Publicacions d'Amics del Pa�s

La nostra casa d�aqu� set anys

Joan Majo i Cruzate
Articles
Data: 04/06/2013
5592 lectures

Joan Maj� descriu els quatre escenaris que la Fundaci� Friederich Erbert ha fet p�blics al document titulat �Escenaris de futur per a l�eurozona�.

El futur d'Europa est� d'actualitat. La crisi ha posat en q�esti� de forma barroera el proc�s, lent per� satisfactori, cap a la integraci�. Creix un fort corrent d'euroescepticisme en molts pa�sos. No �s, doncs, estrany que abundin els estudis i els debats sobre el tema. La fundaci� alemanya Friederich Erbert ha fet p�blic un document titulat Escenaris de futur per a l'eurozona. Organitzat per EuropG, vaig ser convidat a participar, juntament amb l'Antoni Castells i el Josep Oliver, en una de les setze reunions preparat�ries que es van fer l'any passat en diferents ciutats europees. Es plantegen quatre escenaris del que podria ser l'eurozona (EZ) l'any 2020. S�n interessants i estan ben explicats:

1. Una casa sense teulada. I per tant exposada a totes les tempestes externes. Ser� aix� si seguim amb l'anar tirant actual, amb les mateixes pol�tiques i les mateixes conseq��ncies. L'EZ, i tota la UE, no acabaran de sortir de la crisi. Les �niques pol�tiques pel creixement seguiran sent el mercat �nic i les reformes estructurals. Sense creixement es far� dif�cil la consolidaci� fiscal i seguiran sent necessaris els rescats, fet que erosionar� progressivament els sistemes de benestar social. Seguiran les difer�ncies de creixement i atur entre estats, cosa que provocar� emigracions, especialment de cervells. Hi haur� un president elegit pel Parlament Europeu, per� sense prou pressupost. Aix� provocar� malestar social, augment de l'antieuropeisme, aparici� de partits populistes i convertir� Europa en un actor residual en el context internacional.

2. Una casa ensorrada definitivament. La prolongaci� de la situaci� portar� a la desintegraci�. Continuar� existint una "zona monet�ria unida" al voltant d'Alemanya, i apareixer� una zona al voltant del Regne Unit. Molts dels pa�sos del sud tornaran a les seves monedes anteriors i adoptaran mesures proteccionistes; seguiran en recessi� i amb taxes molt elevades d'atur. Veurem hostilitats entre pa�sos o regions d'Europa, basades en estereotips antics. La desintegraci� conduir� a una recessi� global.

3. Una casa, i una caseta per als masovers. A fi de salvar l'euro, un grup important dels estats de l'EZ completaran la uni� econ�mica i monet�ria, i avan�aran cap a la uni� pol�tica. Els estats fora de l'EZ en quedaran exclosos, i tamb� alguns dels actuals membres, la manca de creixement dels quals dificultar� la consolidaci� fiscal. El grup central funcionar� amb gran coordinaci� econ�mica, i recuperar� una forta competitivitat en els mercats globals. Creixeran les difer�ncies i els desequilibris comercials entre centre i perif�ria. Alguns dels estats perif�rics faran esfor�os per mantenir-se propers als est�ndards del centre, mentre que d'altres aniran cap a un desastre econ�mic. Es mantindr� l'esperan�a que el grup central pugui fer de locomotora i els ajudi a sortir de la crisi.

4. Una sola casa s�lida amb la teulada reparada. S'arribar� a la conclusi� (Fran�a i Alemanya) que nom�s un pas decidit endavant pot resoldre els problemes. Els actuals membres de l'EZ (m�s Pol�nia) avan�aran cap a la uni� pol�tica, amb m�s cooperaci� econ�mica i unes institucions m�s properes als ciutadans. Es revisar� el Pacte d'Estabilitat. S'emetran bons europeus. Es dotar� de m�s fons el Mecanisme d'Estabilitat. Es crearan instruments per finan�ar programes d'inversi� amb el pressupost comunitari. Es discutiran salaris i productivitat, en l'�mbit europeu. La cohesi� interna augmentar� i la competitivitat exterior es refor�ar�.

No cal dir que es tracta d'un estudi d'escenaris, i per tant sense valoracions. Per� queda molt clara l'opini�: els escenaris 1 i 2 porten al desastre; el 4 es veu com el m�s desitjable, per� tamb� com el m�s dif�cil d'aconseguir, i el 3 es considera el m�s probable, encara que comporta riscos de car�cter democr�tic. L'estudi tamb� inclou una interessant reflexi� sobre qu� faran les "regions riques dels pa�sos perif�rics", (Catalunya entre elles), per� aix� ho comentar� en un altre article.

Jo tinc una casa, Catalunya, que �s i ser� sempre la meva, per� que crec que se'ns est� fent petita a molts. En tinc una altra, Espanya, en la qual he viscut amb naturalitat, per� que m'est� resultant cada cop m�s inc�moda i els ve�ns no la volen reformar. I en tinc una, Europa, que �s a la qual aspiro, per� que no acabo de veure com ser�. Per aix� m'ha interessat tant participar i con�ixer aquest tipus d'informes. El futur no est� escrit; l'hem de fer.

Publicar al Diari Ara el 24/05/2013