Publicacions d'Amics del Pa�s

Perplexitat i lideratge

Antoni Brey Rodr�guez
Posicionaments
Data: 17/09/2008
17899 lectures

Encetem el curs amb un debat sobre la perplexitat dels catalans, motivat per un informe de l�Associaci� Catalana de Sociologia, en el que el m�s interessant han estat, de fet, les reaccions que ha provocat. El tema, un nou episodi d�autoan�lisi col�lectiu, ha servit per que la constel�laci� de comentaristes i tertulians tingu�s ocasi� de donar unes quantes volt�s m�s al mateix debat de sempre i per fer tornar a escena els �sospitosos habituals� per� amb un element que, si b� no �s nou, en aquesta ocasi� pren m�s for�a que mai i consolida la seva l�nia ascendent: l�argument de que �no hi ha lideratge� i, al seu costat, que �no hi ha projecte de pa�s�.

Encetem el curs amb un debat sobre la perplexitat dels catalans, motivat per un informe de l�Associaci� Catalana de Sociologia, en el que el m�s interessant han estat, de fet, les reaccions que ha provocat. El tema, un nou episodi d�autoan�lisi col�lectiu, ha servit per que la constel�laci� de comentaristes i tertulians tingu�s ocasi� de donar unes quantes volt�s m�s al mateix debat de sempre i per fer tornar a escena els �sospitosos habituals�: ens mirem massa el melic, la relaci� Catalunya Espanya no funciona, les mancances en infraestructures ens condicionen, estem perdent el tren, etc. Apareix tamb� un element que, si b� no �s nou, en aquesta ocasi� pren m�s for�a que mai i consolida la seva l�nia ascendent: l�argument de que �no hi ha lideratge� i, al seu costat, que �no hi ha projecte de pa�s�.

Val a dir, d�entrada, que es tracta d�un clam que deixa entreveure una enyoran�a rom�ntica d�una �poca recent en que els projectes col�lectius i les il�lusions compartides, en forma de Transici�, aventura ol�mpica, Barcelona maragallista o nacionalisme pujolista, van proporcionar il�lusi� i cert sentiment de �missi� a la vida quotidiana de moltes persones.

�s cert, avui no existeixen lideratges carism�tics ni grans projectes col�lectius, i cal preguntar-se per qu�. La resposta f�cil, i que sovint s�amaga darrere els qui formulen la queixa, �s que els individus que ara hi ha al capdavant dels llocs de representaci� i responsabilitat de la nostra societat s�n mediocres i els falta imaginaci� i empenta. Aquest an�lisi, per�, est� carregat d�intencionalitat pol�tica i, en realitat, no respon la q�esti� principal, ja que immediatament podr�em formular-ne de molt similars �Per qu� tenim aquests representants? ��s que el pa�s ha deixat de produir �gent v�lida�? �Per qu� els votem? Al capdavall, els l�ders pol�tics els triem entre tots i, en teoria, qualsevol s�hi pot presentar. De manera semblant, en altres �mbits de la societat hem de suposar que regeix una certa meritocr�cia que hauria de permetre que els m�s brillants arribessin als llocs de responsabilitat �o no �s aix�? La teoria de que la hist�ria est� impulsada per personalitats excepcionals em sembla totalment equivocada. Ning� �s imprescindible.

De fet, del neguit no es un fet exclusiu catal�. Nom�s cal fer un cop d�ull al desconcert cr�nic dels nostres ve�ns francesos, a la c�pula actual de la societat italiana o, fins i tot, al neguit dels nord-americans davant la certesa que d�aqu� ben pocs anys la Xina els prendr� el lloc com a primera pot�ncia econ�mica mundial. La perplexitat i la debilitat dels lideratges s�n dues manifestacions m�s del temps de canvi en que ens ha tocat viure: de la mateixa manera que podem constatar una profunda transformaci� dels processos productius o de las formes de viure i de relacionar-nos, els canvis tamb� estan afectant la naturalesa del poder i, de retruc, l�ess�ncia dels lideratges.

Estem assistint a una difuminaci� progressiva dels pols de poder i de la capacitat d�actuaci� sobre el conjunt de la societat. El poder sorgeix, �bviament, en el s� d�un grup i �s generat per la comunicaci� i el consens entre els individus. Els grups pol�tics intenten aconseguir-lo per� no el generen pas. I �s justament l�ess�ncia de la comunicaci� el que avui es transforma de forma m�s radical. Vivim en la transici� del model de comunicaci� de masses, homogene�tzant, unidireccional i centralitzat, a una estructura en xarxa en que cada persona, cada individu, es sit�a com a node d�un m�n referencial particularitzat, canals d�informaci� i interessos tem�tics a mida. Aix�, de les noves formes de comunicaci� entre les persones, capaces de crear consensos i f�rmules de col�laboraci� inexistents fins ara, han d�emanar-ne necess�riament noves fonts de poder que se superposen a les ja existents i que actuen com a elements disgregadors de la societat entesa en el sentit tradicional.

Tot plegat es manifesta de forma expl�cita en la feblesa creixent dels lideratges: l�abs�ncia de carisma de la majoria de dirigents actuals t� molt a veure amb la dificultat, potser impossible de superar, de proposar alternatives coherents capaces de crear l�entusiasme necessari en una part majorit�ria de la poblaci�. L�ingredient sentimental del lideratge que caldria per aconseguir-ho nom�s pot existir dintre de les comunitats emocionalment unificades, una situaci� cada cop menys freq�ent.

Segurament es tracta d�un proc�s cec que escapa del control de la nostra voluntat i de la nostra capacitat d�actuaci� immediata, i si b� potser no hi podem fer gaire cosa, com a m�nim, haur�em d�intentar mirar cap a endavant i no tant enrere.

Antoni Brey

Setembre 2008