Publicacions d'Amics del Pa�s

L�educaci� requereix continu�tat familia-escola

Lina Zulueta
Posicionaments
Data: 10/01/2008
21718 lectures

Posicionament sobre l'estat de l'educaci� a Catalunya, que reflexiona sobre els motius del frac�s escolar i planteja la necessitat d'abordar el problema des d'una perspectiva que armonitzi la fam�lia, el treball i el lleure. En aquest sentit, cal entendre que bons resultats en educaci� sols s'obtindran si s'assumeix el repte de l'aprenentatge i s'aplica amb coneixement.

El segle XX ha estat un temps contradictori, a m�s d'haver viscut cruents conflictes tamb� ha aportat grans aven�os cient�fics i tecnol�gics. Afortunadament nosaltres gaudim d�aquests avan�os, i encara podem continuar fruint d�un benestar general, si el coneixement ens acompanya. Una de les claus per mantenir aquest bon proc�s econ�mic i social s�n les persones, persones formades, aptes per a desenvolupar-se en una societat complexa, plural, comunicada en temps real i global.

La societat requereix que les persones que la integrin siguin capaces d� afrontar els problemes presents i el reptes que esdevindran, per� si aix� ja �s important, encara es necessita m�s per mantenir la cohesi�, per evitar extremismes, i per recon�ixer el progr�s; per tant �s necessari que tots els membres socials estiguin formats, i que disposin de coneixements suficients per desenvolupar-se en situacions variables; de manera que quan ens trobem amb el frac�s escolar no es tracta tan sols de la incapacitat d�alguns alumnes que no finalitzen els estudis o no adquireixen l�acreditaci� associada als estudis cursats, sin� que el frac�s �s m�s profund, �s la causa que sovint impedeix la lliure capacitat d�elecci�.

Espanya �s un dels Estats amb menys desigualtat eductiva, i des de 1991 ha multiplicat per dos el percentatge de persones amb estudis de batxillerat, per� els resultats del nostre sistema eductiu s�n dolents. Aquest �s un fet conegut des de fa molt de temps per� ignorat per tots aquells que saben la import�ncia de l�educaci�, que observen amb cura els informes que analitzen de forma comparativa els resultats dels sistemes educatius de diversos pa�sos. L�informe PISA 2000 (programa per l�avaluaci� internacional dels alumnes), que involucrava a 32 pa�sos de la OCDE, avaluant la capacitat que tenen los alumnes de 15 anys en aplicar els seus coneixements en lectura, matem�tiques y ci�ncies, va posar en evidencia que els alumnes de l�Estat estaven per sota de la mitjana dels pa�sos europeus m�s avan�ats en la capacitat per comprendre el que es llegeix, en redactar i en mat�ries instrumentals tant les b�siques com les matem�tiques". Els resultats dels nostres joves ocupaven la posici� 18 en habilitat lectora, la 23 en matem�tiques i la 19 en ci�ncies. La import�ncia de les 3 �rees �s not�ria, per� voldria posar �mfasi en la relativa a la capacitat lectora, ja que aquesta habilitat �s determinant per avan�ar en el proc�s de l�aprenentatge, i la seva abs�ncia impedeix continuar aprenent i s�adquireixen seriosos riscos d�esser exclosos del sistema productiu, en disposar de poques habilitats per afrontar les exig�ncies ocupacionals, especialment quan el model econ�mic adquireix els trets propis de l�economia basada en el coneixement.

Si l�informe Pisa 2000 encenia una llum d�alarma, 3 anys despr�s, l�informe corresponent al 2003 indicava, ja analitzant 41 pa�sos quant matem�tiques, ci�ncies, lectura i resoluci� de problemes reals, que els resultats dels alumnes espanyols seguien sense millorar posicions. Els resultats es trobaven en una situaci� semblant als del 2000, aleshores el 20% dels alumnes no assolien el nivell m�nim en matem�tiques i al 2003 el percentatge era del 23%. Quant a la comprensi� de textos i en ci�ncia es trobaven en una posici� similar, si b�, segons indicava l�informe, la disminuci� era estad�sticament irrellevant. El que �s innegable �s que a nivell global els resultants se situaren per sota de la mitjana dels 30 pa�sos de l�OCDE avaluats, i els coneixements adquirits eren inferiors en totes les �rees als resultats mitjans dels pa�sos m�s desenvolupats del m�n.

Aquests s�n els antecedents de l�evoluci� del sistema educatiu, per tant no sorpr�n que Espanya, segons el darrer informe Pisa publicat recentment, segueixi amb resultats semblants als del 2003, la qual cosa implica estar per sota de la mitjana de resultats dels estudiants dels pa�sos de l�OCDE. En contrapunt a pa�sos com Finl�ndia que segueix millorant, o Canad� que pass� del lloc 11 al 2003, al tercer lloc en el 2006; igual que Alemanya i �ustria que a partir del primer informe endegaren actuacions per millorar, ja que de fer-ho o no es jugaven el futur dels seus ciutadans. Aquestes actuacions han perm�s passar del lloc 18 al 10 a Alemanya i del 23 al 14 a �ustria. Evidenciant que quan el diagn�stic es pren seriosament, fugint d�an�lisis complaents i de les justificacions, la millora dels resultats �s possible.

L�Informe PISA tamb� mostra les asimetries entre les diverses comunitats de l�Estat espanyol; Catalunya �s una de les que assoleixen pitjors resultats, retrocedint respecte el 2003, especialment amb ci�ncies on perd nou posicions i se situa en el pen�ltim lloc del r�nquing de l�Estat, sols per sobre d�Andalusia. Unes dades que confirmen el diagnosi de l�estudi elaborat per la Fundaci� Jaume Bofill, que el passat octubre explicava que el frac�s escolar a Catalunya sols era superat a Espanya pel estudiants canaris i extremenys; quant a la Uni� Europea nom�s Malta i Portugal presentaven xifres pitjors a les catalanes. �s molt preocupant que el 34,1% dels estudiants catalans, segons l�estudi esmentat, deixen d�estudiar entre els 18 i els 24 anys, 4 punts per sobre de la mitjana de l�Estat, i 20 punts per sobre del frac�s escolar del Pa�s Basc. Un frac�s escolar que cal considerar-lo amb una altra dada preocupant, la qual ens indica que Catalunya es troba a la cua d'Europa quant a percentatge de poblaci� que supera l'educaci� secund�ria, ja que �nicament el 60,3% dels estudiants catalans superen l'ESO (7,8 punts menys que al 2000), cosa que representa 15 punts per sota del percentatge de La Uni� Europea.

De ben segur que l�educaci� requereix m�s inversi�, superant el 2,1% que actualment es dedica a Catalunya, i esfor�ant-se per superar el 3,5%, com apunten diversos estudis, ja que durant anys l�assignaci� de recursos a l�educaci� no va �sser priorit�ria. Una manca d�inversi� en formaci�, que no �s sols en formaci� b�sica, perqu� mentre la Uni� Europea gasta de mitjana en formaci� per cada aturat uns 1.327� o Alemanya 2.033�, a Espanya s�n sols 479�, segons indica l�Euro�ndex laboral IESE-Adecco, un fet que dificulta seriosament la reincorporaci� al mercat laboral dels desocupats. Una xifra que cal enquadrar-la sabent que Espanya �s el pa�s que m�s diners dedica a subvencions als aturats.

�s necess�ria m�s inversi�, sense cap mena de dubte, per� tamb� �s cert que els professors tenen clares mancances at�s el seu model de formaci�, ja qu� els escenaris en qu� desenvolupen la seva activitat s�n molt diferents per als que van esser entrenats. Malauradament l�opci� per l�ensenyament �s tan sols una alternativa per a molts professionals, quan altres vies no han funcionant, i que la implicaci� dels mitjans de comunicaci�, en especial la TV p�blica, �s nul�la. Per� a pesar d�aquests aspectes, cal entendre que el proc�s d�aprenentatge �s molt complex i que no es circumscriu exclusivament a l��mbit de l�escola. L��xit o el frac�s est� molt arrelat tant al model d�ensenyament, a l�estabilitat del mateix, a l�organitzaci� de les classes i mat�ries, a la preparaci� dels mestres i als recursos assignats, com a l�estructura i l�ambient familiar.

L�educaci� en aptituds requereix de mesures escaients, i per afrontar-les es necessita de la unitat familiar, sigui com sigui l�estructura per� sempre responsable, i del conjunt d�agents i canals d�informaci�. Conseq�entment, molts s�n els fronts on cal treballar, ja que malauradament el nostre model es basa en un ensenyament que no esperona l�esfor� i oblida l�excel�l�ncia, que t� caracter�stiques poc flexibles i uniformitzats en un entorn clarament heterogeni, que el nivell de formaci� dels pares �s baix, espacialment els materns, que t� poca disposici� per assolir alts nivells de lectura i garantir la capacitat de comprendre el que es llegeix, que no assumeix dotar als joves de capacitat per observar, analitzar i reflexionar, que el pares, renunciant a les seves obligacions, deleguen a l�escola tant l�educaci� com la formaci� i que la formaci� dels mestres no s�ajusta a les exig�ncies dels temps actuals.

L�estructura de suport, la qual configura el car�cter per afrontar reptes significatius, �s la unitat familiar i esdev� una de les claus m�s significatives en l��xit de l�adaptaci� dels alumnes a l�estudi. El contacte pares i fills �s fonamental per configurar les actituds adequades, per� en la societat actual altament consumista i amb salaris que obliguen a treballar a dedicaci� plena al pare i a la mare la falta de temps disponible perjudica la relaci�. La separaci� familiar podria no ser negativa, per� la majoria de vegades �s un motor de concessions desmesurades als fills per aconseguir la seva estima o en la recerca de l�autocomplaen�a reparadora per no dedicar el temps que els fills requereixen. En la societat actual, amb freq��ncia els avis substitueixen als pares en la millor de les ocasions, perqu� habitualment �s la televisi�, i les seves ensenyances, la que substitueix als adults. Sovint molts infants passen m�s hores davant la televisi� que a l�escola, i que la programaci� infantil est� disminuint per no �sser rendible, aquest fet �s prou conegut des de gener del 2004, quant el Consell del Audiovisual de Catalunya va presenta el Llibre Blanc sobre la educaci� en l�entorn Audiovisual, en el que s�indicava que els menors entre 4 i 12 anys passen 990 hores anuals davant la televisi�, en contrapunt a les 960 que passen en el col�legi, i a la vegada que la franja hor�ria en qu� els infants veuen m�s televisi� �s entre les 9 i les 12 del vespre. A aquestes hores cal sumar-ne el temps dedicat a videojocs, o en l�ordinador, de mitjana unes 30 hores setmanals davant de la pantalla. Unes hores que la majoria dels nens estan sense supervisi� d�adults.

Solucionar el problema de l�educaci� comporta un doble comprom�s, disposar d�excel�lents escoles, professors i recursos, per� tamb� de conciliar la vida professional i la familiar, el treball i l�educaci� dels fills. Com fer-ho �s el repte, per� Catalunya i Espanya no s�n diferents a altres pa�sos que estant guanyant el repte de l�educaci�, cal analitzar les millors solucions i aplicar-les, sabent que sols harmonitzant fam�lia, treball i lleure donar� els millors fruits.

En aquest projecte plural no valen visions curtes, ni egoismes ideol�gics, cal entendre que bons resultats en educaci� sols els obtindran els qui assumint el repte de l�aprenentatge, l�apliquen amb coneixement, sense renunciar a harmonitzar l�estudi amb la relaci� i el comprom�s social, en definitiva aquells que adopten l�equilibri en la complicitat i continu�tat entre escola i fam�lia.

Lina Zulueta Fern�ndez.

Fil�loga y psicopedagoga.

Membre de la Junta directa del Cercle per al Coneixement.