Publicacions d'Amics del Pa�s

L�tica en les relacions laborals

Ferran Cardenal
Resum d'activitats
Data: 03/05/2013
5223 lectures

Ferran Cardenal, advocat especialista en Dret Laboral, repassa la hist�ria i l'evoluci� del dret laboral, configurat per garatir l'equilibri entre les dues parts contractants, i apunta per la seva redefinici� tot construint un context macro�tic global capa� d'assumir els reptes planetaris actuals.

PRIMERES REFLEXIONS:

1. � El treball �s el principal instrument que tenen les persones per obtenir els mitjans necessaris per cobrir les seves necessitats. Si es manca de treball -o de possibilitats d'obtenir-ne � es manca de la principal via d'obtenci� de recursos per sobreviure. Aquesta �s la situaci� de milions de persones al nostre pa�s i el seu nombre tendeix a augmentar...

2. - Per� el treball no �s tampoc garantia de superviv�ncia. Un nombre important de treballadors percep pel seu treball un salari insuficient per assolir uns nivells de vida dignes. S�n els "treballadors pobres" (els "working poor"). �s a dir, persones que treballen per� que amb les seves retribucions no superen el llindar de la pobresa. Al voltant d'un 12,7% de les persones pobres s�n persones que treballen i aquest percentatge va en augment.

EL DRET DEL TREBALL GARANTIA D'EQUILIBRI ENTRE LES PARTS CONTRACTANTS

El Dret del Treball es va configurar per regular adequadament les prestacions laborals en una societat industrial. La necessitat de protegir el treballador com a part contractual m�s feble i restablir un equilibri entre els drets i les obligacions de les parts, �s el que justifica la seva exist�ncia. En els seus or�gens la intervenci� de l'Estat es va limitar a la tutela dels grups socials m�s oprimits o als aspectes m�s rellevants de l'explotaci� dels treballadors. En una fase posterior l'intervencionisme estatal es va ampliar a noves mat�ries (salaris, seguretat en el treball, aprenentatge...) i a regular les relacions col�lectives del treball (sindicats, negociaci� col�lectiva, vaga) com a reacci� davant de les amenaces d'un moviment obrer fortament ideologitzat i revolucionari.

Per� aquesta evoluci� i consolidaci� del Dret del Treball va ser acompanyada d'un contracte social t�cit entre patrons i obrers que va permetre obtenir beneficis a ambd�s col�lectius. Es considerava bo que els salaris fossin suficients, perqu� aix� augmentava el poder de consum dels treballadors; que a una empresa li an�s b� tamb� era important per als seus treballadors, que compartien els seus potencials beneficis. Era normal que els sectors m�s rendibles de les empreses compensessin els menys rendibles at�s que no totes les activitats de l'empresa havien de tenir una rendibilitat m�xima si aquesta en el seu conjunt tenia beneficis ...

LA GLOBALITZACI� I LA DESREGULACI�

Per� aquest hist�ric contracte social s'ha rescindit i mantenir avui els principis que el sustentaven resulta impensable. S'ha produ�t un canvi del model productiu que requereix canvis organitzatius. Per� aquest canvi ha suposat tamb� un canvi de valors. La competitivitat i la productivitat s'han convertit en els dos objectius b�sics, i la reducci� de costos i la maximitzaci� de beneficis en els principis rectors de l'actuaci� de les empreses. Aix� comporta externalitzacions, subcontractacions, reduccions dels costos salarials, precarietat laboral... I com a eix central, la reducci� del paper de l'Estat en la vida econ�mica i les seves conseq��ncies l�giques: la desregularitzaci� i les privatitzacions. I a aix� s'hi afegeix la desintegraci� del sistema d'interlocuci� social.

La conseq��ncia �s un canvi en el paper del Dret del Treball. Alguns autors parlen, fins i tot, de la seva desaparici�. Es culpa al Dret del Treball, i al seu sistema d'equilibris, d'impedir el creixement de l'ocupaci� i de l'economia. I si cal optar entre creixement econ�mic i drets laborals la tria es realitza a favor del primer i en detriment d�aquests �ltims.

La darrera reforma laboral va en aquesta direcci�: ha alterat de manera substancial la relaci� de poder entre empresaris i treballadors i ha introdu�t importants canvis en el conjunt de la normativa laboral, en perjudici dels darrers. Ha canviat les regles de joc. Per citar nom�s un exemple: imposa una limitaci� a la ultraactivitat dels convenis col�lectius que en pot deixar milers sense validesa en els propers mesos.

Des d'un punt de vista �tic cal preguntar-se si s�n realment incompatibles els drets laborals i el creixement econ�mic i de l'ocupaci�. De la mateixa manera que cal tamb� q�estionar-se: s�n �ticament acceptables els sous multimilionaris dels directius de les grans empreses, els grans beneficiaris del nou model econ�mic?; �S�n �ticament acceptables els expedients de regulaci� d'ocupaci� en les empreses amb beneficis?; essent rebutjable l'economia submergida, �s �ticament condemnable que hi recorrin els aturats en situaci� de marginalitat? Entre moltes d�altres preguntes.

�LTIMES CONSIDERACIONS:

1. - En economia, els que dominen un b� esc�s poden imposar les seves regles, llevat que el poder pol�tic limiti els seus efectes. La situaci� actual, en qu� la demanda d'ocupaci� supera amb escreix l'oferta, col�loca de per si els ocupadors en una situaci� de superioritat, i la reforma laboral no ve a moderar, sin� a refor�ar aquesta posici�. Per aix� la crida a l'�tica en les relacions laborals �s avui m�s important que mai. El compliment de la legalitat no �s garantia d'un comportament �tic.

2. - Despr�s dels canvis experimentats en un m�n globalitzat cal recontextualitzar l'�tica ajustant-la a les noves realitats del m�n laboral. I cal construir -o reconstruir- una macro�tica capa� d'assumir les conseq��ncies planet�ries del desenvolupament tecnol�gic, de la globalitzaci� i de la nova societat que est� sorgint.