluci� del problema �s possible i que aquesta recau en tots, per� tamb� sabem que �s l�Administraci� dels recursos p�blics i la governabilitat del pa�s qui t� que fer-les possible, trencant els t�pics que ens portem al immobilisme i a la decad�ncia.

Antoni Garrell i Guiu.

Asociado al Cercle per al Coneixement, Director General Fundaci�n per l�ESDI.

23 de mar� de 2008.

Aquest article fou publicat conjuntament el 2 d'abril amb el diari Diari de Sabadell , tamb� una versi� redu�da d�aquest article fou publicat al diaria e-noicies el dia 29 de mar� amb el t�tol l�energia: un problema a resoldre, un clic aqu� per acc�s a e-noticies