Publicacions d'Amics del Pa�s

La necessitat de regeneraci� de la vida pol�tica

Antoni Farr�s Sabater
Posicionaments
Data: 15/06/2006
32581 lectures

Posicionament del Cercle sobre la necessitat actual de regenerar la vida pol�tica, per tal de facilitar la governabilitat del pa�s i recuperar a la vegada la confian�a de la ciutadania. Aquests s�n els elements b�sics de la democr�cia representativa, que ha demostrat �sser el millor sistema pel govern dels col�lectius humans.

El proper 18 de juny els catalans, exercint el dret democr�tic de votar, ens posicionarem sobre la proposta d�estatut; posteriorment, probablement abans de finalitzar l�any, tornarem a les urnes per elegir els diputats del Parlament de Catalunya i poc temps despr�s escollirem els governs locals.

Aix� doncs, en el propers mesos, els ciutadans ens manifestarem en relaci� a una norma b�sica de conviv�ncia i elegirem els representants que actuaran en el nostre nom en el marc d'una democr�cia representativa.

La relaci� pol�tica entesa des d�aquesta perspectiva �s una relaci� de confian�a, com la que es t� amb el metge o advocat � de res serveix disposar dels millors, si no hi confiem-.

Aquesta relaci� de confian�a es fonamenta en la cessi� temporal d�una part de la llibertat de cadasc� de nosaltres en favor d�una persona o grup, per� tenint present que cap partit �s propietari dels vots, ja que en cada proc�s electoral els electors atorguen la sobirania al parlament per una sola legislatura, ni cap partit �s propietari de cap instituci�, ja que l'inter�s d�aquesta ha de prevaldre per sobre dels de l'organitzaci� partid�ria.

�s un fet constatat la baixa consideraci� que t� la ciutadania de l�activitat pol�tica, que posa en evid�ncia que s�ha trencat la relaci� de confian�a, que comporta tant una elevada abstenci�, que no �s res m�s que un vot de c�stig, o de rebuig a les opcions, com un vot inercial sense analitzar programes ni propostes.

Essent la confian�a pedra angular de la democr�cia representativa, cal preguntar-se per qu� s�ha trencat. Les raons b�siques es fonamenten en tres elements: l'incompliment dels compromisos electorals; el fenomen de la corrupci�; i la falta de visi� estrat�gica, de projecte i de lideratge per impulsar un projecte col�lectiu.

* * *

L'incompliment dels compromisos electorals �s el trencament del contracte electoral, de naturalesa pol�tica, pel qual el pol�tic l�hi fou cedida part de la llibertat individual a canvi de fer unes coses en un temps determinat, assumint que de vegades, per raons superiors e impredictibles de tipus econ�mic, jur�dic o pol�tic, els objectius no s�n assumibles.

Si aquest fos el cas, cal que els pol�tics expliquin a la ciutadania el perqu� no ha estat possible o perqu� s�ha tingut de buscar el punt d�equilibri amb altres coses, ajudant aix� a fer pedagogia respecte de l�administraci� dels b�ns i drets col�lectius, fugint sempre de tractar als ciutadans com a menors d�edat, no rendint comptes del perqu� dels incompliments dels compromisos adquirits.

Sols amb honestedat, i voluntat de compliment dels contractes pol�tic entre ciutad�/elector, pol�tic/elegit, es pot assumir el lideratge requerit, un lideratge emparat amb un conjunt de principis que s�han d�assumir amb:

- Acceptaci� del Risc per anticipar-se al futur formulant un projecte estrat�gic, la qual cosa requereix voluntat de definir un model de pa�s, o de ciutat.

- Voluntat pedag�gica: Explicar el que es vol fer, perqu� es vol fer, i si pertoca, perqu� no s�han pogut assolir els objectius establerts.

- Sumar esfor�os per aconseguir, que els ciutadans i els equips de govern comparteixin el projecte estrat�gic i que representi una aspiraci� col�lectiva.

- Honestedat, basada en regles clares i iguals per a tothom, entenent que la corrupci� pol�tica �s l�arbitrarietat.

- Sinceritat, i proximitat. Cal creure�s el que un diu, i �sser proper en el debat, sabedors que en les dist�ncies curtes �s �on hom se la juga�.

- Professionalitat. Configurar un equip de bons professionals. El l�der assumeix la visi� estrat�gica, l�equip el dia a dia, tots compartint i creient en el projecte.

- Capacitat d�autocr�tica. El que obliga que existeixi una oposici� i ser coneixedors de que en governs de coalici� no �s pot funcionar com a regnes de Taifa. El projecte ha de ser congruent i compartit.

- Austeritat, no com a ren�ncia, sin� com a valor en si mateix.

- Voluntat de rendir comptes, per valorar la capacitat de gesti� (efic�cia versus efici�ncia).

- Equilibri entre impulsar el progr�s i la cohesi� social. Sabedors de que el progr�s sense cohesi� social �s insostenible, per� cohesi� social sense progr�s tamb�.

�s un fet que la vida pol�tica, i el politics, no han interioritzat plenament els principis anteriors. �s en aquest context on cal reclamar un proc�s de regeneraci� democr�tica, basada en els seg�ents principis:

1. Modificar el sistema electoral i acabar amb les llistes tancades i bloquejades o anar a un sistema majoritari per districtes. En definitiva, cal buscar un sistema que vinculi molt m�s l�electe amb els electors, alliberant-lo de les maquin�ries dels partits.

2. Identificar mecanismes perqu� el debat de les liquidacions dels pressupostos sigui rellevant, esdevenint un dels elements cabdal d�avaluaci� de les iniciatives i orientador quant a la bona o mala gesti� dels seus representants.

3. Professionalitzar m�s l�administraci�. No pot ser que quan hi hagi un canvi de govern hi hagi el ball d�alts c�rrecs que canvien. Els alts funcionaris han de ser molt bons professionals a l'estil dels de l�ENARC francesa.

4. Facilitar tant l�entrada com la sortida a la vida pol�tica. Especialment donant cobertura a la sortida amb �l�atur laboral�, a l'igual que la resta de ciutadans.

5. Revisar els mecanismes d�imposici� de penes en els processos penals, aplicant plenament el codi, i no solament la inhabilitaci� per elegir i ser elegit.

6. Revisar les compet�ncies locals, en especial les urban�stiques, el procediment de contractaci�, els procediments d�urg�ncia, el problema no resolt del finan�ament dels partits pol�tics.

�s hora de regenerar la vida pol�tica, per facilitar la governabilitat del pa�s i recuperar a la vegada la confian�a de la ciutadania, base de la democr�cia representativa, que ha demostrat �sser el sistema millor pel govern dels col�lectius humans.

Antoni Farr�s
Membre de la Junta del Cercle per el Coneixement

Juny 2006