Publicacions d'Amics del Pa�s

Per qu� hem convidat en Pep Torres?

Ricard Ruiz de Querol
Articles
Data: 19/10/2008
15859 lectures

Les innovacions m�s radicals, ens diuen, no passen en organitzacions especialitzades, que tendeixen a produir innovacions incrementals, sin� a la frontera entre especialitats, entre disciplines, entre cultures.

Aquests dies he tingut l'oportunitat d'escoltar en directe a Ethan Zuckerman, un professor de Harvard que treballa en projectes de desenvolupament tecnol�gic i social a l'�frica. Ens ha mostrat exemples interessant�ssims de com es desplega la innovaci� en un territori amb tantes mancances (val la pena donar un cop d'ull a www.Afrigadget.com, un bloc on s'expliquen moltes d'aquestes hist�ries africanes).

Ethan proposa provisionalment alguns criteris d'�xit per als seus projectes d'innovaci�, que considero tamb� aplicables al nostre entorn:

(a) La innovaci� ve d'assumir les restriccions reals existents, no d'obviar-les.

(b) S'ha d'assumir, almenys d'entrada, la cultura existent, perqu� canvia m�s lentament que la tecnologia.

(d) Explotar els actius (f�sics, humans) que es tenen �s molt m�s �til que lamentar-se pels que falten.

(e) L'objectiu �s resoldre problemes reals, no els te�rics o els que es

perceben des de lluny. Baixar al terreny.

Tinc la impressi�, i aix� �s tamb� una autocr�tica, que cometem

sovint errors a l'incomplir aquestes regles. En particular:

1- Quan oblidem que la innovaci� social �s tant o m�s important

que la innovaci� tecnol�gica. La veritable innovaci� consisteix en generar canvis de comportament. Amb o sense tecnologia. No funciona a la inversa.

2- Quan confonem innovaci� amb aplicar l'�ltima tecnologia, o inventar la seg�ent.

3- Quan oblidem que es pot innovar amb pocs recursos; moltes de les m�s grans innovacions, incloent-hi la WWW, es van generar al marge de les organitzacions i / o els pressupostos' oficials' de recerca.

La primera vegada que vaig sentir a Pep Torres , explicava com va aconseguir, amb zero pressupost, repercussi� mundial per una botiga de l'Eixample de Barcelona. Despr�s, cada vegada que l'he vist, m'ha sorpr�s amb idees que ha aconseguit portar endavant amb pressupostos i t�ctiques de guerrilla.

Des del CxC-BB continuarem reclamant m�s suport, atenci�, recursos i pressupostos per a les universitats i els centres de recerca. Per�, encara que nom�s fos com a Pla B, per si les institucions ens fallessin, (alg� escriuria 'per si continuessin fallant'), conv� tamb� aprendre dels enfocaments' no oficials', dels que treballen des de les trinxeres. Per renovar els nostres punts de vista; fins i tot per col � laborar amb ells o que ells col � laborin amb nosaltres.

Veniu a escoltar en Pep Torres. No us aburrireu ni perdreu el temps. Garantit, o us retornarem els diners.