Publicacions d'Amics del Pa�s

L��tica de la mobilitat sostenible

Joan Torres
Resum d'activitats
Data: 27/05/2014
4129 lectures

Joan Torres i Carol, enginyer industrial, defineix l��tica de la mobilitat sostenible com el comprom�s i les respostes que han de donar les institucions pol�tiques, econ�miques i socials en front a les actituds i comportaments aut�rquics i individualistes de la ciutadania occidental actual, per tal de millorar el medi ambient i donar compliment a la �toler�ncia zero� en els accidents de tr�nsit, entre d�altres.

La mobilitat �s la capacitat de traslladar i transportar persones i mercaderies d�un origen-destinaci�, essent un del pilars del desenvolupament econ�mic i social del nostre temps. La mobilitat i els seus modes de transport s�n vistos tradicionalment com uns elements positius i dinamitzadors de la nostra societat.

La mobilitat generadora de m�s despla�aments, m�s r�pids, distants i segurs, el seu desenvolupament tecnol�gic (I+D+I), les seves infraestructures semblen no suficients fins i tot en �poca de crisi, en l�imaginari social. Demandes que malgrat tot generen la congesti�, contaminaci�, estr�s, el soroll, el cost, accidents... com a externalitats negatives a suportar pel conjunt dels ciutadans, si no ens plantegem nous paradigmes en el conjunt del sistema.

La resposta a la necessitat de continuar planificant i gestionant la mobilitat, conscients dels seus efectes negatius, provoca un nou concepte de la mobilitat, la mobilitat sostenible, que a partir del reconeixement de la mobilitat com un dret ha de ser generadora d�una nova �tica normativa per tal de garantir m�s seguretat integral, salut, igualtat d�oportunitats i reducci� de combustible i CO2

Mobilitat sostenible que a trav�s de nous paradigmes i eines com la planificaci� urban�stica concurrent, integral i transversal, de la gesti� d�un mix dels diferents modes de transport, d� una regulaci� normativa garantista per� alhora congruent i proporcional, han d�aconseguir, al marge dels objectius espec�fics de la planificaci� f�sica i funcional, el canvi d�h�bits i de comportament per un �s m�s racional dels diferents modes de transports.

Una nova �tica de comportament viari, que s�ha d�aconseguir mitjan�ant una integraci� i coher�ncia entre els principis i les pr�ctiques, el que es coneix , per �buenos modales� avui en des�s, i que fan refer�ncia a les maneres de ser i de fer coherents amb els principis que un diu creure.

Per qu� una nova cultura �tica? Molts estudis avalen que �les barreres� per aconseguir una mobilitat sostenible �s la falta de percepci� en el comportament propi (principis i pr�ctiques), al no recon�ixer la cooperaci� als danys comuns que els h�bits individuals produeixen.

Percepci� negativa que s�alimenta i justifica per pol�tiques dels governs, per exemple, de les pol�tiques de l�urbanisme de la difusi�, baixa qualitat del transport p�blic, el seu cost, una Llei de Seguretat Vi�ria �massa� punitiva (especialment en velocitat i alcohol�mia i drogues) que donen lloc a antigues i males pr�ctiques en l��s del vehicle privat. Tamb� a l�associar l�estalvi i efici�ncia energ�tica amb una p�rdua de qualitat de vida, clara �barrera� social per l�aplicaci� de pautes de consum m�s raonables.

Per una altra banda, l�exist�ncia d�una percepci� positiva per l�acceptaci� de nous h�bits en l��s de modes m�s sostenibles (bici, transport p�blic i taxi h�brid). A les limitacions de la llibertat d�elecci� i �s, especialment en l�autom�bil (zones 30, zones per a vianants, ordenaci� vi�ria, etc..). Assimilaci� de noves c�rregues econ�miques (peatges, zona blava-verda, aparcament, futura vinyeta, etc.) o un nou concepte de cost-�s (no al cotxe de propietat sin� de lloguer, cotxe compartit, etc)

Aquestes reflexions posen en evid�ncia la necessitat d�una �tica transversal en la planificaci�, gesti� i formaci� de la mobilitat tant a nivell pol�tic com econ�mic, conceptual i social, per� cal tenir en compte que la cultura �tica del comportament viari �s patrimoni dels ciutadans, conceptes com l�espai d'un b� compartit, necessitats de codis i lleis, institucions i agents com a element fonamental de conviv�ncia, els mites de la llibertat, drets i deures, raons i emocions, joves grup de risc, conductor verd, educaci� generadora de civisme, etc. S�n els elements que configuren la trilogia seguretat vi�ria, ecologia i civisme.

Es diu �que la manera de conduir �s un reflex directe de la manera de viure�. Aquesta �s la clau de volta de la nova cultura �tica de la mobilitat sostenible.