Publicacions d'Amics del Pa�s

La mundialitzaci� de la cultura

Gemma Segura Virella
Articles
Data: 15/10/2004
32767 lectures

Ens parem a pensar alguna vegada sobre la nostra cultura? Cal trencar amb la idea linial de progr�s? Com entendre la modernitat en el segle XXI?

Les ci�ncies humanes i socials tenen una responsabilitat en la situaci� de la cultura mundial actual. Anteriorment, no han sabut denunciar les situacions d'aquestes cultures i, alhora, en el marc de la cooperaci� internacional es topen amb dificultats ling��stiques, cognitives, hist�riques i socials que frenen considerablement el treball en com�. Si els f�sics, matem�tics i bi�legs poden cooperar en el pla mundial, �s perqu� les paraules utilitzades s�n poc nombroses. En el cas de les humanitats i les ci�ncies socials es pensa per mitj� de les paraules, i tota creaci� te�rica est� lligada fonamentalment a la capacitat de combinar paraules de forma precisa. Les humanitats coneixen la seva dificultat justament perqu� les dist�ncies simb�liques, culturals i cognitives entre les societats s�n de tal magnitud que requereixen molt de temps i paci�ncia.

Per les ci�ncies socials i humanes parlar de cultura �s parlar sempre d'una relaci�. La cultura no �s mai est�tica, �s din�mica i la seva significaci� evoluciona amb el temps. Les humanitats haurien de ser les primeres en subratllar fins a quin punt la problem�tica de la identitat cultural actual no t� res a veure amb el que havia existit abans. La descolonitzaci�, els viatges, l'obertura del m�n, la mundialitzaci� econ�mica, l'ascens dels nivells de vida... tots aquests elements han anat modificant les caracter�stiques i el funcionament de la identitat cultural.

Est� pendent un gran treball destinat a comprendre l'ampliaci� de la cultura, la mutaci� del sentiment nacional, les relacions entre estat i societat, les percepcions de "l'altre", els estereotips i les representacions, l'obertura vers les altres societats i religions, la crisi del model occidental, la sorda inquietud davant la mundialitzaci�, la mutaci� en les formes d'identitat, l'impacte dels mitjans de comunicaci�...

Amb la mundialitzaci� de les comunicacions, la cultura es transforma cada vegada m�s com un recurs pol�tic. I qualsevol activitat social es pot abordar com una dimensi� cultural. Des dels estils de vida fins a la mem�ria, des de la creaci� fins a les tradicions, des dels objectes fins als paisatges, des de les edificacions fins a les celebracions, des de les arts de taula fins a les cerim�nies familiars, des de les activitats mercantils fins als sistemes d'aprenentatge, tot pot adquirir una dimensi� i significaci� cultural i, per tant, pol�tica, ja sigui com a s�mbol de la modernitat i de la mundialitzaci�, ja sigui com a rebuig de cert estil d'aquesta darrera.

Per qu� la identitat cultural �s una realitat reconeguda i leg�tima al Nord, mentre que provoca desconfian�a al Sud? Per qu�, en mat�ria cultural, la relaci� entre tradici� i modernitat �s acceptada i valorada com a important al Nord, mentre que al Sud nom�s la modernitat �s t� per progressista?

Pensar les apostes pol�tiques i culturals al segle XXI vol dir criticar la modernitat occidental que, despr�s d'haver sobreviscut a la tradici�, ha passat a ser una ideologia. La ideologia modernista presenta tota carrera cap endavant com un progr�s, les fronteres i identitats com un "llastre" del passat i tota superaci� de les regles i les prohibicions com una emancipaci�.

Per�, el fet que la modernitat sigui criticada sobre bases totalment antidemocr�tiques no justifica que occident la tingui per un tema seri�s de reflexi�. La cr�tica de la modernitat occidental per part d'altres cultures no prova al contrari la superioritat de la primera.

S'ha de fer un esfor� de comprensi� de les altres cultures, abandonar l'occidentalisme dominant, la fantasia de globalitat que confon l'efici�ncia dels instruments (la comunicaci�) amb la dificultat de les finalitats (la comprensi�) i recon�ixer la import�ncia de les grans civilitzacions i religions m�s enll� de les q�estions d'immigraci� i terrorisme. Queda pendent un gran treball de cr�tica de la modernitat i del seu complement: la il�lusi� segons la qual hi hauria, finalment, una manera d'estar en el m�n per davant dels altres.

Semblava que la tecnologia seria suficient per accelerar el di�leg de cultures, i aix� implica pensar que les informacions s�n m�s importants que les difer�ncies culturals o que totes les cultures estan organitzades sobre el mateix model, l'occidental.

Davant d'aquesta an�lisi, la proposta �s: com les humanitats i el seu estudi poden contribuir a la no exclusi� social i cultural? Com resolem les difer�ncies culturals des de les humanitats? Com trobem els espais per construir una nova forma d'entendre el m�n i la conviv�ncia? Qu� ens pot aportar l'estudi de les humanitats (la hist�ria, la filosofia, la literatura, la m�sica, la ci�ncia pol�tica, la sociologia) a aquesta construcci�? Com afrontem el repte de la conviv�ncia cultural? Sota quines condicions poden conviure les cultures? Com adre�ar-nos a cultures diferents i despertar el seu inter�s, crear amb elles un di�leg que les faci sentir reconegudes i que els desperti un desig de respondre?

No �s possible repensar el segle XXI sense una teoria de les relacions entre cultura, comunicaci� (entesa com a relaci�), societat i pol�tica. Hem de reflexionar sobre les modificacions de les relacions humanes i socials. Hem de crear la cultura de la modernitat i la mundialitzaci� de la cultura.