Publicacions d'Amics del País
Manresa i el repte de la competitivitat
- Antoni Garrell Guiu
- Posicionaments
- Data: 01/10/2006
- 27502 lectures
Reflexió sobre la necessitat de que a Espanya, i en concret Catalunya, es comencin a fer polítiques i actuacions que requereixen de la cooperació entre l'àmbit públic i privat, l'assumpció de riscs, el recolzament a la transferència dels resultats de la recerca... tal i com s'ha fet amb la recent obertura del Centre per la productivitat de Manresa.
Cal afrontar el Repte de la Productivitat: El Centre de Productivitat de Manresa una eina important, un exemple a seguir
Les notícies que rebérem el primer semestre de l’any relatives a la capacitat d’innovació i millora de la productivitat de l’economia espanyola en general i la catalana en particular no fóren bones, un fet que si bé afecta a la competitivitat, de moment, no està repercutint en el creixement de la nostra economia i en la generació d’ocupació, tal com queda certificat mensualment per les excel•lents dades macroeconòmiques. Les primeres alertes les rebérem al gener amb la publicació dels indicadors europeus d’innovació, on s’indicava que Espanya es situava en la posició 16 de la UE25 en les diverses categories, excepte en innovació en l’empresa que baixava fins la posició 22; a la vegada es constatava que les despeses en R+D del sector privat sols assolien el 45% de la mitjana Europea, i que les Pymes en programes d’innovació col•laborativa eren tan sols el 38% de la mitjana Europea. El document també posava de manifest que la Unió Europea estava molt llunyana dels líders en innovació, Estats Units i Japó, i que la distancia no es reduïa. Posteriorment, a finals de març, és publicà l’informe “Global Information Technology Report 2005-2006”, elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial que mesurava la capacitat dels països per aprofitar les innovacions que possibiliten les TIC. L’estudi feia referència a 115 països i indicava que Espanya havia passat del lloc 29 al 2004 al 31 en el 2005. El retrocés espanyol cal considerar-lo en un doble sentit, el primer és la seva posició quant al ranking de desenvolupament macroeconòmic, i el segon és que a l’any 2002 la posició que ocupava era la 25. Finalment recordar, quant a la problemàtica específica de la competitivitat, l’informe SIE’05 de Telefònica que indicà que l’economia espanyola era la única de la Unió Europea que havia perdut productivitat des de 1995: en el període 1995-2002 va perdre un 0,4%, mentre que l'increment mig de la UE15 fou d'un 1,2%, una llista que està encapçalada per Irlanda amb un increment del 3,6%. Les dades, tot demostrant que no s’afronten amb decisió els reptes de l’economia i la societat del coneixement, expliquen la pèrdua de competitivitat fruit de la manca de força innovadora i de capacitat per augmentar la productivitat. La importància d’aquestes dades cal enquadrar-la en el fet de que l’avantatge que vàrem tenir anys enrere respecte la resta d’Estats de la Unió fonamentada en el diferencial de costos s’ha difuminat, mercès l’augment del benestar i nivell de riquesa, i el nou context mundial capgirat per la liberalització mundial de comerç i l’empenta de les economies emergents, o ja no tan emergents, com les asiàtiques encapçalades per Xina. D’acord amb aquestes dades, reiteradament exposades i analitzades, s’han efectuat diverses propostes: incrementar els sectors basats en els nous paradigmes i sabers, potenciar el recolzament de la transferència dels resultats de la recerca, redefinició del model productiu, potenciar la formació dels treballadors actius o no, ...., i evolucionar el centres tecnològics cap a centres d'innovació, disseny i productivitat. Un conjunt d’actuacions que requereixen la complicitat del sector públic i privat amb el recolzament de l’administració, l’obertura, intercomunicació i planificació integral del territori superant les divisions municipals. Sabem com fer-ho però sovint ens manca la capacitat de cooperar i la voluntat del govern en prioritzar actuacions més enllà d’una legislatura. Hom pot tenir la sensació que reclamar canvis, reconèixer i donar crèdit als organismes internacionals en aquests aspectes és assumir el risc d’esser considerat pessimista. Però en tot col•lectiu i societat, afortunadament sempre hi ha territoris i persones disposades a fer apostes a llarg termini, d’harmonitzar l'interès particular i el col•lectiu, d’abordar projectes ambiciosos, d’assumir el risc d’avançar-se, d’esser pioners i manejar els desafinaments, aquest és el cas del centre per la productivitat que el conseller Jordi Valls va inaugurar el dijous a Manresa, una iniciativa de Microsoft, l’Ajuntament, el Centre Tecnològic, la Cambra, la Caixa de Manresa i el Cidem. Un centre que assumint el llarg camí per recòrrer en la productivitat i la innovació, neix amb voluntat d’afrontar i conquistar el futur, potenciant el territori i la seva gent, demostrant la capacitat quant a lideratge i voluntat decidida. De ben segur que cal felicitar a moltes persones, però en especial cal fer-ho al conseller Valls, ex-alcalde de Manresa, un ferm convençut de les potencialitats i reptes de l’economia del coneixement com s’evidencia amb les seves actuacions. El Centre que s’ha obert a Manresa és un exemple a seguir, un primer node del que hauria d’ésser la nova xarxa per impulsar la competitivitat i la innovació, com es fa en els pols d’innovació mundial i tal com detalla el document del Cercle per el Coneixement de l’any 2002, “la Societat del Coneixement una oportunitat per Catalunya”. Antoni Garrell i Guiu 30 de septembre de 2006. Cercle per el Coneixement Article publicat a e-noticies el dia 1 d'octubre de 2006