Publicacions d'Amics del Pa�s

Mem�tica i democr�cia

Albert Oriol i Bosch
Articles
Data: 16/06/2004
27364 lectures

Qu� �s la mem�tica? Quin lligam t� amb la democr�cia? Com est� la nostra democr�cia? Quin �s el perill real al qu� s'enfronta la democr�cia?

La �mem�tica� �s un costructe doctrinal que ja t� tres d�cades i que est� buscant el seu reconeixement com a �rea del coneixement cient�fic. Cal saber al menys que la mem�tica es a l�evoluci� cultural el que la gen�tica es a la evoluci� biol�gica. Aix� mateix el �meme� es a la mem�tica el que el �gen� es a la gen�tica. La difer�ncia, tanmateix, �s que el meme com a replicador d�informaci� encara no se li ha pogut trobar un substrat material o funcional, en tan que fa cinquanta anys que Watson i Crick varen assignar el ADN com a substrat qu�mic de la informaci� transferible de l�her�ncia biol�gica. La mem�tica �s encara doncs un camp del pensament al que li manquen consolidacions materials, malgrat que comen�a a mostrar-se com a molt f�rtil en la construcci� d�hip�tesis en l��mbit dels canvis culturals.

Recentment, Augner (�El meme el�ctrico: una teor�a sobre como pensamos�, Paidos 2004 ) estudia el problema i en fa una interessant analogia amb els virus inform�tics abans d�analitzar la mem�tica des de la perspectiva de les neuroci�ncies, i considera les similituds amb el parasitisme que ambd�s, memes i virus inform�tics, poden representar per l�hoste interactor del sistema (inform�tic o social).

Fins ara, trob�vem a faltar una teoria general que intent�s explicar els canvis culturals. La mem�tica en la seva aplicaci� a l�evolucionisme cultural ens d�na una primera aproximaci� que, encara que de moment sigui incompleta, amb la suggerent similitut amb els virus inform�tics, potents replicadors que parasiten els seus interactors.

El segon mil�leni de la nostra era s�ha acabat mostrant una tend�ncia d�implantaci� a l�al�a d�un tret cultural antropol�gicament molt avan�at: la DEMOCRACIA. La democr�cia �s una manifestaci� cultural complexa relativament recent que es manifesta en menys d�una quarta part de la poblaci� mundial per� que ha anat creixent amb alts i baixos i amb imperfeccions en els darrers 50 anys, despr�s de la darrera hecatombe b�lica en la que va enderrocar-se un del dos grans dogmes del totalitarisme del segle XX (el feixisme). L�altre va implosionar despr�s d�un desgast econ�mic no cruent al colapsar-se el socialisme real de la Uni� Sovi�tica i el seus sat�l�lits.

Qu� podem entreveure en la fase evolutiva amb qu� ens trobem al comen�ament d�aquest tercer mil�lenni? Estem ja segurs de que l�evoluci� cultural segueix una direcci� que ens porta irreversiblement cap a l�hegemonia de la democr�cia? Fins al 11 de setembre del 2001 aix� ho semblava, despr�s del 11 de mar� del 2004 podem comen�ar a tenir-ne seriosos dubtes.

Aquests dubtes no es nodreixen tan de la creen�a en la capacitat del �nihilisme actiu� del fonamentalisme isl�mic que ara per ara sembla ser el gran perill, si no mes aviat per el �nihilisme passiu� que rau en els �mbits de la cultura democr�tica occidental. Un nihilisme que no s�autoimmola en atemptats sin� que com a m�xim s�exterioritza en manifestacions �anti�. Cadasc� pot posar-hi el substantiu que vulgui i avui en dia no ser� dif�cil trobar l�explicitaci� del fenomen agregatiu �anti�. De fet un dels m�s antics i clarament derivats del per�ode �comunista� �s el que s�oposa al capitalisme, l�anticapitalisme. Un fen�men amb m�s d�un segle d�antiguitat que no perd clientela. Un fenomen comprensible quan el capitalisme en els seus or�gens fou �pur i dur�, salvatge. Un capitalisme per� que va anar evolucionant des del pillatge i l�esclavisme a les conductes normativitzades i regulades que han fet possible una economia de mercat basada en l�acumulaci�/reinversi� d�excedents i en la llei socialment consensuada.

El desig de posseir i l�afany de lucre no tenen res a veure amb el capitalisme sin� amb la condici� humana, de fet son trets pre-capitalistes que s�han donat a tot arreu i en tots els temps. En tot cas el capitalisme s�hauria de relacionar m�s aviat amb la moderaci� d�aquest impuls irracional (M. Weber. La �tica protestante y el espiritu del capitalismo, Alianza 2003).

Entre tots els pobles �antis� esmentem el del capitalisme per el fet que democr�cia fins avui ens sembla que va lligada a capitalisme i �s en funci� dels �par�sits culturals� que infecten les democr�cies que ens sembla important buscar aqu� el nihilisme passiu que debilita occident i el posa a risc, molt m�s que el nihilisme actiu expressat en forma de terrorisme. Per qu� si b� no ens �s possible trobar democr�cia fora del capitalisme, aquest no porta inevitablement a la democr�cia. Recordem que dues potencies com Alemanya i Jap� varen haber de ser condu�des a la democr�cia per la for�a de les armes, que Rusia encara est� molt lluny de ser-ho, per no esmentar pa�sos exuberants de capital com Ar�bia que no mostra cap intenci� de voler-ne ser o la mateixa Xina que s�est� industrialitzant a gran velocitat per� sense donar senyals de cap mena en aquest sentit.

Ens sembla que �l�anticapitalisme� �s un meme que no tan sols es replica i s�ext�n efica�ment en l�entorn cultural no-democr�tic, sin� que parasita i es reprodueix molt eficientment juntament amb la cultura democr�tica associant-se amb moltes, sin� totes, les altres posicions �anti�. Si els memes �anti� mostren una capacitat replicadora superior i en compet�ncia als memes dels valors democr�tics, que comporten actituds no excloents dels memes �anti�, s�arribar� a que aquests siguin dominants i el �nihilisme passiu� sigui un tret indisociable de les democr�cies facilitant la seva extinci� per rendici� davant el �nihilisme actiu� representat avui per el fenomen terrorista. Potser Glucksman (Occidente contra Occidente, Taurus 2004) no arriba a aquesta conclusi� encara, per� ens en fa un magn�fic an�lisi.