Publicacions d'Amics del País
Lètica en les relacions laborals
- Ferran Cardenal
- Resum d'activitats
- Data: 03/05/2013
- 5270 lectures
Ferran Cardenal, advocat especialista en Dret Laboral, repassa la història i l'evolució del dret laboral, configurat per garatir l'equilibri entre les dues parts contractants, i apunta per la seva redefinició tot construint un context macroètic global capaç d'assumir els reptes planetaris actuals.
PRIMERES REFLEXIONS:
1. – El treball és el principal instrument que tenen les persones per obtenir els mitjans necessaris per cobrir les seves necessitats. Si es manca de treball -o de possibilitats d'obtenir-ne – es manca de la principal via d'obtenció de recursos per sobreviure. Aquesta és la situació de milions de persones al nostre país i el seu nombre tendeix a augmentar... 2. - Però el treball no és tampoc garantia de supervivència. Un nombre important de treballadors percep pel seu treball un salari insuficient per assolir uns nivells de vida dignes. Són els "treballadors pobres" (els "working poor"). És a dir, persones que treballen però que amb les seves retribucions no superen el llindar de la pobresa. Al voltant d'un 12,7% de les persones pobres són persones que treballen i aquest percentatge va en augment. EL DRET DEL TREBALL GARANTIA D'EQUILIBRI ENTRE LES PARTS CONTRACTANTS El Dret del Treball es va configurar per regular adequadament les prestacions laborals en una societat industrial. La necessitat de protegir el treballador com a part contractual més feble i restablir un equilibri entre els drets i les obligacions de les parts, és el que justifica la seva existència. En els seus orígens la intervenció de l'Estat es va limitar a la tutela dels grups socials més oprimits o als aspectes més rellevants de l'explotació dels treballadors. En una fase posterior l'intervencionisme estatal es va ampliar a noves matèries (salaris, seguretat en el treball, aprenentatge...) i a regular les relacions col•lectives del treball (sindicats, negociació col•lectiva, vaga) com a reacció davant de les amenaces d'un moviment obrer fortament ideologitzat i revolucionari. Però aquesta evolució i consolidació del Dret del Treball va ser acompanyada d'un contracte social tàcit entre patrons i obrers que va permetre obtenir beneficis a ambdós col•lectius. Es considerava bo que els salaris fossin suficients, perquè això augmentava el poder de consum dels treballadors; que a una empresa li anés bé també era important per als seus treballadors, que compartien els seus potencials beneficis. Era normal que els sectors més rendibles de les empreses compensessin els menys rendibles atès que no totes les activitats de l'empresa havien de tenir una rendibilitat màxima si aquesta en el seu conjunt tenia beneficis ... LA GLOBALITZACIÓ I LA DESREGULACIÓ Però aquest històric contracte social s'ha rescindit i mantenir avui els principis que el sustentaven resulta impensable. S'ha produït un canvi del model productiu que requereix canvis organitzatius. Però aquest canvi ha suposat també un canvi de valors. La competitivitat i la productivitat s'han convertit en els dos objectius bàsics, i la reducció de costos i la maximització de beneficis en els principis rectors de l'actuació de les empreses. Això comporta externalitzacions, subcontractacions, reduccions dels costos salarials, precarietat laboral... I com a eix central, la reducció del paper de l'Estat en la vida econòmica i les seves conseqüències lògiques: la desregularització i les privatitzacions. I a això s'hi afegeix la desintegració del sistema d'interlocució social. La conseqüència és un canvi en el paper del Dret del Treball. Alguns autors parlen, fins i tot, de la seva desaparició. Es culpa al Dret del Treball, i al seu sistema d'equilibris, d'impedir el creixement de l'ocupació i de l'economia. I si cal optar entre creixement econòmic i drets laborals la tria es realitza a favor del primer i en detriment d’aquests últims. La darrera reforma laboral va en aquesta direcció: ha alterat de manera substancial la relació de poder entre empresaris i treballadors i ha introduït importants canvis en el conjunt de la normativa laboral, en perjudici dels darrers. Ha canviat les regles de joc. Per citar només un exemple: imposa una limitació a la ultraactivitat dels convenis col•lectius que en pot deixar milers sense validesa en els propers mesos. Des d'un punt de vista ètic cal preguntar-se si són realment incompatibles els drets laborals i el creixement econòmic i de l'ocupació. De la mateixa manera que cal també qüestionar-se: són èticament acceptables els sous multimilionaris dels directius de les grans empreses, els grans beneficiaris del nou model econòmic?; ¿Són èticament acceptables els expedients de regulació d'ocupació en les empreses amb beneficis?; essent rebutjable l'economia submergida, és èticament condemnable que hi recorrin els aturats en situació de marginalitat? Entre moltes d’altres preguntes. ÚLTIMES CONSIDERACIONS: 1. - En economia, els que dominen un bé escàs poden imposar les seves regles, llevat que el poder polític limiti els seus efectes. La situació actual, en què la demanda d'ocupació supera amb escreix l'oferta, col•loca de per si els ocupadors en una situació de superioritat, i la reforma laboral no ve a moderar, sinó a reforçar aquesta posició. Per això la crida a l'ètica en les relacions laborals és avui més important que mai. El compliment de la legalitat no és garantia d'un comportament ètic. 2. - Després dels canvis experimentats en un món globalitzat cal recontextualitzar l'ètica ajustant-la a les noves realitats del món laboral. I cal construir -o reconstruir- una macroètica capaç d'assumir les conseqüències planetàries del desenvolupament tecnològic, de la globalització i de la nova societat que està sorgint.