Publicacions d'Amics del Pa�s

La Societat del Coneixement, To be or not To be

Enric I. Canela Campos
Posicionaments
Data: 01/12/2008
15621 lectures

Per Enric Canela. President del Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast

En aquests darrers temps se sent parlar a diari de la crisi econ�mica i �s probable que segueixi aix� durant molt de temps. Sentim opinions diverses sobre les causes que l'han produ�t, les solucions que s'han de plantejar, la seva durada, etc. Tamb�, que despr�s de la crisi res tornar� a ser com era abans.

Els interessats en llegir l'article original el poden trobar com a document adjunt.

No s�c economista ni expert en models econ�mics globals, per� atreveixo a dir, sembla que tothom est� d'acord, que l'origen profund de la situaci� econ�mica mundial i, sobretot, dels canvis socials est� associat al gran creixement dels pa�sos asi�tics. Xina i �ndia, principalment, s�n pa�sos amb m� d'obra molt m�s barata que la dels pa�sos del nostre entorn socioecon�mic i amb uns costos de producci� molt m�s baixos. A m�s, la seva dimensi� fa que tinguin una enorme capacitat productiva. La seva industrialitzaci� est� generant una demanda molt alta d'energia i de mat�ries primeres. L'augment de la demanda d'aquestes eleva els seus preus, encareix els costos de producci� i la demanda del consumidor es dirigeix a un segment de productes m�s econ�mics.

Segurament tot aix� hagu�s condu�t a un canvi de model amb tensions, per� menys greu. Qu� ha passat? Els canvis en la demanda van posar en crisi algunes empreses americanes qual cosa va fer que molts dels seus treballadors no poguessin fer-se c�rrec de deutes. Tot aix� amb hipoteques escombraries, falta de confian�a interbanc�ria, restricci� dels fluxos monetaris, m�s dificultats afegides de finan�ament per a les empreses, no cal seguir, �s conegut.

�s evident que els pa�sos amb costos de producci� menors dominaran aviat el mercat de molts productes. Aix� que es podia haver anat produint a un ritme constant per� no explosiu, s'ha accelerat i els pa�sos que tenen la seva economia basada en una m� d'obra poc qualificada patiran grans tensions. D'altra banda, encara que la crisi i el canvi de model afectaran a tots, l'augment de la taxa d'atur no ho far� per igual.

Treballadors del coneixement

Catalunya, com Espanya, es troba en una situaci� m�s complexa que la de molts pa�sos del seu entorn. L'explicaci� inicial de la crisi era aparentment prou senzilla, per� incompleta: massa pes de la construcci� i el turisme. Tanmateix tot i que aquest problema �s greu, �s conjuntural i transitori. La construcci� m�s tard o m�s aviat es recuperar�, potser no ho faci al nivell d'abans per� remuntar� i els ingressos generats pel turisme dependran de la situaci� econ�mica general, no nom�s de la nostra. Cal pensar que despr�s d'un temps de restricci� les coses tornaran m�s o menys on estaven.

El problema m�s greu �s que l'economia que no est� directament relacionada amb la construcci� i el turisme �s de poc valor afegit. Un exemple prou evident: alg� creu que d'aqu� uns anys quedar� ind�stria automobil�stica massiva? Aquesta ind�stria es despla�ar� a pa�sos on el cost de producci� sigui menor, com va passar i segueix passant amb la ind�stria t�xtil. �s aquest un fet sorprenent? Crec que no. Qualsevol persona ho podia intuir. Ho sabien els nostres governants, els empresaris, les associacions de treballadors, etc. No tinc cap dubte. Van fer prou per preveure aquesta situaci�? La realitat �s que molt poc.

La soluci�, parcial pel que fa al manteniment del nombre de llocs de treball, per� crucial per a que la ind�stria sobrevisqui, consisteix en la transformaci� integral de los centres de producci� massiu en altres on la R + D + i tinguin m�s pes. �s a dir, on s'ocupin molts m�s treballadors del coneixement en detriment d'aquells amb menor grau de formaci�. Els principals problemes d'aquesta transformaci� s�n que, per a moltes empreses, �s tard i que el nombre de treballadors amb la formaci� adequada �s insuficient.

�s doncs un fet que la crisi ser� aqu� m�s dolorosa que en altres pa�sos, ja que a banda de l'encariment de l'energia o els problemes financers, s'hauran d'afegir els que es derivin de la inviabilitat de moltes ind�stries i l'augment de l'atur que aix� comportar� .

Canvis culturals profunds

Com s'hauria d'haver actuat per evitar-ho? La resposta fa anys que es coneix, s'hauria d'haver invertit en educaci�, formaci�, recerca i desenvolupament, fomentant la innovaci� i la creaci�. I al dir invertir no estic parlant nom�s de diners, vaig m�s enll�, s'havia d'haver dedicat temps i esfor� pol�tics per canviar la cultura del pa�s. No nom�s es tractava de crear un departament o un ministeri, sin� de considerar aquests temes com la prioritat del govern.

Tamb� ha faltat en els pol�tics amb responsabilitat de govern i en els de l'oposici�, la capacitat de sacrifici per prendre o avalar unes decisions que potser no haurien agradat a la majoria dels ciutadans. Ara caldr� fer el mateix, per� els danys seran majors. Algunes decisions �s millor prendre-les en temps de bonan�a, m�s dur per als pol�tics perqu� molta gent no veu la necessitat, per� causen un dany menys a la poblaci�. Ara no hi ha m�s remei i les coses seran pitjors. Potser ara la gent entendr� que es prenguin les mateixes i el cost, en termes de p�rdua de vots, ser� menor, per� el dany social major.

Una conclusi� �s que �s prioritari invertir urgentment en educaci�. El sistema educatiu no funciona, es podr� edulcorats com es vulgui, diluir responsabilitats, per� no funciona ja fallen els valors i no proporciona el que la societat demanda per l'�nica economia v�lida en el segle XXI, l'economia del coneixement. �s cert que la societat en conjunt t� una gran responsabilitat, els pares tenen molta, per� el lideratge del canvi li corresponia als governants.

El sistema educatiu no funciona perqu� no d�na les eines intel�lectuals necess�ries; �s un sistema que per falta d'inversi�, perqu� no t� model o per raons ideol�giques, potser una mica de tot, adapta el nivell general a la capacitat dels menys dotats intel�lectualment per� evita que els m�s capacitats avancin. Tampoc resol les desigualtats derivades de diferents or�gens econ�mics o socials de l'alumnat. Un discurs ideol�gic d'igualtat �s el fil conductor, res en contra, per� la realitat �s que no hi ha equitat.

Problemes educacionals

S'ha aplicat un model educatiu, tamb� en l'�mbit familiar i social, que fa creure als nens que les coses es poden obtenir sense esfor�, no ensenya que en tot el regne animal les coses s'aprenen per repetici� i que s'acabaria un premi o un c�stig, o millor, la negaci� del premi, associat a l'�xit. A m�s de la creixent incultura, ens trobem amb dos greus problemes, un �s la manca d'eines com la capacitat de comprensi� ling��stica i manipulaci� num�rica, la qual cosa empobreix la poblaci�, i l'altre la manca d'ensinistrament per esfor�ar-se a aconseguir els objectius.

Sembla que ara les coses podrien canviar. Existeix una coincid�ncia �mplia en millorar el sistema educatiu. En el cas de Catalunya, est� en fase de discussi� una Llei d'Educaci� que t� com a objectiu aquesta millora, encara que est� rebent cr�tiques corporativista, per� malgrat aix� probablement s'aprovar� amb l'acord de les principals forces pol�tiques.

A aquests problemes hem d'afegir un sistema de Formaci� Professional pensat durant el franquisme per als pobres i poc dotats, socialment menystingut i que durant molts anys no s'ha intentat millorar. La conseq��ncia �s que hi ha molts titulats universitaris, frustrats, ocupant llocs de treball que necessiten una capacitaci� diferent. Ara �s quan els governs han decidit apostar per la Formaci� Professional per� encara de manera insuficient, ja que s'ha de prestigi social. Tamb� �s necessari promoure que les associacions empresarials dels diferents gremis o sectors s'impliquin de forma decidida.

Poques ho han fet encara. Un recent titular d'un diari deia que els titulats universitaris cobren un 53% m�s que els de Formaci� Professional. Jo podria dir que els de Formaci� Professional cobren un percentatge x superior al que obt� la mitjana dels d'Hist�ria. I aix� podr�em anar comparant coses amb estad�stiques poc rigoroses que res ajuden a millorar la percepci� social d'aquests estudis.

Universitat, recerca i desenvolupament. Un problema mal resolt fins ara. Massa anys s'ha ent�s la universitat simplement com el lloc on els estudiants de secund�ria seguien la seva formaci� sense comprendre que la universitat, a m�s de transmetre coneixement als estudiants, t� la funci� de generar aquest coneixement i propiciar que s'apliqui amb una adequada transmissi� al teixit empresarial i productiu, i a la societat en general.

El binomi empresa � universitat

S'ha parlat molt sobre el divorci entre la universitat i l'empresa. Un mal exemple perqu� dif�cilment es poden divorciar aquells que mai no s'han casat. Tanmateix, mentre es insistia en la necessitat d'aquesta relaci�, l'abs�ncia de recursos enfocats a l'objectiu i una legislaci� res adequada feien gaireb� impossible el flux rec�proc entre l'empresa i la universitat.

Estudis internacionals realitzats per prestigiosos economistes o els informes de l'OCDE posen de manifest que la inversi� en l'ensenyament superior i una elevada autonomia universit�ria, amb retiment de comptes a la societat, tenen un indiscutible efecte sobre la posici� en els r�nquings internacionals de les universitats i, al mateix temps, resulta evident que les regions on hi ha les millors universitats tenen les economies m�s din�miques i es generen moltes m�s patents.

Els cl�sters on conviuen universitats i centres de recerca s�n creadors i atractors d'empreses din�miques d'alt valor afegit i el seu �mbit d'influ�ncia va molt m�s enll� del nucli concret generant megaregions altament competitives.

L'organitzaci� pol�tica de l'Estat ha de fugir de la gesti� hipercentralizada, la l�gica econ�mica en un m�n globalitzat no es regeix per les fronteres pol�tiques, encara menys a la Uni� Europea, i aquestes fronteres acompanyades de rigidesa legislativa i manca de recursos s�n un fre insalvable. �s la gesti� coordinada supraregional d'�mbit europeu que permetr� el r�pid desenvolupament regional.

Recursos suficients

Tot no �s negatiu. Aquests �ltims temps s'entreveu un canvi, el discurs pol�tic ha canviat. Tant el govern catal� com el castell� han iniciat accions que fan pensar que alguna cosa canvia. A Catalunya s'ha firmat el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovaci�. Obviant els detalls, neix mancat de recursos i aix� �s negatiu, per� encara s'est� a temps de resoldre-ho. El govern de l'Estat ha apostat per un Ministeri de Ci�ncia i Innovaci�, fort, amb un equip altament capacitat. No obstant aix�, m�s que els fets concrets, tot �s massa recent, els missatges s�n clarament diferents al discurs de fa uns mesos. �s el principi d'un canvi de rumb, per� es necessita la unitat d'acci� en el si dels governs assumint que es tracta d'una prioritat, la prioritat, i els recursos que han de destinar han de ser suficients.

Si �s aix�, el pa�s pot incorporar-se a les economies del coneixement, en cas contrari, sempre ens quedar� el turisme.

Article original escrit en castell� i publicat a Catalunya Empresarial