Publicacions d'Amics del Pa�s

Les TIC com a palanca d�impuls dels Serveis

Josep Maria Vil�
Articles
Data: 24/12/2010
12076 lectures

L'Economia dels Serveis �s el nou paradigma pel desenvolupament global. Actualment representa prop del 60% del PIB mundial i, com veurem, �s el segment de l'economia que utilitza m�s intensament les TIC.

El primer problema, a l'hora d'analitzar aquest segment de l'activitat econ�mica, �s la seva definici�. La definici� cl�ssica d'activitat industrial diu que �s la que produeix b�ns emmagatzemables, resultat d'una cadena de subministraments, i que, conseq�entment, s�n susceptibles d'exportaci�. Per� resulta que, per exemple, actualment el sector de Serveis representa un ter� del total de les exportacions industrials a l�OECD i que hi ha ind�stries que produeixen software i continguts digitals no emmagatzemables.

L'impacte de les TIC al sector dels Serveis �s desigual, segons el segment del sector que es tracti. Anem doncs a analitzar aquests segments segons la classificaci� North American Industry Classification System (NAICS), per� agrupats segons la seva finalitat en tres blocs.

El primer bloc el formen els Serveis Financers, �s a dir, els que proporcionen les entitats finaceres, les asseguradores i les gestores de capital. Aquests serveis estan basats �ntegrament a l��s intensiu d�informaci� i, per tant, s�n els serveis a on les TIC tenen un paper m�s destacat. I en sentit invers, es pot dir que sense les TIC no hi haurien serveis financers com els coneixem actualment. Tot i aix�, les difer�ncies en la utilitzaci� de les TIC a aquests serveis entre pa�sos �s molt considerable i, per tant, hi ha un important potencial de millora. Per altra banda, la major part de la innovaci� als Serveis Financers es deu tamb� als aven�os a les TIC, o estan suportats per ells. En aquests sentit es pot dir que les TIC s�n la palanca principal pel desenvolupament del sector de Serveis Financers.

Un Segon bloc el constitueixen els Serveis Socials i Personals, que engloben: l'educaci�, la salut i els serveis socials, l'administraci� p�blica, el turisme i restauraci� i l'oci i entreteniment.

Encara que sembli molt ampli i variat, totes aquestes activitats, tenen en com� que adrecen els seus serveis al gran p�blic, format per ciutadans de diverses configurations pol�tiques, o per particulars, interessats per algunes modalitats d'aquests serveis. Per aix�, en tots els casos, a m�s de la provisi� del Servei �s necess�ria una forta capacitat de gesti� de la pr�pia provisi�.

Aquesta capacitat de gesti� est� basada totalment en l'�s de la informaci� i, per tant, la seva efici�ncia est� lligada a la utilitzaci� intensiva de les TIC. En aquest sentit cal destacar la import�ncia que tenen els portals per l'atenci� al p�blic, no solsament per la millor efici�ncia del Sistema, sin� per la millora de la qualitat del servei prove�t.

A molts dels serveis d'aquest bloc, les TIC tamb� juguen un important paper per a la provisi� dels propis serveis, com �s el cas de l'Administraci� P�blica i en bona part de l�oci i entreteniment, ja que estan basats en l��s de la informaci�.

Tamb� �s interessant constatar que les TIC han ajudat de forma substancial a la transformaci�, que han fet els serveis d'aquest bloc, des d�uns Sistemes fortament artesanals a uns Sistemes de producci� massiva de qualitat, com fa cent anys va fer el sector de la ind�stria manufacturera. El pas seg�ent d'aquesta evoluci� va cap a la personalitzaci� dels productes i serveis, i aix� nom�s �s possible mitjan�ant la utilitzaci� intel�ligent de les TIC, com ho est� fent la ind�stria de l�autom�bil o diversos portals de comer� electr�nic. I sembla ser que seran els Serveis els que podran portar la davantera en quest cam� els propers anys, gr�cies a la major capacitat per aprofitar les innovacions de les TIC.

El Tercer bloc el formen els Serveis Empresarials, �s a dir: la comercialitzaci�, la distribuci�, emmagatzemament i reciclatge, els Serveis professionals i administratius, els de manteniment i seguretat, els de lloguer i leasing i els d'informaci�.

Aquests serveis en realitat corresponen a activitats complement�ries del sector industrial que, en molts casos, han estat externalitzades. Freq�entment es parla de la devallada del sector industrial i del creixement del sector Serveis com un signe de maduresa de l'economia. El que �s cert per�, no com un indicador de substituci� d'un sector per l'altre sin� com un indicador d�una reorganitzaci� interna del propi sector industrial.

Als pa�sos de l�OECD es calcula que un 22% del total dels Serveis s'incorporen a la producci� industrial i a Catalunya, a un estudi m�s detallat, es calcula que el sector industrial m�s el dels Serveis per la ind�stria representen un 59,1% del valor afegit brut i un 53,7% de l�ocupaci�.

Aquests serveis representen importants externalitats econ�miques per a la creaci�, o atracci�, de noves empreses a un territori i s�n doncs d'una import�ncia cabdal. La majoria d'ells corresponen a la part de la activitat industrial m�s intensiva en informaci� i, conseq�entment, la part a on m�s les TIC poden millorar la seva efici�ncia.

Aquests Serveis es continuaran incrementant, al menys a les economies m�s desenvolupades, no nom�s per l�externalitzaci� abans comentada, sin� per l'increment de l�activitat industrial en xarxa, que interrelaciona diverses ind�stries i serveis per la producci� dels b�ns corresponents. En aquest sentit, les TIC tindran tamb� un paper molt rellevant.

Finalment dins d'aquest bloc figuren els Serveis de Tractament de la Informaci� que tamb� es poden considerar, en una bona part, com a ind�stria. El que fa, com ja d�iem al comen�ament, que les fronteres entre el sector de Serveis i de la Ind�stria siguin cada vegada m�s borroses.