Publicacions d'Amics del Pa�s

L�empresa, el mercat i el coneixement

Santiago Montero i Homs
Articles
Data: 18/06/2008
24990 lectures

Reflexi� sobre alguns canvis originats al llarg del segle XX, com la implantaci� del coneixement i l'acceptaci� quasi total dels mecanismes de mercat. Article que fa un breu an�lisi sobre el coneixement com a valor intangible i la seva relaci� amb les noves formes d'organitzaci� mercantil.

�s molt dif�cil adonar-se'n del que passa en els moments de canvi. Necessitem perspectiva per a valorar-los. Est� clar que a finals del segle XX s'han produ�t tants canvis que encara no sabem si es tracta d'un de molt gros o una combinaci� de varis al mateix temps. Per� al menys s'han produ�t simultani�ment dos canvis, contradictoris entre s�, que encara no han desenvolupat el seu potencial i que donaran molt joc en el futur. Em refereixo a la implantaci� del coneixement i a l'acceptaci� quasi total dels mecanismes de mercat.

El coneixement �s un intangible que ha guanyat pes des de la revoluci� industrial fins avui en dia. De fet els economistes cl�ssics no van esmentar mai el �saber fer� entre els factors de la producci�. A principis del segle XX alguns van esmentar el concepte d'�organitzaci� com un factor de producci�. Fins i tot Von Hayek, com no el sabia quantificar, va dir que per mecanismes interns de mercats s'incorporava de manera equilibrada en els valors promig del capital i del treball. Pero �s evident que el promig del �saber fer� que incorporaven els treballadors de l'�poca de la revoluci� industrial era petit i equilibrat mentre que avui �s gran i molt variat entre diferents treballadors.

Per dir-ho en poques paraules, un treballador industrial es podia formar en pocs dies ja que des del primer moment podia aconseguir el m�xim rendiment. En canvi el treballador del coneixement, que necessita una gran formaci� pr�via, no aconsegueix el ritme de treball fins un llarg per�ode d'adaptaci� a l'empresa del coneixement. �s clar que el treballador industrial estava indefens i necessitava sindicar-se, mentre que el del coneixement passa a ser valorat per l�empresari com a soci necesari de qui no es vol deslligar.

Naturalment que avui en dia tenim una barreja de llocs de treball industrials i de coneixement segons les activitats. Fins i tot dins de la mateixa empresa i centre de treball. Per� es evident que les feines amb alt grau de coneixement van guanyant terreny i comen�en a ser majorit�ries. Aix� t� gran import�ncia en molts aspectes, com la crisis sindical, per� tamb� en l�obsolesc�ncia dels mecanismes de mercat com veurem m�s endavant.

Respecte als mecanismes de mercat tamb� hi ha un gran canvi. Per no remontar-nos gaire lluny, convindrem que despr�s de la 2� Guerra Mundial tots els pa�sos avan�ats van adoptar �l�economia social de mercat� i les idees socialdem�crates competien amb les consevadores o liberals. Per� molts acceptaven que la igualtat de drets i oportunitats justificava escola i sanitat p�bliques. Tamb� es reconeixia que el mercat �s el millor reassignador de recursos per� que hi havia �monopolis naturals� que era millor que f�ssin p�blics.

La novetat ha estat l�eclosi� de la societat del coneixement junt a la revoluci� neoconservadora dels anys 80. Un doble atac pol�tic i acad�mic liderat per Reagan, Thatcher i Friedman amb fort acompanyament medi�tic a nivell mundial va imposar el mercat total. Tot es pot posar en mercat fins i tot la distribuci� el�ctrica o de l'aigua, cosa que els enginyers encara no comprenem gaire b�. Per� retic�ncies apart, el tsunami neoliberal s'ha imposat en bona mesura a tot el m�n. Fins i tot els socialdem�crates, confosos per un h�bil Blair, s'han entregat. Diguem com a conclusi� que en temps d'eclosi� del coneixement, s'imposa l'economia de mercat i la contabilitzaci� a trav�s dels m�todes pensats per a la SA tradicional.

I aqu� hi ha una certa contradicci�. El mercat est� basat en l'acci� de les empreses que competeixen. Les empreses s'administren a trav�s de la figura de la societat an�nima i aquesta ha de negociar i contabilitzar el coneixement. L'empresa dif�n, protegeix i negocia el coneixement. Per� el coneixement no �s una cosa que de manera preconcebuda es pugui abarcar, limitar, retenir, mesurar, valorar ni vendre.

Han comen�at a apar�ixer els problemes. Els preus de transmissi� de les empreses depenen de la retenci� dels equips humans, cosa molt dif�cil de garantir. Les patents s�n moltes vegades impossibles de protegir. Els contables no troben manera de contabilitzar els intangibles. I tot aix� va amb velocitat creixent. Hom pot dir que la SA i el seu model contable no serveixen per la societat del coneixement. Hem de trobar un nou instrument que ning� sabem intuir.

La paradoxa �s que els neocons i els sindicalistes, amb una fe m�s pr�pia d'integristes que d'agents socials, segueixen defensant els seus principis. Fins quan?