Publicacions d'Amics del Pa�s

La Universitat a la sala dels miralls

Joan Mayans Planells
Articles
Data: 06/12/2006
32119 lectures

Aquests dies he estat immers en al congr�s internacional que s�ha celebrat la Global University Network for Innovation a Barcelona sobre els reptes i les problem�tiques del m�n universitari. Aquesta trobada, apadrinada per la UNESCO i la Universitat de les Nacions Unides, que ha reunit a la Universitat Polit�cnica de Catalunya a m�s de 400 experts procedents de gaireb� un centenar de pa�sos diferents, tractava en concret sobre les formes de garantir i acreditar la qualitat de l�ensenyament universitari en el context de progressiva internacionalitzaci� i d�imparable competitivitat dels estudiants, els estudis i les seves implicacions globals.

Als Pa�sos Catalans, i especialment al Principat amb la recent re-configuraci� del (dilu�t) lloc de les universitats dins els esquemes departamentals i de govern, el m�n universitari �s motiu de preocupaci� i debats. La despesa en ensenyament superior �s alta i, malgrat aix�, les nostres xifres de recerca, de patents, de publicacions o, simplement, de competitivitat i de qualificaci� professional s�n veritablement decebedores. Sembla que no hi ha forma de convertir la inversi� en ensenyament superior llocs de treball reals i estables.

Precisament, aquest �s un dels factors de crisi i canvi que est� afectant m�s directament el context universitari. Es reclama a la universitat que s�apropi a la realitat, que prepari professionals, que adeq�i els seus programes d�estudi a les demandes del mercat, que centri tots els seus esfor�os en ser un bon prove�dor de recursos humans per al mercat laboral. Alhora, tamb� se li reclama un major equilibri de comptes, que sigui m�s rendible, menys deficit�ria, m�s autofinan�ada... En definitiva, que tingui un comportament molt m�s semblant al d�una empresa privada que al d�una instituci� p�blica. Posada davant el mirall de l�empresa, la vella instituci� universit�ria s�enrojoleix pel color dels seus balan�os pressupostaris i per les xifres i indicadors generals de la nostra economia del totxo i la birra.

Demanar-li efic�cia, utilitat i control pressupostari a les universitats no �s, �bviament, res forassenyat. Per� en cap cas ha de suposar, com sembla que pot passar, que aix� passi per arrencar de la Universitat les seves aut�ntiques i principals missions i rols dins el conjunt de la nostra societat.

En primer lloc, la universitat ha de ser un espai per a la transmissi� i la creaci� del coneixement. Doc�ncia i recerca s�n les principals missions de la instituci� universit�ria, no tant per a la seva aplicabilitat i convertibilitat directa al mercat laboral, sin� com a un b� p�blic i un factor de creixement del nostre valor global com a societat.

I si no volem parlar de coses aparentment et�ries com el valor global de la nostra societat, aquest argument tamb� pot prendre un mat�s directament econ�mic: concebre la formaci� universit�ria com una simple etapa d�entrenament que ha de transformar-se en un lloc de treball immediat �s un plantejament de curt abast i minsa ambici�, un obstacle important�ssim al nostre potencial econ�mic. Perqu� sense recerca i sense ambici� pel coneixement, dif�cilment serem altra cosa que una economia dependent i subsidi�ria. La universitat �s la clau per a formar emprenedors i innovadors, i no nom�s treballadors dependents i assalariats.

En segon lloc, la universitat �s, ha estat i ha de continuar sent un espai per a la formaci� i la presa de consci�ncia dels ciutadans. La Universitat, com a estadi superior del nostre sistema educatiu, ha de proporcionar ciutadans, m�s que no pas professionals. Ha de ser un context per a l�articulaci� de la consci�ncia pol�tica, de la responsabilitat ecol�gica i de l��tica individual i col�lectiva de la nostra societat. I no obstant, aquests vectors no apareixen als plans de renovaci� universit�ria ni tampoc a les directrius de govern de les mateixes. Al contrari: tot all� que sembli poc apropiat per a la seva immediata convertibilitat laboral queda apartat o amena�at dels plans d�estudi, com est� passant a una gran quantitat de mat�ries de les ci�ncies socials i humanes.

Tots aquests estires i arronses que tenen per objecte la instituci� universit�ria la posen a la sala dels miralls, amb m�ltiples variants de la seva pr�pia fesomia, per� cap que sigui realment ella mateixa. Se li demana que sigui m�s empresa, que sigui m�s govern, que sigui m�s escola secund�ria, que sigui m�s centre de formaci� professional... Que sigui centre de recerca per� nom�s si la recerca ja est� pautada i adre�ada a un determinat sector d�explotaci� comercial, que faci el que sigui per a tenir un bon retorn d�inversi�...

�s possible que les raons de qu� el fam�s ROI sigui tan baix no hagin de buscar-se nom�s a la Universitat, sin� a l�economia i la pol�tica... No nom�s ha de canviar la Universitat (i segurament, no en el sentit de convertir-se en una sucursal empresarial de RRHH), sin� que tamb� ho ha de fer l�economia, el m�n laboral i les directrius pol�tiques que, en bona mesura, regeixen aquest �ltim. �s molt probable que un dels camins de les universitats sigui sortir de la sala dels miralls i contemplar amb m�s respecte el seu propi passat mil�lenari. Semblar-se m�s a ella mateixa, al seu propi reflex, a les seves missions i rols principals, com s�n la recerca, l�ambici� pel coneixement i la formaci� de ciutadans. Perqu� convertir la Universitat en una enorme escola de formaci� professional segur que no �s la soluci� que necessita, ni a mig ni a llarg terme, la nostra economia, ni, de bon segur, la nostra societat.

Joan Mayans i Planells

Vocal de la Junta directiva del Cercle per al Coneixement

Barcelona 5-XII-2006