Publicacions d'Amics del Pa�s

Prioritat: L�ocupaci�

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 01/12/2008
13251 lectures

L�octubre ens deix� amb 192.658 persones m�s sense feina, amb el que els aturats sobrepassen els 2,8 milions. Cal dons preservar l�ocupaci�, minimitzar el creixement de l�atur, facilitant l�acc�s als recursos de les empreses. Conseq�entment, en l�actual situaci� del sistema financer, caldria actuar permetent l�ajornament del pagament dels impostes; disminuir les quotes de la seguretat social; implementar la devoluci� mensual de l�IVA; permetre incrementar les deduccions per inversi� potenciar i ampliar les l�nies de finan�ament de l�ICO i la seva finalitat, ....., tot disminuint l�Administraci�, els terminis de pagament dels serveis rebuts, i facilitant i fomentar la cooperaci� interempresarial.

Aquest dies hem vist com una riada d�il�lusi� i comprom�s, articulat en gran part a trav�s d�Internet, ha portat a Barack Obama a assolir els vots electorals necessaris per esdevenir el proper president dels Estats Units. No cal ser un fan d�Obama per alegrar-se de la seva vict�ria i poder tancar la nefasta etapa Bush, reconeixent l�enorme repte que t� per endavant al tenir que afrontar una seriosa crisi financera amb afectaci� en l�economia real i que ha portat a Estat Units a una tassa d�atur del 6,5%, assolint xifres de febrer de 1994. Veure la tassa d�atur americana encara posa m�s en evidencia la magnitud de la dada, coneguda aquesta setmana, relativa al creixement de l�atur a l�Espanya; (veure dades del Ministerio de Trabajo amb un clic aqui) . L�octubre ens deix� amb 192.658 persones m�s sense feina, amb el que els aturats sobrepassen els 2,8 milions (13,6% de la poblaci� activa), 769.449 persones m�s que fa un any, superant ja l�abril de 1996; un 13,6% de la poblaci� �s una magnitud preocupant que malauradament creix cada mes i que dona credibilitat a les previsions comunit�ries que indiquen que la tassa l�atur arribar� al 15,5% al 2010, la m�s alta de la U.E., doblant la mitjana comunit�ria. Una previsi� que pot quedar curta, en opini� d�alguns especialistes que la situen per sobre del 17%, si no es prenent mesures urgents per evitar que continu� la destrucci� de llocs de treball, no sols per la restricci� de la demanda, sin� tamb� per la manca de recursos financers per part de les empreses.

Cal assumir que Espanya, en un any, ha passat d��sser l�Estat Europeu que m�s ocupaci� generava a liderar el percentatge de desocupats, un fet que sens dubte t� les arrels per un igual en els problemes derivats de la crisi financera internacional i en el model econ�mic en que es basava el creixement espanyol. Un creixement amb un d�ficit exterior immens, superior al 10% del PIB, el doble del d�ficit americ�, que obligava a rec�rrer a l�estalvi de fora, endeutament exterior, per finan�ar el creixement. L�gicament quan els recursos financers de l�exterior es tallent les conseq��ncies sobre el creixement s�n superiors al d�altres economies amb menys depend�ncia de l�estalvi exterior. Ara es constata la feblesa del nostre model que semblava ignorar que tota deute te un venciment.

L�endeutament exterior �s un aspecte que no es pot oblidar, ja que afegeix dificultats a que els recursos financers arribin a les empreses; �s a dir, en les actuals circumst�ncies, la injecci� de recursos monetaris al sistema financer, com a garant de la flu�desa de les transaccions, no garanteix que, a curt termini, aquests arribin a les empreses i permetin el seu desenvolupament, o el que �s el mateix: mantenir la ocupaci� i evitar que l�atur segueixi creixent.

Sens dubte, el que ara �s prioritari �s el manteniment els llocs de treball, uns llocs de treball que els creen i els mantenen les empreses, conseq�entment cal buscar altres vies per garantir que aquestes disposin dels recursos monet�ries requerits. Un fet especialment greu per les petites empreses que caracteritzen el teixit empresarial catal�.

Cal dons, amb celeritat, assolir aquest objectiu, trencant les in�rcies que impedeixen prendre decisions i executar-les amb efici�ncia, ja que els fets es succeeixen amb rapidesa i cal anticipar-se. Un objectiu assolible perqu� es disposen de vies si hi ha la voluntat pol�tica de fer-ho.

Sabem que el futur del nostre model econ�mic ha de basar-se en el talent, la innovaci�, la productivitat, en la celeritat en incorporar als productes els aven�os cient�fics i t�cnics, tot solucionant els problemes estructurals que tenim pendents i que no hem solucionat en els anys de bonan�a que hem gaudit. Per� ara les prioritats han canviat, i dif�cilment podent construir el futur sin� preserven el present, conseq�entment s�n necess�ries mesures per mantenir de forma decidida l�ocupaci�, sabedors que �s molt millor treballar que rebre el subsidi d�atur, i alhora que quan una empresa tanca, especialment en el sector industrial, dif�cilment torna a obrir.

Preservar l�ocupaci�, minimitzar el creixement de l�atur, requereix, ara per ara, permetre que les empreses disposin de recursos i acceptar les precaucions, que t� que extremar el sistema financer. Conseq�entment, per aportar recursos de forma rapida a l�empresa, i atesa l�excepcionalitat de la situaci�, caldria actuar en base a: permetre l�ajornament del pagament dels impostes i reduir el impost de societats per les pymes; disminuir les quotes de la seguretat social; implementar la devoluci� mensual de l�IVA; permetre incrementar les deduccions per inversi� em actius fitxes o mediambientals; i potenciar i ampliar les l�nies de finan�ament de l�ICO i la seva finalitat. Un conjunt de mesures, de ben segur ampliables, compet�ncia del govern de l�Estat, per� que en el cas de Catalunya poden complementar-se tamb� amb les actuacions de l�ICF, ajustant la normativa per poder finan�ar el circulant, utilitzar amb determinaci� la societat d�avals, actuant sobre aquells aspectes que faciliten la internacionalitzaci� i la presencia d�empreses en el mercat mundial, i amb una eficient i efica� gesti� utilitzar els pressupost com element dinamitzador, tot disminuint, a la vegada, els terminis de pagament dels serveis rebuts, i facilitant i fomentar la cooperaci� interempresarial.

Mesures per garantir recursos i operativitat de l�empresa que tamb� poden rebre la col�laboraci� de les administracions locals, amb politiques pressupostaries adequades, congelant els increments dels impostos de la seva compet�ncia, i fent un projecte col�lectiu la formaci� i innovaci�, tot generant entorns per facilitar el sorgiments d�iniciatives emprenedores considerant la potencialitat dels aturats.

Tot un conjunt de mesures, que sense tenir por del d�ficit, ens han de permetre lluitar per superar la crisi tot mantenint l�ocupaci�, garant de la pau social i atorgador de llibertat i progr�s de les persones, sabedors que en moments d�emerg�ncia s�n necessaris solucions excepcionals.

Antoni Garrell i Guiu

President Consell Assessor Cercle per al Coneixement

24 d'octubre 2008

Una versi� de l'article fou publicat simult�niament al diari Mon Empresarial de desembre (num 111) i al Diari de Sabadell el 2-XII-2008 amb el t�tol Ocupaci� i recursos financers