Publicacions d'Amics del País
L´adjudicació de la T-Sud del Prat
- Santiago Montero i Homs
- Articles
- Data: 31/10/2007
- 25181 lectures
Reflexió d'en Santiago Montero, enginyer industrial, sobre la situació actual de l'aeroport del Prat i les perspectives futures de creixement, amb una visió basada en la experiència pròpia i coneixement sobre la temàtica.
L´adjudicació de la T-Sud del Prat ha estat rebuda amb divisió d´opinions per la societat catalana. Uns l´accepten i altres la troben insuficient. Creiem que les dues posicions són raonables però també creiem que el millor és l'interès que el fet ha despertat tot i que el resultat es quasibé irrel·levant.
Totes les opinions coincideixen en un punt: que l´aeroport del Prat ha de gestionar-se per un consorci que defensi els interessos del territori. Definició, diem nosaltres, que és ampliable a quasibé tots els aeroports espanyols. Això és el que defensàrem uns pocs durant els “anys de ferro” que naixien amb la democràcia i que s´acabaren recentment. Ha estat en aquests anys que s´han constituit Aena, Puertos del Estado, Adif i altres. Aquesta ha estat la manera que el centralisme funcionarial ha trobat per fer-se més potent que quan era control·lat políticament. Properament en parlarem. Durant prop més de 20 anys Aena ha posat el Prat al servei de Barajas sense reacció catalana. A més, Catalunya ha fet tot el possible per perjudicar El Prat. Al 1988 Catalunya va impedir el creixement del Prat amb la requalificació del Mas Blau i la qualificació de Zepa per la Ricarda i el Remolar. La justificació era que no volia un gran aeroport que centralitzés encara més Barcelona. El que volia era una xarxa catalana d´aeroports. És a dir, fer en petit el mateix disbarat d´Aena. A Aena tot això ja li estava bé. Els seus plans de creixement de l'aeroport pel 1992 van orientar-se a mínims, amb un disseny que s'esgotava en si mateix i que respectava el criteri oficial català. Un petit grup de ciutadans, en el que el firmant va tenir l´honor de participar-hi, va demanar un aeroport ambiciós amb una terminal entre pistes i una 3ª pista a primera línia de mar. L'objetiu, entre altres, era tenir un aeroport operatiu 24 hores, 365 dies a l'any. Aquesta era la millor manera d'atreure vols internacionals. Les opinions catalanes oficials, pública i publicada van rebutjar l´idea. Fins i tot algun diari la va recollir com “la ocurrencia de una pista en el mar”. Però miraculosament, cap al 1997, es va encetar un joc de casualitats que ha donat lloc al disseny i més tard construcció d´un aeroport que, funcional i tècnicament, serà ún dels millors, si no el millor, d'Europa. Hi haurà algun defecte. El centre de mercaderies i el centre tècnic estarien millor invertits. També s'ha de fer la pista de 3500 m. a primera línia de mar. I sobretot, arribar al traspàs de la gestió al territori. Però això, un cop la Catalunya oficial, pública i publicada s'hagi despertat, serà imparable. La raó tècnica, l'eficiència econòmica i les directrius europees estan de la seva part. El tema actual, les assignacions d'espais per les terminals, és un tema fonamental en la gestió de qualsevol aeroport. Normalment és una cosa que es va modelant en el temps per mitjà de la suma de petites decisions del gestor. Petites decissions que tenen grans fites com podia ser la present. Però en el moment actual no es pot fer res diferent al que s'ha fet: prendre una decisió que no hipotequi el futur i que reconeixi per endavant que un cop es coneixi com queden Iberia, Spanair, les Aliances i la gestió de l'aeroport del Prat, es pendran decisions. Els que coneixem el tema des de fa anys ens em trobat rebassats, com acostuma a passar, pels neoconversos. Benvinguts. El que passa és que no hem de ser més agosarats del que toca. És vàlid assenyalar que Sky Team, que és qui té més vols intercontinentals, ha estat la castigada. Però també es cert que aquesta Aliança té les bases a Paris, Amsterdam i molt probablement a Roma. I que de moment els vols que fa des de Barcelona són oportunistes, propiciats per la paralització dels competidors. És a dir, que també està en una situació provisional. Creiem que el futur, al menys en el tema aeroport, té bones perspectives. Però no s'ha de baixar la guàrdia. La millor garantia d'èxit serà continuar movilitzats amb la mateixa intensitat que s'ha tingut els darrers anys.