Publicacions d'Amics del Pa�s

Oberts al coneixement per assolir la competitivitat en un mon global

Antoni Garrell Guiu
Resum d'activitats
Data: 25/04/2007
24552 lectures

Pon�ncia en el marc de les Jornades Innovarum a VIC el 24 i 25 d'abril, efectuada pel President del Cercle, Antoni Garrell i Guiu.

Oberts al coneixement per assolir la competitivitat en un m�n global.

A mitjans d�aquest mes d�abril, el President del govern, Jose Luis Rodr�guez Zapatero va presentar l�informe econ�mic a la Borsa de Madrid, que constata l�excel�lent evoluci� de l�economia espanyola. Al 2006 el creixement fou d�un 3,9%, xifra superior a la de tots els pa�sos del G-7, situant-se Espanya com l�octava economia del m�n. En aquest primer trimestre el creixement va ser quasi del 4%, amb unes previsions pel 2007 tamb� excel�lents amb previsi� de creixement del 3,6%, i amb una clara tend�ncia a que el sector industrial recuperi la for�a i esdevingui el sector m�s din�mic de l�economia espanyola, superant la construcci�. Aquesta �s una excel�lent noticia pels que creiem que sense una forta ind�stria amb capacitat de convertir en PIB l�aven� cient�fic, el futur no pot assolir el m�xim nivell de generaci� de riquesa.

La lectura de l'Informe del President Zapatero, va recordar-me que fa poques setmanes el World Economic Forum public� The Global Information Technology Report 2006 � 2007, informe que compara 122 pa�sos quant a diversos criteris respecte a penetraci� d�Internet, sistema educatiu, disponibilitat de capital de empresa, etc. En ell s�indica que Espada ocupa la posici� 32 en el Networked Readiness Index, una posici� menys que en l�informe 2005-2006. Un ranking encap�alat per Dinamarca que conjuntament amb altres 7 pa�sos Europeus (Su�cia, Finl�ndia, Su�ssa, Holanda, Isl�ndia, Regne Unit i Noruega), m�s Singapur (posici� 3) i Estats Units en la 6 completen la llista dels 10 millors pa�sos.

La bona marxa de l�economia no pot amagar que amb la posici� 32, Espanya ha perdut 7 posicions des de el 2002, primer any en que es va elaborar el r�nking. Una xifra que es contraposa a la creixent penetraci� d�Internet que es situa en 35,4 usuaris per cada mil habitants enfront dels 23,9 de l'informe anterior, o la important millora quant a cient�fics. Xifres que evidencien el potencial latent no desplegat encara.

Les dades certifiquen, novament, el problema del nostre teixit productiu per utilitzar amb efici�ncia y efic�cia el potencial de les TIC, quan les haur�em d'entendre precisament com un element b�sic per incrementar l�efici�ncia i la productivitat, un fet que condiciona la competitivitat o perjudica altres components de la mateixa al no emprar el potencial de la tecnologia de forma directa o indu�da.

Les empreses del pa�s segueixen tenint un doble problema, per un costat una certa manca d�encert en la gesti� de la disponibilitat t�cnica y la capacitat d�innovaci� y aportaci� de valor, i per altre la disminuci� del gap entre la capacitat d�aportar productivitat de les eines tecnol�giques i la capacitat d�us de les mateixes.

Afortunadament per la nostra economia, aquesta incapacitat per extreure capacitat productiva a la tecnologia no est� afectant al seu creixement, i tampoc ha afectat a la capacitat competitiva de l�empresa espanyola ja que mantenia la posici� 29 en el r�nking de Competitivitat Global del World Economic Forum corresponent al per�ode 2006-2007 publicat al setembre passat.

Les raons del manteniment de la posici� d�Espanya es deu a a unes bones taxes d�escolaritat en tots els nivells educatius, una bona sanitat p�blica (14), bones infraestructures (22) i un entorn macroecon�mic estable (24). Si b� indica aspectes clarament millorables quant a la qualitat de les institucions i l�administraci�, l�educaci� superior, i les pol�tiques de recerca cient�fica e innovaci� tecnol�gica especialment en l��mbit privat. En definitiva el nostre teixit productiu t� que avan�ar en aquells aspectes que caracteritzen els pa�sos m�s avan�ats i que encap�alen el r�nking. Su�ssa, Finl�ndia, Su�cia i Dinamarca s�n els quatre millors pa�sos merc�s al bon nivell de les seves Administracions, les �ptimes infraestructures, l�efici�ncia dels mercats, els alts nivells de innovaci� -en tots els �mbits sense descuidar la innovaci� tecnol�gica-, els centres de recerca cient�fica, empreses que inverteixen en R+D, i una excel�lent aposta per la formaci� en tots els �mbits. En definitiva, aquells elements que caracteritzen l�economia actual i que tenen la capacitat d�aportar els recursos suficients per mantenir la qualitat de vida i el desenvolupament, i que coneixem com a economia del coneixement.

L�informe ens indica que �Espa�a dispone del potencial para convertirse en una de las econom�as m�s competitivas de Europa. Sin embargo, la capacidad de Espa�a para alcanzar los niveles de competitividad de los l�deres europeos depender� de manera crucial de su capacidad en los pr�ximos a�os para flexibilizar su mercado laboral, disminuyendo aun m�s as� las persistentes altas tasas de desempleo, reducir las distorsiones en sus mercados de bienes, as� como en la mejora de la calidad de la educaci�n secundaria y terciaria, para poder desarrollar as� plenamente su capacidad como econom�a del conocimiento�

Que cal fer doncs? Quina �s la nostra actitud davant aquesta situaci�?De ben segur que hi ha dues opcions: aferrar-nos a les excel�lents dades econ�miques del 2006, i les que ja coneixem del primer trimestre del 2007, o endegar aut�ntiques actuacions, aprofitant la bonan�a mundial i el potencial espanyol per assumir el repte de la competitivitat per assolir una posici� m�s propera a la nostra octava posici� quant al pes macroecon�mic. En definitiva, avan�ar per esdevenir m�s forts, m�s competitius, sense esperar la crisi com ha passat en altres indrets.

Aquest fet comporta assumir plenament la competitivitat i els seus reptes, que no s�n altres que la innovaci�, la productivitat, la globalitzaci� i la gesti� integral de l�activitat, sabedors que en l�economia del coneixement, el talent i les persones s�n cabdals. Conseg�entment, la seva motivaci� i capacitaci� esdevenen la pedra angular on es vertebra la competitivitat.

Una menci� especial requereixen els aspectes motivacionals moltes vegades oblidats, aquests s�n basics en el comportament hum�, i per tant, clau per assolir la competitivitat, un �xit del que ha de gaudir el proc�s productiu i l�evoluci� de l�empresa simult�niament amb la de les persones que ho han fet possible. Cal incrementar el nombre de persones amb una disposici� intensa i compromesa, disminuint el del grup de persones amb un disposici� neutra o acomodada, i desterrant aquelles actituds d�indisposici� o d�oposici� als objectius establerts i assumits per l�equip. Un reconeixement no sols en forma de diners, sin� tamb� en reconeixement ent�s com a notorietat, evoluci� professional i formaci�, especialment en aquest darrer aspecte. La competitivitat sols assoleix altes cotes si la direcci� estimula als seus membres i facilita l�aplicaci� del seu talent creatiu tot facilitant el seu progr�s personal i professional.

Aix� doncs, les empreses en particular, i els col�lectius en general requereixen endegar actuacions que possibilitin formar persones capaces de liderar la generaci� de valor en un context canviant i complex que requereix afrontar la disponibilitat de l�aven� cient�fic i tecnol�gic, aprofitar les oportunitats dels mercats global, entendre que el coneixement �s regionalitzaci� a nivell planetari, que la globalitzaci� permet la fragmentaci� i multiempla�ament dels processos de generaci� de valor. De fer-ho i de millorar la nostra competitivitat dep�n en gran mesura la possibilitat de seguir escalant posicions i cobrir les necessitats i exig�ncies de les societats pr�speres. La bonan�a econ�mica ho obliga, i el futur ens ho exigeix.

Antoni Garrell

25 d�abril de 2007.