Publicacions d'Amics del País
La indecisió Condiciona les politiques i la construcció del futur
- Antoni Garrell Guiu
- Posicionaments
- Data: 06/03/2008
- 24864 lectures
Tot sovint els partits politics, amb un important percentatge de vots predeterminats i molt fidelitzats, centren les campanyes electorals a captar el vot dels indecisos, ja que en gran mesura en la seva mobilització rau el triomf en els eleccions i la capacitat de governar. Conseqüentment els indecisos, i les enquestes sobre les seves prioritats, condicionen les politiques i la construcció del futur.
Fa pocs dies, en plena campanya electoral, el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya va fer públic que l’índex de satisfacció política es situava en el -1,39, “Es tracta del nivell més baix de tota la sèrie, amb una diferència de -0,42 respecte l’anterior onada i un -0,57 del nivell de satisfacció promig de la sèrie que és del -0,82”. També s’explicava que el 58,9% dels electors deien tenir el seu vot decidit, assegurant que anirien a votar en les properes eleccions generals, una xifra molt inferior al 70,8% del novembre, alhora mostrava un repunt dels abstencionistes, i també indicava que el percentatge d’indecisos s’ha incrementat, des de novembre, en 6,9 punts arribant al 19,7%, un xifra important que de ben segur condiciona i enquadra els missatges de la campanya electoral, ja que és a ells als qui bàsicament va adreçada.
Tot sovint els partits politics, amb un important percentatge de vots predeterminats i molt fidelitzats, -el de les persones que més enllà del que diguin els programes electorals, o qui sigui el candidat escollit, el vot no varia ja que es un vot identitari-, centren les campanyes electorals a captar el vot dels indecisos, ja que en gran mesura en la seva mobilització rau el triomf en els eleccions i la capacitat de governar, d’aquesta manera els indecisos esdevenen el públic objectiu i determinen les actuacions i les promeses associades. Unes promeses massa sovint adreçades a donar resposta a les preocupacions ciutadanes, indicades per les enquestes, i que aporten resultats a curt termini. Conseqüentment els reptes de futur no s’aborden, ni es fa la requerida pedagogia per ajudar a comprendre el que és conjuntural i el que és estructural, tot identificant les palanques per abordar el futur. D’aquesta manera, el significatiu percentatge d’indecisos, a pesar de la llarguíssima campanya electoral, condiciona tant els missatges, les actuacions i les promeses de la campanya, com l’afrontament de les prioritats de les actuacions a llarg termini que tot país necessita per garantir l’esdevenidor. És en aquest context, en que cal analitzar les prioritats i problemàtiques dels catalans derivades de les enquestes d’opinió publicades, les quals, d’acord a la darrera enquestes, situen a la immigració com a primera preocupació amb un percentatge del 27,5%, seguida amb un 26,8% per la manca d'infraestructures i problemes amb el transport, i en tercer lloc apareix accés a l'habitatge amb un 21,3%; percentatge molt proper a les dos preocupacions següents que fan referència a l’atur i precarietat laboral (20,3%), i el funcionament de l'economia (19,5%). Un ranking de problemàtiques que relega a la onzena posició la terna educació, cultura, i investigació (7,3% ), i a la catorzena el sistema de finançament de Catalunya (3,3%), evidentment dos aspectes que sorprenen si ens atenem als darrers informes sobre educació o les necessitats o la manca de recursos per afrontar els reptes derivats de la societat i l’economia del coneixement. La immigració és un fet a no ignorar, atès tant el ràpid increment del nombre de residents estrangers dels darrers anys, al 2006 arribaren als 642 mil, un 9,1% de la població catalana, més de 500 mil persones més que 10 anys abans, com la multiprocedència: 21,6% Europa, 33,7% Àfrica, 33,5% Amèrica, 11% Àsia, ja que es requerit treballar sense dilació per evitar la creació de guetos i exclusió que porten a situacions com les viscudes a França darrerament per francesos fills d’immigrants. Al igual que no és poden oblidar les infraestructures o l’habitatge, tots problemes reals i percebuts per la ciutadania. Però afrontar aquest problemes no pot evitar que es passi de puntetes i s’ajornin aquells que són claus en la societat i l’economia del coneixement com és la terna educació, cultura, i investigació, i disposar dels recursos requerits per afrontar les exigències d’una societat dinàmica i compromesa amb la sostenibilidad i el progrés. Lògicament les prioritats o les preocupacions de la ciutadania varien en funció de factors conjunturals propers o globals percebuts com a riscos o oportunitats, i aquests factors tenen preeminència respecte altres associats a aspectes més a llarg termini arrelats en la pròpia cultura, formació, valors i objectius, de tal manera que tot sovint les necessitats del dia a dia, o aconseguir la capacitat de governar mercès al vot del indecís amb promeses tangibles demà dificulten assumir els reptes realment importants a afrontar, conseqüentment les prioritats claus si be poden estar més o menys inclosos en els llarguíssims i poc llegits programes electorals -tot sovint sols editats per Internet-, no s’aborden fins que no esdevenen necessitats urgents, moments on encertar les decisions és complicat. El repte de tot líder i gestor és saber identificar l’equilibri entre les problemàtiques d’avui i les exigències pel dema. La diferència de governar en base a enquestes o governar d’acord a un full de ruta que ens porti l’horitzó traçat és cabdal, però massa sovint els dos poden ser incompatibles i en aquest cas prima les enquestes, un fet que fa difícil o impossible la vertebració de la il•lusió col•lectiva requerida per afrontar, amb independència dels matisos ideològiques, els reptes de l’esdevenidor. Antoni Garrell i Guiu President del Consell Assedor del Cercle _______________ Una Versió reduida d'aquest article també ha estat publicat simultàniament a www.e-noticies.com amb data del 3 de març del 2008,