Publicacions d'Amics del País
La signatura electrònica
- Rodolfo Fernández
- Articles
- Data: 10/06/2004
- 26940 lectures
Què és la signatura electrònica? Pot ajudar la firma electrònica a les empreses? De quina manera? Com adaptar-nos a un món molt més dinàmic?
La signatura electrònica és matèria discutida en la societat del coneixement. Bona part de la població i de les empreses no són capaces de trobar la veritable utilitat a aquest invent, ja sigui basat en criptografia o en components biomètrics.
Quedant-nos en un esquema criptogràfic, que és ara per ara el més extès i econòmic, la signatura electrònica té enormes utilitats per l’autentificació dels documents electrònics, missatges de dades, i de identificació del signatari i de integritat del document electrònic. No cal parlar tant de firma, ja que aquesta és prou segura si contem amb la certificació de prestadors de serveis de certificació que emetin els anomenats certificats reconeguts, sinó més aviat que cal aprofundir en el concepte de document electrònic i en les seves utilitats, doncs és el document electrònic, com a missatge de dades que es transmet per les xarxes de telecomunicacions, el que realment dóna una utilitat pràctica a les relacions empresarials. És per aquest motiu que no n’hi ha prou amb l´extensió de la signatura digital a l´àmbit de la relació entre el ciutadà i l´Administració Pública, encara que evidentment es molt útil. El que realment cal és extendre la seguretat jurídica i tècnica que ofereix la signatura electrònica al comerç electrònic entre empreses, entre professionals, entre empreses i consumidors i entre els operadors jurídics. És a dir, la solvència econòmica i garantia tècnica que ofereix la signatura electrònica és molt elevada, especialment en el cas de l’anomenada per la Llei 59/2003 “firma electrònica reconocida” –és la que està basada en un certificat reconegut i generada mitjançant un dispositiu segur de creació de firma-. És per això que l´abaratiment de costos de transacció, comunicació, intervencions formals, entre d´altres, hauria d´arribar a les empreses sense més espera, guanyant així competitivitat a nivell internacional. De moment això no s´ha produït. En realitat la Llei de firma electrònica reconeix que el document signat digitalment amb la “firma electrónica reconocida” té plens efectes en judici, equiparant-lo al document públic. Qüestió aquesta encertada si considerem que hi ha documents públics en paper més fàcils de falsificar en la pràctica que una signatura electrònica reconeguda. Ens preguntem doncs per què aquest reconeixement a nivell judicial, com també a nivell de determinades Administracions Públiques, no s´exten definitivament a tots els àmbits de la vida jurídica i econòmica, amb l´ànim d´abaratir costos a les empreses i guanyar en agilitat i competitivitat.