Publicacions d'Amics del Pa�s

La pol�tica condiciona el desenvolupament de l�Economia del Coneixement

Antoni Garrell Guiu
Posicionaments
Data: 26/06/2006
27418 lectures

Reflexi� sobre la necessitat que el nou govern que es formi en les pr�ximes eleccions tingui com a objectiu possibilitar que Catalunya lideri el desenvolupament de l'economia del coneixement en la euro regi� mediterr�nea, tenint la vista posada a 10 o 15 anys i capa� d'afrontar actuacions a curt termini per preservar el present i pol�tiques a llarg per garantitzar el futur.

Amb la visita del darrer dijous dia 22 del president Maragall a la Moncloa, s'oficialitz� l'inici del proc�s de tancament d'un per�ode de govern a Catalunya, no exent de sobresalts, tensions, sorolls de fons i ple d'incerteses, que m�s enll� de l'Estatut, ha impedit afrontar les pol�tiques que condicionen i determinen el futur. Sent cert que la tasca del Conseller Castells ha sigut eficient i digna d'elogi considerant les problem�tiques i limitacions existents, al igual que les actuacions del Conseller Nadal que han perm�s desbloquejar obres de gran import�ncia, i les del Conseller Huguet, relatives a la internacionalitzaci�; tamb� s'ha de recon�ixer que Catalunya no ha abordat aquells projectes que permeten afrontar el futur, d'acord als reptes que exigeix l'economia del coneixement, garantitzar la competitivitat del teixit empresarial, generar els excedents requerits per les prestacions socials i garantitzar la qualitat de vida i el futur dels ciutadans.

Les societats m�s avan�ades s'enfronten des del principi del mil�leni als desafiaments de la societat i l'economia del coneixement, la qual cosa comporta que els models de desenvolupament econ�mic estiguin en un profund proc�s de transformaci�, els processos de localitzaci� s'accelerin, els temps d'aportaci� de valor dels productes es redueixin, creixin les incerteses i la compet�ncia asim�trica. Una transici� de la societat industrial tradicional vers una m�s desenvolupada, que ha de crear valor afegit a trav�s de la creativitat, la innovaci� i la comunicaci�. Un perfil de societat que ha de ser capa� de dinamitzar l'economia, de repensar el territori, de generar noves formes d'organitzar-se per dur a terme les activitats professionals, les relacions socials i un nou estil de vida m�s plural. Un proc�s possible pel teixit social i econ�mic del pa�s, sempre que es generin les condicions requerides i es prioritzin les pol�tiques que crean confian�a i eliminen l'incertesa.

Assumir els desafiaments de la Societat del Coneixement obliga a adaptar-se a un entorn altament competitiu i canviant, amb un exc�s d'informaci� assimilable que dificulta discernir entre veracitat i falsedat, el que exigeix disposar d'una ciutadania altament formada, tant en les actituds com en les aptituds que permeten seguir aprenent al llarg de tota la vida; ajustar els elements productius als nous models organitzacionals en xarxa, cooperant per a competir, assolint la capacitat d'acc�s als mercats globals amb productes d'alt valor i amb capacitat d'ubicar el proc�s productiu en les localitzacions m�s �ptimes; pol�tiques decidides de R+D+i que facilitin tant el desenvolupament cient�fic i tecnol�gic com la seva r�pida inclusi� en el sistema productiu per convertir el "saber en PIB"; i l'establiment de pol�tiques que permetin garantitzar qualitat de vida i el benestar dels ciutadans en un context d'alta interrelaci� social i de greus fractures nord sud, i tensions est oest.

Educaci� i desenvolupament social; foment de la investigaci� i de la innovaci� en ci�ncia, tecnologia i diseny efectuada simbi�ticament amb les empreses; ajustos i transformaci� del model productiu i suport decidit a sectors emergents, �s un trinomi que ha d'abordar-se sense dil�laci�, per no perdre capacitat de progr�s i qualitat de vida dels ciutadans. Unes actuacions que no poden oblidar la necess�ria mobilitat de persones i b�ns, a l'igual que les pol�tiques encaminades a garantitzar els recursos h�drics i energ�tics. I �s precisament en aquests camps essencials pel desenvolupament de la societat del coneixement on les pol�tiques empreses en els darrers temps han sigut m�s aviat escasses.

Des d'aquesta perspectiva s'aborden les pr�ximes eleccions que han de configurar el govern que desplegar� el nou estatut, i haur� de recuperar, sense m�s dil�laci�, el temps perdut. Unes eleccions que haurien de conduir-nos a un govern cohesionat, que entengui que assumeix un contracte amb la ciutadania a la que haur� de rendir comptes del que faci o deixi de fer. �s necessari un govern fort amb la vista posada en 10 o 15 anys, capa� d'afrontar actuacions a curt termini per preservar el present i pol�tiques a llarg per a garantitzar el futur. Que apliqui el programa que han presentat davant la ciutadania, un programa clarament arrelat en el futur i en els reptes del segle XXI. El nou govern hauria de treballar amb un sol criteri i cultura, aplicant el programa complert que acceptaren amb el seu vot de forma majorit�ria els ciutadans, fugint de programes construits post eleccions amb l'estricta finalitat d'assolir el poder. Un programa de govern dirigit amb decisi� i que hauria de tenir com a objectiu possibilitar que Catalunya lideri el desenvolupament de l'economia del coneixement en la euro regi� mediterr�nea.

Antoni Garrell i Guiu

Antoni Garrell y Guiu

26.6.2006