Publicacions d'Amics del País
Perspectives econòmiques per al 2019: condicions financeres, geopolítica i populismes
#DebatSebap amb Enric Fernández, Oriol Aspach i Clàudia Canals
- Amics del País
- Resum d'activitats
- Data: 19/12/2018
- 5034 lectures
El passat dimecres 19 de desembre, arran del recent acord de col·laboració entre Amics del País i CaixaBanks Research, vam iniciar el cicle de #DebatAmicsPaís amb CaixaBank research amb l'acte titulat “Perspectives econòmiques per al 2019: condicions financeres, geopolítica i populismes”. Hi van participar Enric Fernández, director i economista en cap de Caixabank Research; Oriol Aspachs, director de macroeconomia i mercats de Caixabank Research; i Clàudia Canals, economista sènior de Caixabank Research; i va ser moderat per l'economista Martí Parellada, president de la comissió d'Economia d'Amics del País i director de projectes dela Fundació CYD.
“CaixaBank Research és actualment una de les institucions que genera més coneixement econòmic del nostre país i que, a més, ho fa amb una clara voluntat de divulgació” va afirmar Martí Parellada a l'inici de l'acte. Amb l'objectiu de compartir aquest coneixement i encarar els reptes de present i futur, les dues institucions hem sumat esforços per presentar conjuntament l'Informe Mensual – Dossier, publicació periòdica que analitza la conjuntura econòmica espanyola, europea i internacional, aprofundint en cada edició en una temàtica clau de l'actualitat.
L'impacte de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, el Brexit i la política italiana són tres dels factors més rellevants d'incertesa per al 2019. No obstant, Enric Fernández va voler enviar un missatge d'optimisme, predint un creiexement econòmic global del 3,5% per al 2019. Tot i que els factors d'incertesa esmentats formen part d'un corrent general i estructural que és l'auge dels populismes arreu, els economistes treballen amb uns escenaris on el sentit comú predomina.
En aquest sentit, pel que fa a la guerra comercial, creuen que existeix marge d'acord de cara a les eleccions presidencials del 2020 als EUA, tal i com s'intueix després dels 90 dies de treva pactats en la cimera del G-20 celebrada a Argentina. Pel que fa al Brexit, tot i que la probabilitat que els economistes atorguen a l'aprovació de l'acord actual entre el Regne Unit ila UEés del 50%, l'escenari que guanya pes no és el d'una sortida desordenada, sinó un Brexit en diferit (que el regne Unit retiri l'article 50 i que hi hagi més temps per negociar l'acord). I finalment, pel que fa a la política italiana, ja hi ha indicis d'una rebaixa de les tensions entre Itàlia ila Unió Europea, fet que demostra l'opció del govern italià a ser pragmàtic i no arriscar-se a fomentar encara més la inestabilitat financera i la conseqüent crisi de l'economia domèstica.
No obstant, cap a finals de l'any vinent i a principis del 2020, s'espera una desacceleració de l'economia dels Estats Units deguda a l'extinció de l'efecte de l'impuls fiscal i la normalització de la política monetària. A més, tal i com va indicar l'economista Clàudia Canals, la Xina fa anys que està immersa en un canvi de model productiu més centrat en el consum intern i els serveis que, segons els experts, pot comportar un creixement menor, més sostenible però susceptible a desequilibris econòmics; i que sumat a les tensions financeres de l'economia emergent més important del món i la segona potència econòmica mundial pot fer trontollar l'economia mundial.
En el seu torn, Oriol Aspachs va parlar d'Europa i, més concretament, d'Espanya. Tot i que les perspectives són moderadament optimistes, amb una previsió del creixement europeu lleugerament per sota del 2%, cal treballar per fer front als reptes socials, macroeconòmics i financers per lluitar contra l'auge dels populismes, que és la principal causa d'incertesa i un factor important de desacceleració econòmica. En aquest sentit, el director de macroeconomia i mercats de Caixabank Research va ressaltar la necessitat de millorar el mercat laboral per impulsar un creixement inclusiu de tota la zona euro. Per altra banda, centrant-se en Espanya, tot i ressaltar que per primera vegada en les últimes dècades el país creixia alhora que corregia desequilibris financers, va emfatitzar en desenvolupar mesures per millorar la competitivitat i la productivitat i seguir treballant per reduir el deute públic i el deute extern.