Publicacions d'Amics del Pa�s

La llei del m�nim esfor�

Antoni Brey Rodr�guez
Articles
Data: 16/01/2008
25588 lectures

La llei del m�nim esfor� �s justament aix�: una llei. No pas de les que escriuen els legisladors, recull en paper dels usos i costums establerts, sin� de les de tipus f�sic, fortes i ineludibles. El m�n funciona aix�, i punt. A m�s, �s de les que valen per a tots els camps, des de la f�sica qu�ntica a la psicologia humana. Tamb� la podem aplicar, �s clar, al nivell col�lectiu.

Ens podem mirar, per exemple, el cas dels finlandesos, una activitat que, sigui dit de passada, s�ha convertit en una mena d�esport nacional. Doncs b�, temps enrere els finlandesos van viure una �poca de vaques grosses gr�cies a la seva privilegiada situaci� geoestrat�gica. Tenien un peu a cada cant� del tel� d�acer i aix� els permetia actuar com a pont dels intercanvis m�s o menys legals entre els dos blocs. La llei del m�nim esfor� els havia situat all� on els era m�s f�cil estar. No hauria tingut cap sentit que haguessin intentat dedicar-se, posem pel cas, a cultivar kiwis si en tenien prou amb trastejar amunt i avall i parar la m�.

Tots sabem com va acabar aquella hist�ria. El tel� d�acer es va fondre com si fos de mantega i els finlandesos es van haver de bellugar r�pid: educaci�, tecnologia, etc. �s a dir, es van convertir en el que avui s�n nom�s quan no els va quedar m�s remei que fer-ho, i aix� que son finlandesos!

Casa nostra no �s pas l�excepci� de la llei perqu�, de fet, s�n les regles les que en tenen i no pas les lleis. Sempre hi ha hagut persones que han dit �haur�em d�apostar per no se qu�, �haur�em d�anar cap aqu� o cap all��, �compte que ve el llop�, per� ha servit de ben poc. I �s normal, perqu� tots aquests missatges han anat fins ara en contra de la llei del m�nim esfor�, que en el cas nostre ha apuntat cap a la construcci� i el turisme massiu (ja som la segona regi� m�s visitada d�Europa, �nicament per darrere de Par�s). El m�nim esfor� tamb� ha significat per a nosaltres que molts joves preferissin abandonar els estudis per anar a guanyar calerons calents fent de paleta o cambrer, motivats pels valors d�una societat centrada en un individualisme hedonista creixent al qual hi hem arribat, naturalment, seguint els camins de la llei del m�nim esfor�. No �s una cr�tica, no hi ha recriminaci� moral possible com no n�hi ha ni n�hi pot haver davant la for�a de la gravetat.

I aix�, ara som on som: alt frac�s escolar, poca innovaci�, dubtes sobre la viabilitat del model vigent... per� val a dir tamb� que som m�s rics que mai. Des de dins, �nicament hauria estat possible canviar la tend�ncia produint un trasbals tan gran que modifiqu�s el punt d�arribada de la tend�ncia natural: cap llic�ncia per a construir habitatges durant vint anys, camps de treballs for�ats pels mals estudiants,... tot aix�, est� clar, �s un disbarat.

Si ara una for�a major, en forma de crisi internacional, en fa fora de l�estadi de comoditat que hav�em assolit, ens haurem d�espavilar. El nou dest� ser� una Societat del Coneixement, un retorn de �la cultura de l�esfor� i de l�esperit emprenedor que conformen la mitologia catalana? Crec que no. Reorientarem els nostres destins per convertir-nos d�aqu� uns anys en una Finl�ndia de la Mediterr�nia? Em penso que tampoc. M�aventuro a dir que amb una Espanya que navega prou b� i a la qual no li cal la m�quina catalana, i amb un sol solet que no deixa de lluir i pel qual molta gent del nord paga el gust i les ganes, el nostre dest� ser� diferent, que no vol dir necess�riament dolent. Si els Monegros s�han de convertir en Las Vegas, potser a nosaltres ens toca ser alguna cosa semblant a Calif�rnia. En qualsevol cas, si que aniria b� tenir certa idea de cap a on volem anar, o millor, de cap a on podem anar. I personalment, des de fa molt temps no tinc la sensaci� que els timoners tinguin el rumb gaire clar.