Publicacions d'Amics del Pa�s

La Universitat i l�EEES

Joan Brunet i Mauri
Articles
Data: 15/10/2010
11876 lectures

El curs acad�mic 2010-2011 que acabem d�estrenar ha establert una fita decisiva en el cam� de la consolidaci� de l�Espai Europeu d�Educaci� Superior (EEES) tamb� a casa nostra. Aquest ser� el primer curs acad�mic en el qual la totalitat d�estudis que s�imparteixen a les universitats catalanes i espanyoles estan adaptats als requeriments que l�EEES estableix.

D�aquesta manera s�ha culminat el proc�s que es va encetar el mes de juny de l�any 1999 a Bol�nia, quan 31 ministres d�educaci� d�estats europeus signaven una declaraci� que establia, d�una banda, els eixos a partir dels quals construir una �rea europea d'educaci� superior comuna que possibilit�s tamb�, promocionar el sistema europeu d'ensenyament superior arreu. De l�altra, uns objectius centrats en assolir un sistema de titulacions que fos reconegut i homologat per tots els pa�sos, i sobretot, que fos f�cilment comprensible. Un sistema basat en dos cicles formatius articulats per una estructura de cr�dits que reconegu�s m�s les hores que empra l�estudiantat per formar-se que no pas les que aboca el professorat en la seva feina.

D�aquesta manera es volia aconseguir uns altres objectius nogensmenys rellevants, com els d�estimular la mobilitat de l�estudiantat i incentivar processos de cooperaci� europea per garantir una millor qualitat de l�educaci� compartint criteris i metodologies en la formaci�. Culminat el proc�s de vertebraci� de l�EEES arriba el moment de comen�ar a avaluar d�una manera fiable, qu� ha significat i que est� significant l�establiment d�aquest nou marc referencial en mat�ria d�educaci� superior a Europa.

Com apuntava m�s amunt, un dels principis sobre els quals es fonamenta l�EEES �s l�estructura d�estudis de grau i de postgrau (m�sters i doctorats) equiparable i comparable amb la de tots els pa�sos que han fet de l�EEES un espai com� d�educaci� superior. D�aqu� que l�EEES fomenti i potenci� el treball en xarxa, la mobilitat de l�estudiantat i la interrelaci� i la internacionalitzaci� de les universitats que cada vegada hauran de ser m�s competitives per poder atreure talent. Com que en l�EEES l�estudiant est� a l�epicentre mateix del sistema formatiu, es fa necessari desplegar sistemes d�aprenentatge m�s actius i participatius que fins ara, m�s adequats als temps actuals, a les tecnologies de les quals disposem i a les demandes professionals.

Clar que tot aix� �s la teoria i b� sabem que el paper ho aguanta pr�cticament tot i que el dia a dia fa la realitat molt m�s complexa. Tanmateix a casa nostra, el proc�s d�adaptaci� a l�EEES s�ha portat a terme en un marc de massa incerteses i sense comptar amb un finan�ament espec�fic com en d�altres pa�sos. Per� dit aix�, cal fer una altra constataci�: per fer el salt qualitatiu que comportava �i que encara comporta� per passar del vell sistema de titulacions i estudis a un de totalment nou, cal el ple convenciment que la formaci� �s una de les bases fonamentals sobre les quals se cimenten les societats avan�ades. I aqu� rau segurament el problema m�s preocupant que s�ha patit durant el per�ode d�adequaci� de la nostra universitat a l�EEES ja que gaireb� ning� estava del tot conven�ut que l�Espai Europeu d�Educaci� Superior era la porta que ens obria a noves oportunitats. Sota aquestes condicions �s f�cil concloure que defensar les bondats del nou sistema no era tasca senzilla i d�aqu� que nom�s afloressin les dificultats que, dit sigui de passada, mai no acabaven de ser acarades de manera adequada per les inst�ncies governamentals corresponents. D�aquesta manera, l�adaptaci� dels estudis i de les metodologies docents a l�EEES s�anava dilatant en el temps i les universitats tampoc no acabaven de seguir el ritme que hauria estat desitjable.

Sigui com sigui, lluny queden avui els dies de titulars, de resist�ncies i d�oposici� al carrer, sovint sense sentit, a l�EEES. En un futur proper, ens adonarem que ser membre de l�Europa de la formaci� ser� una condici� necess�ria per al desenvolupament econ�mic i social, i alhora i en conseq��ncia, una exig�ncia per a la universitat. No podem oblidar que sense una universitat competitiva mai no podrem tenir un pa�s competitiu. No podem, doncs, deixar perdre aquesta oportunitat de transformar la universitat per fer-la m�s propera a la societat, m�s viva i m�s competitiva. Queda encara molta feina a fer...