Publicacions d'Amics del Pa�s

L�any de l�internauta

Joan Mayans Planells
Articles
Data: 30/01/2007
25803 lectures

Quan fa algunes setmanes, l�arxiconeguda revista Time va atorgar la seva distinci� al personatge de l�any a �You� (tu), mostrant un ordinador a la portada m�s prestigiosa del m�n, es van provocar un bon grapat de debats i controv�rsies m�s o menys desproporcionades. Males lleng�es a banda, que deien que la decisi� es devia a qu� la revista no va saber trobar cap altre personatge notori durant 2006 que fos pol�ticament correcte, el cert �s que la portada i el guard� en q�esti� han desencadenat riuades de tinta.

Quan fa algunes setmanes, l'arxiconeguda revista Time va atorgar la seva distinci� al personatge de l'any a "You" (tu), mostrant un ordinador a la portada m�s prestigiosa del m�n, es van provocar un bon grapat de debats i controv�rsies m�s o menys desproporcionades. Males lleng�es a banda, que deien que la decisi� es devia a qu� la revista no va saber trobar cap altre personatge notori durant 2006 que fos pol�ticament correcte, el cert �s que la portada i el guard� en q�esti� han desencadenat riuades de tinta.

Gaireb� tota aquesta tinta s'ha vessat amb un to triomfalista i congratulatori. Columnistes i blocaires han destacat aquest fet com un reconeixement a Internet com a mitj�, i a la seva pr�pia figura, l'internauta an�nim per� soroll�s i independent, com el gran protagonista de la pel�l�cula. �s la primera lectura, la m�s evident i probablement la m�s encertada. Fa nom�s uns dies apareixia la not�cia de les manifestacions virtuals que es van formar per a aturar l'establiment del partit de Jean-Marie Le Pen, el Front Nacional, al m�n cibern�tic de Second Life. L'internauta, segons pot derivar-se d'aquesta lectura, �s reconegut com la pe�a fonamental d'una nova democr�cia imminent, basada en una llibertat d'expressi� i d'elecci� que, a difer�ncia de l'habitual, s'exerceix des de la ciutadania, des dels carrers, des de baix.

Soc dels primers a signar un desideratum d'aquest tipus, per� crec que hi ha m�s factors que s'amaguen darrera aquest any de l'internauta. Si llegim algunes de les avaluacions que es fan d'aquest any passat i algunes prediccions per a 2007, hi ha un aspecte que mostra m�s solidesa que la portada del Time. Al 2006, les grans empreses d'Internet, els nous imperis econ�mics que aspiren a reproduir-se i consolidar-se i a convertir-se en les grans empreses del segle XXI han perdut protagonisme. Les Google, Yahoo!, Amazon i d'altres grans companyies han demostrat que, en qualsevol moment, poden quedar en un segon pl�nol, davant la irrupci� de qualsevol nouvingut a Internet.

Alguns diuen que a Internet, la llei m�s immutable �s la que assegura el canvi constant. L'impacte amb qu� al llarg de 2006 han destacat MySpace, la Wikipedia, el ja anomenat Second Life o, per sobre de tots, YouTube, han eclipsat les noves majors electr�niques. L'esclat de popularitat dels blocs se situa al mateix sac. Si miro al meu propi context d'origen, nom�s em cal mirar una mica enrera per comprovar que el protagonista electr�nic piti�s de l'any ha estat, sense cap mena de dubte, el portal/bloc Eivissa Confidencial, amb una rellev�ncia que va molt m�s enll� d'Internet i les conseq��ncies del qual estan encara per desenvolupar plenament. Aquests s�n la mena de factors i corrents que han provocat el guard� del Time: els llocs socials d'internet s'han convertit en els nous pols d'atracci� principals. En els nous protagonistes. I a Internet, m�s que enlloc m�s, protagonisme equival a negoci.

I �s que aquest nou poder descobert als Internautes, sobretot, t� visos de prendre una vessant econ�mica molt marcada. Els casos reconeguts recentment de companyies que mantenien blocs falsos (els anomenats flogs) per a crear corrents d'opini� favorables per als seus productes, s�n un s�mptoma clar�ssim de qu� la ind�stria ja ha descobert el poder i la potencial rendibilitat dels llocs socials d'internet. El preu del s�l al m�n virtual de Second Life i el fet que cada cop m�s empreses (i fins i tot partits pol�tics d'esc�s bagatge �tic) hi obrin sucursals, n'�s un altre igualment evident. La fertilitat comercial de les xarxes socials fa temps que es coneix, com ho proven les reunions de tupperwares, per� sempre han tingut el problema d'esgotar-se r�pidament, als seus propis l�mits f�sics. Per aquesta ra�, els espais socials d'internet, capa�os de generar xarxes socials ad hoc amb una gran celeritat, poden suposar un aut�ntic fenomen econ�mic de gran escala.

Tal i com s'ha tractat, debatut i discutit en abund�ncia en el recent congr�s de l'OCS, Coneixement Obert, Societat Lliure, que l'internauta pugui esdevenir algun dia una pedra fonamental d'una societat m�s ben informada, m�s lliure d'opinar i capacitat per opinar amb criteri, d'una societat certament m�s democr�tica, de moment, nom�s �s un bon un objectiu, una utopia possible i �til, en el sentit que les descrivia Raymond Williams. El que no t� res d'ut�pic �s el valor econ�mic de l'internauta comprat a l'engr�s. Que l'internauta sigui el personatge de l'any passat �s divertit i engrescador, tot i que q�estionable. Per� que l'internauta �s el Client del dem� �s inevitable.

Joan Mayans Planells

Vocal de la Junta del Cercle per al Coneixement

--------------------------------

La versi� original, m�s redu�da, d�aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 28 de Gener de 2006. Aquesta mateixa versi� es publica posteriorment als portals del Cercle per al Coneixement i l�Observatori de la CiberSocietat.