Publicacions d'Amics del Pa�s

Les TIC, palanca de l�educaci�

Ramon Palacio
Articles
Data: 18/02/2011
12313 lectures

Vagi per davant una opini� personal, potser agosarada. En l�estat del benestar europeu, que esperem que pugui ser algun dia est�ndard mundial, crec que l�educaci� de qualitat ha de ser el m�s universal dels drets civils, m�s universal que altres drets de primer nivell com la salut, la vivenda o el treball. De fet, sols hi veig m�s importants els drets a la integritat f�sica i jur�dica de la persona, �s a dir a la vida, la llibertat, la seguretat, a la personalitat jur�dica i a la nacionalitat.

Les TIC, palanca de l�educaci�,

O com aconseguir un ensenyament efica�, eficient i de qualitat.

Vagi per davant una opini� personal, potser agosarada. En l�estat del benestar europeu, que esperem pugui ser algun dia est�ndard mundial, crec que l�educaci� de qualitat ha de ser el m�s universal dels drets civils, m�s universal que altres drets de primer nivell, com la salut, la vivenda o el treball. De fet, sols hi veig m�s importants els drets a la integritat f�sica i jur�dica de la persona, �s a dir a la vida, a la llibertat, a la seguretat, a la personalitat jur�dica, a la nacionalitat.

A nivell individual, l�educaci� proporciona la capacitat de valorar-se com a persona, la for�a de l�autoestima, i permet lluitar per tots els altres drets recollits en la declaraci� universal dels drets de l�home. Per altra banda, a nivell col�lectiu, l�educaci� fa dues aportacions fonamentals a la societat. La primera �s �expansiva�, en el sentit que els nivells de desenvolupament intel�lectual d�un conjunt de persones (coneixements, habilitats, cultura,�) estan directament correlacionats amb els nivells de desenvolupament econ�mic d�aquest col�lectiu (riquesa, renda per c�pita, qualitat de vida,�). I la segona �s �redistributiva�, ja que que una educaci� universal de qualitat permet anivellar les posicions de sortida generacionals en la cursa de l��xit professional i econ�mic, fomentant aix� la igualtat d�oportunitats i la mobilitat en l�escala social.

Estem ara en un m�n que ha introdu�t justificadament, per motius d�efici�ncia, les tecnologies de la informaci� i de la comunicaci� en pr�cticament totes les activitats socials i econ�miques. Les TIC s�n les eines b�siques de proc�s i transmissi� de la informaci� (i tots vivim i treballem amb la informaci�). La disponibilitat d�aquestes eines en qualsevol lloc, ubiq�itat i, fins i tot, en entorns din�mics, mobilitat, ens permeten avui treballar rem�tament, �s a dir, assimilar la informaci�, processar-la, construir coneixement, prendre decisions i comunicar-les des de qualsevol lloc (i en qualsevol moment).

Per� en el proc�s de l�educaci�, al menys en l�ensenyament en les escoles, tant de prim�ria com de secund�ria, de professionals i, fins i tot, universit�ria, hi ha una peculiaritat important. Els alumnes i els professors s�n de diferents generacions, uns s�n nadius digitals i els altres som immigrants digitals (simplificadament).

Tenim uns alumnes digitals, que dominen la imatge, que s�han format (b� o malament) amb la tv, que practiquen l��s dels dispositius 3G per fer fotos i gravacions en v�deo, que comparteixen informaci� i experi�ncies amb la missatgeria instant�nia, els xats i el messenger, que viuen al facebook de manera natural, etc. Resumint, tenim uns alumnes 2.0. Per contra, tenim uns adults (i entre ells els professors) que ens hem incorporat amb dificultats al m�n TIC, que fem esfor�os per atrapar l��mbit digital, que no trobem les barres d�eines en la pantalla, que ens agrada llegir en paper, que potser ja estem en el linked In i en el facebook i en el twitter per� que no ens hi sentim prou c�modes. En definitiva, som uns adults 1.0.

Tota innovaci� integra l�estat anterior. Ni el cine va anular el teatre, ni la TV el cine, ni els videos/CD�s la TV, ni l� internet (amb totes les seves funcionalitats) els anteriors. Cada nou procediment tecnol�gic integra els anteriors, en el sentit dial�ctic d�Hegel, i sempre queda un cert �market share� per a tots.

En aquest context, ja no t� sentit un ensenyament exclusivament magistral, ni uns recursos lineals de la informaci�. Ara tots aquests elements estan en xarxa (i el dif�cl �s destriar-la, processar-la, transformar-la en coneixement). El coneixement es crea individualment i col�lectivament �dins� del grup, les experi�ncies es comparteixen. I aix� no �s possible sense tecnologies de la informaci� i la comunicaci�. Per� aix� no vol dir que no hi hagi espai per a la lectura, per a la classe magistral, per a l�estudi a la biblioteca, per a les presentacions orals o per al debat. Hi ha lloc per a tot. Sols que la nova incorporaci� tecnol�gica ens potencia les anteriors.

Ara fa 25 anys, el 30 de gener de 1986, el govern de Catalunya fou pioner en la utilitzaci� de les TIC en l�ensenyament quan va aprovar el decret de creaci� d'un important pla de modernitzaci� de l'ensenyament "en ordre a la consecuci� d'uns objectius de renovaci� pedag�gica, d'innovaci� educativa i de formaci� permanent" que "a trav�s de l'aplicaci� de nous models, sistemes i instruments" fos capa� de proporcionar "solucions adequades als problemes plantejats per les noves i canviants situacions" en qu� es trobava immers el sistema educatiu. El Programa d'Inform�tica Educativa (PIE) que ha arribat fins als nostres dies era una pe�a clau d�aquell pla de modernitzaci� a llarg termini. I, altra vegada, al gener del 2009, quan ja era evident la pot�ncia del format digital, i aprofitant la reducci� dels preus dels PCs port�tils i la irrupci� (a vegades indu�da) dels llibres de text en format digital, tamb� a preus competitius per alumne, la Generalitat de Catalunya va iniciar el projecte Educat 1x1, d�acord amb el programa estatal Escuela 2.0 i amb cofinan�ament del Ministerio de Educaci�n y Ciencia.

L�Educat 1x1 �s una revoluci� procedimental a l�escola, que requereix de noves instal�lacions i equipaments a l�edifici escolar, de connectivitat i comunicacions amb el m�n exterior, de continguts digitals en nous formats interactius i, sobretot, d�acompanyament, de formaci� del professorat i de suport tecnol�gic, per assegurar el canvi cultural necessari en l�entorn educatiu. M�s enll� dels aspectes purament tecnol�gics, l�Educat 1x1 aconsegueix innovar en els plantejaments did�ctics dels centres i facilitar els enfocaments competencials de manera que augmenti l��xit educatiu de l�alumnat.

Les TIC s�n l�element multiplicador de l�efic�cia i l�efici�ncia educativa.