Publicacions d'Amics del País
La globalització i les seves conseqüències sobre les persones
- Albert Benedicto Tarragó
- Articles
- Data: 16/03/2007
- 30804 lectures
Reflexió sobre la importància del capital humà i la necessitat de tenir en compte les persones a l'hora de prendre decisions empresarials. L'article reclama un canvi en la mentalitat empresarial per tal de que les persones es comencin a considerar com un actiu i no pas una despesa.
Fa uns dies per motius professionals em vaig haver de desplaçar al País Valencià. Vaig anar a visitar una empresa industrial del sector d’alimentació que estava interessada en conèixer la oferta de serveis de la meva empresa. El que em varen explicar em va fer tornar a reflexionar sobre un aspecte que en els darrers anys és motiu constant de debat: la Globalització.
Resulta que l’empresa que vaig visitar en els darrers set anys ha canviat de propietaris tres vegades. En principi era una empresa de capital espanyol, posteriorment va ésser adquirida per una empresa de capital anglo-holandès i finalment ha estat adquirida per una empresa de capital francès. Doncs resulta que aquesta situació que fa uns anys podria ser considerada com excepcional, avui en dia forma part de la quotidianitat del món empresarial: les empreses es compren, es venen o es fusionen d’una forma quasibé natural, a excepció feta de les que són considerades estratègiques per part dels Estats. Des del punt de vista empresarial aquesta facilitat en que ara es poden produir aquestes operacions, és la situació ideal ja que tots hi surten guanyant; el venedor normalment ho fa o bé perquè ha rebut una molt bona oferta o bé perquè d’alguna manera es treu un problema de sobre, i el comprador ho fa perquè aconsegueix fer-se més gran i arribar a mercats on el venedor era el dominant. En cas de que l'opció sigui la fusió, en principi l’empresa resultant també tindrà més recursos, augmentarà en tamany i probablement acabi tenint més beneficis a mig termini. Aquesta situació idíl·lica en la que tots aparentment surten guanyant, contrasta tanmateix amb la situació en la que queden la majoria de persones que formen part d’aquestes organitzacions. Malauradament, a excepció d'alguns casos concrets, les persones no són considerades com un actiu sinó més aviat com una despesa. Es menysprea el capital humà, i aquesta filosofia porta a l’acomiadament de moltes persones que d’alguna manera han estat compromeses amb l’empresa. Es dóna per fet que la nova organització no podrà comptar amb totes les persones ja que, entre altres aspectes, es produeix una duplicació de càrrecs i funcions, i per tant cal desfer-se dels “sobrants”. Moltes vegades aquests “sobrants” no són precisament els menys qualificats, però potser sí els menys “polítics”. En una societat com la que vivim, el coneixement és fonamental perquè les empreses millorin en tots els seus aspectes, i el menyspreu al capital humà acaba sent un error a mig i a llarg termini. Probablement les grans companyies de consultoria que participen en aquests processos de concentració són les que d’alguna manera col·laboren en aquesta desintegració, ja que tendeixen a aplicar la solució més fàcil. En el meu parer, crec que el que s'hauria de fer és procurar integrar tot el capital humà a la nova organització, demostrant a la Direcció que aquesta filosofia és la que els portarà a l’èxit, ja que d'aquesta forma obtindran el compromís de les persones, un valor afegit que no té preu. De fet, a les empreses de consultoria se les hauria de valorar no per reduir costos de personal sinó per l'obligació de mantenir el capital humà, enfocat a millorar els resultats de l’empresa. En tot cas, com que malauradament aquesta idea no serà aplicable a curt termini, perquè moltes coses han de canviar en la mentalitat dels empresaris i de les empreses de consultoria, simplement voldria recomanar a les persones que es troben en aquesta situació tant complexe, en la que no saben si demà seran o no acomiadats i per tant hauran de conviure algun temps en un estat d’angoixa important, que intentin seguir fent bé la seva feina, ja que d’alguna manera és la única cosa que està a les seves mans i serà la única que els donarà una certa satisfacció. Si el capital humà es pogués reflectir en el balanç de les empreses, segurament el tracte a les persones seria molt diferent i encara que fos una comparació odiosa, les persones estarien al mateix nivell que els estocs que sí apareixen en el balanç perquè es considera que tenen un valor. Això sí, a diferència dels estocs que poden perdre valor, les persones en guanyen dia rera dia a través del constant increment de coneixements. Albert Benedicto Tarragó Soci del Cercle per al Coneixement