Publicacions d'Amics del País
La força del PSC.
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 10/03/2008
- 11243 lectures
Amb una participació del 75,32%, sols 36 centèsimes inferiors a les del 2004, que cal considerar com molts singulars, hem tancat una legislatura farcida de crispació, fonamentada en aspectes tan sensibles com les nacionalitats, la pluralitat de l’Estat o el terrorisme. Els 169 escons dels PSOE, cinc més que al 2004 no poden deixar cap dubte. Una victòria que requereix la felicitació de tots, i que en una gran part s’ha elaborat a Catalunya, mercès als 1,67 milions de vots i els 25 escons aconseguits pels PSC.
Avui diumenge 9 de març amb una participació del 75,32%, sols 36 centèsimes inferiors a les del 2004, que cal considerar com molts singulars, hem tancat una legislatura farcida de crispació, fonamentada en aspectes tan sensibles com les nacionalitats, la pluralitat de l’Estat o el terrorisme. Quatre anys, plens de llums i ombres, que han portat a que els ciutadans, amb una participació molt important, i amb baixos percentatges de vots en blanc i nuls, donéssim amb 11 milions de vots una clara victòria al partit socialista, el 44,64% dels votants (1.06% més que al 2004). Amb gaire be el 100% dels vots escrutats els 169 escons del PSOE, cinc més que al 2004 no poden deixar cap dubte. Una victòria que requereix no sols el reconeixement i la felicitació de tots, sinó que també exigeix obrir una legislatura on es desterri la confrontació en els temes d’Estat i es busquin acords per assolir encarar els problemes que es dibuixen en l’horitzó o aquells altres que són prou coneguts i malauradament han esdevingut estructurals com és el cas, entre altres, de la inflació, el fracàs escolar, la productivitat, o la recerca i la cooperació universitat empresa.
El triomf d’un fort i cohesionat PSOE, que obliga a que el president Zapatero no sigui qüestionat com injustament s’ha fet a l’anterior legislatura, no pot amagar el creixent PP que també ha assoli 5 escons més i augmentat el percentatge de vots en 2,4 punts, un creixement que no amaga la derrota electoral de Mariano Rajoi al no assolir el govern de l’Estat, una derrota forjada bàsicament a Catalunya ja que si no es consideressin els diputats catalans el triomf fora del PP. El creixement del PP conjuntament amb el triomf socialista evidència que a Espanya s’imposa el no desitjat bipartidisme, fonamentat en el vot útil, que ha portat a significatius retrocessos de IU i ERC, -que de ben segur obligaran a revisar les seves estratègies i provocar enfrontaments interns-, i el manteniment o pèrdua d’escons a la resta de partits, a excepció de Convergència i Unió que ha mantingut la fidelitat dels seus electors i ha crescut en un diputat. Els espanyols han escollit un partit i donat un nou mandat al president Rodríguez Zapatero per portar endavant el seu programa: “d’avançar en l’estat del benestar, modernitzar Espanya, reforçar la convivència i els cossos i forces de seguretat de l’Estat, garantir la eficàcia en la lluita antiterrorista, i avançar en la convivència entre las autonomies”; ho han fet sense atorgar-li la majoria absoluta, conseqüentment el president requerirà d’acords i complicitats, però també no pot ignorar que una gran part de la victòria s’ha elaborat a Catalunya, mercès als 1,67 milions de vots i els 25 escons aconseguits pels PSC, amb la candidatura encapçalada per Carmen Chacon; la mateixa Catalunya que ha sofert fallides elèctriques, retards inacceptables en l’AVE, agònics problemes en les rodalies Renfe, que pateix greus deficiències en infraestructures, problemes retards en el desplegament del estatut, desequilibris fiscals i un llarg etc., un fet que no pot deixar de sorprendre i que poc condicionar la forma d’actuar cap a Catalunya al veure com actua el principi d’acció reacció. De ben segur que tots els catalans, els qui votaren al PSC-PSOE i els que no ho feren, esperem la resolució definitiva dels problemes que frenen el desenvolupament econòmic i social del país en un context de globalització i independència, i també l’atenció requerida quant aspectes d’indiscutible identitat i historia, el que comporta aplicar politiques entenen i acceptant l’heterogeneïtat de l’Espanya plural i aplicant l’estatut pendent de desenvolupar. Una resolució de problemes i atenció que s’hauria de veure reflectida des de l’instant de dibuixar l’escenari de la governabilitat de l’Estat i d’aplicar les politiques i actuacions emanades d’elles, el president Zapatero no pot menysvalorar la força dels 25 escons, ni la capacitat del 11 diputats de Convergència i Unió. Antoni Garrell Guiu www.cperc.net 9 de març de 2008. Nota: Una versió reduïda del mateix article es publica simultàniament al diari electrònic www.e-noticies.com, accés amb un clic aquí.