Publicacions d'Amics del Pa�s

L�acc�s a la informaci�: un element diferencial

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 12/09/2007
26312 lectures

Reflexi� sobre el volum d'informaci� que es genera al m�n i la necessitat d'analitzar-la per convertir-la en el coneixement que permeti comprendre i extreure les potencialitats dels ecosistemes on es desenvolupa l'activitat productiva i relacional. Un entorn que va m�s enll� dels llocs on les capacitats deductives o percepcions directes dels humanes arriben, i on el coneixement es converteix en el recurs que permet actuar davant les situacions canviants o no conegudes en entorns complexos i no predeterminats.

Fa uns mesos vaig llegir l�estudi "The Expanding Digital Universe: A Forecast of Worldwide Information Growth Through 2010", elaborat per IDC que avalua la quantitat i tipologia d�informaci� que es produeix i es replica al m�n, tot efectuant previsions per al 2010. L�estudi indicava que al 2006 es crearen i copiaren 161.000 milions de gigabytes, xifra que equival a 3 milions de vegades la informaci� acumulada en tots el llibres que ha escrit la humanitat, generats en un 70% per particulars. Un volum d�informaci� que seguir� creixent i que, segons l�estudi, al 2010 assolir� els 988 mil milions de gigabytes (exabytes) el total de la informaci� creada o copiada, si b� amb un important canvi, ja que la gran majoria de la informaci� estar� disponible en xarxa incrementant els aspectes relatius a la seguretat i privacitat de la informaci�. Amb l�informe davant, el director de recerca i vicepresident d� IDC indica que �l�incre�ble creixement i la gran quantitat d�informaci� de diferent tipus que s�est� generant (...) obliga, des d�una perspectiva tecnol�gica, a les organitzacions a utilitzar t�cniques encara m�s sofisticades per moure, emmagatzemar, assegurar, i duplicar la informaci� addicional que es genera cada dia".

Informaci�, en definitiva, que ha d'�sser analitzada per convertir-la en el coneixement que permeti analitzar, comprendre i extreure les potencialitats dels ecosistemes on es desenvolupa l'activitat productiva i relacional tot actuant �ptimament en ells. Un entorn que va m�s enll� dels llocs on les capacitats deductives o percepcions directes dels humanes arriben, i on el coneixement es converteix en el recurs que permet actuar davant les situacions canviants o no conegudes en entorns complexos i no predeterminats. Un coneixement que caracteritza els col�lectius sobre els quals les organitzacions intervenen o les organitzacions amb les quals es competeix, i que obliga a que els fluxos d'informaci�, propis o aliens, circulin efica�ment tot disposant de les eines i les infraestructures que permeten usar-los col�lectivament d'una forma natural, en els moments requerits amb independ�ncia de la ubicaci� o l'instant.

�s en aquest context on l�acc�s a altes velocitats a les informacions esdev� un element clau per a la competitivitat, i en el que cal enquadrar l�informe del juliol passat de la OCDE on s�indicava els elevats preus de la banda ampla a Espanya tot indicant que mentre que la quota mensual m�s econ�mica es situa en 32,75 euros, a Su�cia �s sols de 7,89 euros i a Fran�a de 11,67 euros. S�n xifres molt diferents que no s�expliquen per les difer�ncies de velocitat, recordem els 100 megas disponibles a Jap� per exemple, un aspecte cabdal quant a increment de competitivitat basada en la informaci� i el coneixement, ni tampoc s�expliquen pel fet de disposar de mobilitat, si tenim en compte que a Espanya ja tenim un gruix d�uns 8 milions de treballadors que estan fora del seu lloc de treball m�s del 20% del temps i pels quals la connectivitat esdev� clau.

Utilitzar la Informaci�, convertir-la en coneixement i aplicar-la a l�activitat productiva esdev� una tr�ada b�sica per l�aven� i el progr�s en la societat i l�economia del coneixement, i aquests s�n aspectes que a Espanya i Catalunya no acaben d�anar massa b�; per aquestes realitats que tots els informes evidencien, sembla que no tinguem la capacitat de trencar la tend�ncia, serveixi com exemple el darrer informe anual de la Fundaci� Orange sobre el desenvolupament de la societat de la informaci�: en ell es denunciava que Espanya s�allunyava dels pa�sos m�s avan�ats d�Europa referent a la Societat de la Informaci�, passant del la posici� 13 de l��ndex a la 20, una evoluci� dolenta sols superada per It�lia. El mateix informe indicava que les causes residien en les insuficients pol�tiques relatives a les tecnologies de la informaci�; un retroc�s que cal entendre�l com una oportunitat perduda at�s l�important creixement econ�mic dels darrers anys.

En un m�n amb hiperinformaci�, megacompet�ncia i ultracanviant, per garantir la competitivitat es requereix l�acc�s r�pid als coneixements expl�cits i impl�cits que circulen lliurament per les xarxes interactives. Ens cal doncs, incrementar la velocitat d�acc�s. Essent bona la noticia d�aquest estiu relativa a que la Comissi� del Mercat de les Telecomunicacions ha perm�s a Telef�nica triplicar la velocitat del ADSL b�sic fins a 3 megas, no hem d'oblidar que aquesta no �s suficient, necessitem m�s velocitat, de millor qualitat i preu m�s competitiu per a evitar que el ciutadans i les empreses del pa�s no tinguin menys capacitats que les d'altres pa�sos amb els qui hem de competir.

Sabedors de la import�ncia del proc�s i transmissi� de la informaci� en l�economia del coneixement, caldria actuar amb decisi�, tot garantit la compet�ncia, per disposar d�unes bones infraestructures de telecomunicacions d�abast global, amb altes prestacions i preus altament competitius, tot garantint que els leg�tims interessos empresarials d�uns no posin en perill la competitivitat de les empreses i les persones en els escenaris oberts del segle XXI.

Aquest article va ser publicat a l'edici� de setembre del 2007 del M�n Empresarial.

Antoni Garrell i Guiu

President del Consell Assessor

Cercle per al Coneixement